El Via Crucis vivent tindrà, per primer cop, una introducció en quatre llengües

L’acte, que es fa Divendres Sant, ha estat precedit per l’escenificació de la benedicció de Rams aquest diumenge passat

Just el moment que Jesús és penjat a la creu. | ASS. VIA CRUCIS VIVENT CASTELLÓ

Just el moment que Jesús és penjat a la creu. | ASS. VIA CRUCIS VIVENT CASTELLÓ / CRISTINA VILÀ BARTIS. CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

El Via Crucis Vivent de Castelló d’Empúries és a les portes del seu vintè aniversari, que se celebrarà l’any vinent. Tot i reservar-se per aquella data assenyalada, els seus impulsors han volgut introduir algunes variacions en aquesta edició, que es fa aquest Divendres Sant a dos quarts de vuit del vespre, com l’estrena d’una introducció a la plaça de la Basílica, que serveix per entendre millor què és i com s’ha de seguir el Via Crucis vivent, en quatre llengües: català, castellà, francès i alemany, tenint en compte el tipus d’espectadors que majoritàriament els visiten. La intenció és aconseguir que el públic els segueixi escena per escena, que hi hagi més públic a les places i que gaudeixin de totes les estacions.

El primer tast del Via Crucis ja es va poder degustar diumenge passat amb la tradicional benedicció de Rams i l’entrada escenificada de Jesús amb l’ase a la plaça de la Basílica, que sempre genera molta expectació i on van participar, per primer cop, els infants que fan la catequesi a la parròquia. La benedicció «és un muntatge molt acolorit, però sempre havíem pensat que calia més implicació», comenta Francesc Ortiz, president de l’associació del Via Crucis Vivent de Castelló d’Empúries, ens organitzador i que ha empès durant aquestes dues dècades.

La implicació i entrega del centenar de participants d’aquesta representació de Setmana Santa és absoluta. «Li donem molta autenticitat, i per això sovint se’ns ha criticat, perquè sempre hem optat per ressaltar aquesta faceta cruenta d’aquell moment de la història, que no va ser un moment dolç», assegura Ortiz tot recordant que ningú es fa mal durant la representació. Els actors que hi apareixen tenen edats diverses. Tot i això, l’assignatura pendent dels organitzadors són els adolescents. «És un hàndicap», admet Ortiz. Això afecta l’hora de renovar papers que fa molts anys que representa el mateix actor i «costa» trobar substituts. No és el cas de l’actor que interpreta Jesús que l’interpreta des de fa tretze anys d’una manera molt veraç. «Tots els actors actuen d’una manera molt creïble, viuen el moment i interioritzen molt el paper», assegura el president qui corrobora com es documenten buscant biografies, visionant pel·lícules. «Estan molt implicats i estem molt orgullosos que s’ho hagin fet tan seu».

Val a dir que aquest any també se sumen a la representació, juntament amb els habituals Manaies de Mieres, que ja fa anys que venen, una vintena d’integrants de La Passió de Vila-sacra que faran de poble actiu, cridant consignes contra Jesús, al llarg de tot el recorregut que justament s’inicia a la plaça de la Basílica amb la introducció. D’aquí, s’acompanya al públic assistent que ho desitgi fins al pati del Palau dels Comtes on té lloc l’escena inicial, concretament, la representació del judici de Jesús davant Ponç Pilat i els fariseus i la primera estació en què es fa el judici i Jesús és condemnat a mort. A partir d’aleshores, es van recorrent diferents espais del nucli antic desgranant les diverses estacions. El punt final és la mateixa plaça de la Basílica on s’arriba «quan ja ha caigut la nit, cosa que impressiona molt amb la portalada il·luminada».

«Un silenci esfereïdor»

Francisco Ortiz reconeix que el Via Crucis de Castelló «no és una representació que tingui molt de guió», sinó que aposten més «pel moviment i la música». Això fa que el silenci s’estengui com una taca d’oli: «És realment esfereïdor i hi ha molt de respecte». També respon a un vessant més pràctic i és que tenen en compte que no tots els espectadors entenen el català. Val a dir que hi ha un actor que pronuncia un fragment en llatí i que, l’any vinent, volen introduir una pinzellada d’hebreu clàssic.