El Pla d'Usos del Pantà de Darnius Boadella regula l'aprofitament turístic de la zona més enllà de la sequera

A instàncies de l'Agència Catalana de l'Aigua, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà es va adherir a una línia de subvencions que tenia com a objectiu la redacció de plans d'usos relacionats amb les activitats recreatives en els embassaments del país. El Consell va començar a treballar-hi amb la finalitat «de donar resposta a tots els ajuntaments de l'entorn del Pantà de Darnius Boadella que desitjaven millorar la regulació d'aquests usos i els accessos a la zona d'aigua», explica el vicepresident i responsable de Medi Ambient, Agustí Badosa.

Fruit d'aquest treball, el passat mes de setembre es va aprovar inicialment un document que generava un pla d'usos propi de l'embassament de l'Alt Empordà. Després de superar tots els tràmits administratius i de rebre les al·legacions oportunes, el consell ha aprovat definitivament aquest Pla d'Usos que defineix «quines són les activitats que s'hi poden desenvolupar en el marc dels termes municipals en què es troba i sempre d'acord amb les limitacions urbanístiques que s'hi fixin i buscant la màxima sinergia i complementarietat amb el marc d'actuació de l'ACA».

«El principal objectiu d'aquest Pla no és cap altra que regular bé què es pot fer i què no es pot fer en aquesta part del nostre territori. La regulació també té com a objectiu potenciar l'aprofitament turístic de la zona per part dels ajuntaments i les empreses que hi treballen», afegeix Badosa. El Consell Comarcal ha fet de paraigua de tots els municipis que, d'una manera o altra, estan implicats en el dia a dia del Pantà, bé perquè el seu terme en forma part, bé perquè des de cada poble hi ha accessos que hi menen.

Agustí Badosa: «El principal objectiu d'aquest Pla no és cap altra que regular bé què es pot fer i què no es pot fer en aquesta part del nostre territori. La regulació també té com a objectiu potenciar l'aprofitament turístic de la zona»

El vicepresident del Consell també posa èmfasi en el fet que «arran de la pandèmia, l'accés de la gent a la natura s'ha incrementat de manera exponencial i l'entorn de l'embassament no n'ha estat una excepció. Una de les lluites dels ajuntaments ha estat evitar la massificació, definir quines rutes es poden fer que no impliquin cap problemàtica concreta i, en definitiva, tenir clar com ha de ser aquest aprofitament turístic d'un actiu important com és el Pantà».

Entitat gestora

Amb el Pla d'Usos aprovat en l'àmbit comarcal, ara la pilota és a la teulada de l'ACA per tal que li doni el vistiplau definitiu. Entre l'Agència, el Consell i els ajuntaments implicats també hi ha damunt la taula la gestió d'aquests usos. Agustí Badosa explica obertament que «fa temps que en parlem, la decisió definitiva no està presa, però a tots ens sembla força clar que en el territori ja existeix una entitat de referència que és el Consorci Salines Bassegoda, que podria fer perfectament aquest paper de gestor».

En aquest espai hi actua, des de 1971, el Club Nàutic de Darnius, fundat tot just dos anys després de la posada en funcionament de la presa. Antoni Gorgot en va ser el primer president i, des de 1971, ha viscut diverses etapes amb més o menys fortuna. L'actual junta directiva és presidida per Josep Perxés. «Tenim previst fer una reunió per veure quina és la nostra postura respecte d'aquest Pla d'Usos», explicava aquest dilluns. El Club gestiona diverses activitats i té en concessió el restaurant, el jardí exterior del qual és troba ara molt allunyat de la làmina d'aigua.

Tot plegat no amaga que el Pantà abasteix d'aigua una part important de la comarca i que la sequera actual «preocupa i molt, segurament a l'hora de parlar de mesures fem tard. Temps enrere, quan vam fer una diagnosi de les principals preocupacions a la nostra comarca, la sequera i els focs estaven a dalt de tot. Des del Consell d'Alcaldes encarregarem una diagnosi més fina per saber on som. El principal problema de l'Alt Empordà és que no tenim cap interconnexió amb altres xarxes d'aigua i cal posar-hi remei com més aviat millor», diu Badosa.

Estat actual

La falta de pluges és més que evident a totes les conques fluvials que provenen d'aquesta part final dels Pirineus. A la de la Muga, la sequera es fa visible per tot arreu, sobretot al Pantà de Darnius Boadella, que manté les seves reserves d'aigua en un estat més que preocupant. Les dades actualitzades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), d'aquest dilluns, assenyalen que l'embassament es troba al 29,56% de la seva capacitat, és a dir, reté 18,06 Hm³ d'aigua, molt per sota de la serva capacitat màxima de 61,10 Hm³. La comparativa amb la situació de l'any passat en aquestes mateixes dades és demolidora: tenia una reserva de 39,41 Hm³ (64,50%), la qual cosa va permetre afrontar l'estiu sense cap complicació. La mitjana dels darrers deu anys és de 47,74 Hm³.