El nou POUM dibuixa una Figueres que busca recuperar el camí perdut

Passaven només tres minuts de les sis de la tarda del dimecres, 29 de març de 2023. La xafogor en el primer pis de la casa de la vila era inevitable per l’obsolescència de les seves instal·lacions, més o menys com la llarga etapa de quaranta anys que quedava enrere. El plenari acabava de donar llum verd al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Figueres, amb tretze vots favorables (ERC, PSC, Guanyem, Canviem, No adscrits-Figueres Futur) i set abstencions (Junts i Cs), una aprovació de caràcter provisional que ara haurà de refrendar la Comissió d’Urbanisme de Catalunya.

Vint regidors van ser presents en un debat que no va estar exempt de diverses petites polèmiques que no podien tapar la importància d’un moment que l’alcaldessa Agnès Lladó ha considerat «històric», ja que deixava enrere l’antic planejament de 1983, generat durant l’etapa del primer ajuntament democràtic de la postguerra. De públic n’hi havia poc, amb alguna presència destacable com el pròxim alcaldable de la CUP, Xavier Colomer, els també aspirants populars Diego Borrego i Paula Cordera, amb un únic periodista en actiu com a testimoni presencial. A primera fila, Alina Vallmajó i Josep Taberner, companys de files de l’extinta Canviem Figueres. Ambdós van ser-hi per fer costat a un dels protagonistes de la sessió, el seu cap de files i regidor d’Urbanisme, Xavier Amiel.

En la gran majoria d’intervencions, tant des de les cadires del govern com des de les de l’oposició, va ressonar reiteradament el nom de Camil Cofan, director de l’àrea d’Urbanisme. Paraules d’agraïment per la feina feta. I va ser Amiel el responsable de detallar l’evolució d’aquest nou pla que supera el de 1983, «un llarg període de temps, durant el qual s’han produït 95 modificacions i 106 planejaments derivats i modificacions de planejaments derivats, deixant ben palesa la necessitat, ara urgent, d’aprovar un nou Pla, la principal eina de transformació de la ciutat», va dir Amiel abans de recordar que la tramitació del document es va iniciar amb l’aprovació de l’Avanç de Pla en el ple municipal de 4 de juny de 2013. «Ha calgut, però, donar-hi un impuls definitiu en aquests darrers quatre anys», va afegir.

El procés va tenir un punt clau, el 26 de juliol de 2021 quan, tot i la pandèmia, els serveis tècnics municipals van aconseguir tancar una proposta inicial de POUM, aprovada pel plenari, que va generar 293 al·legacions, catorze d’elles fora de termini. D’entre totes les que van ser admeses, 215 van ser totalment o parcialment admeses en el document que va arribar a la sessió de dimecres passat i 78 van ser desestimades. Finalment, la Normativa Urbanística del nou POUM conté 170 articles, 4 disposicions transitòries i 1 disposició derogatòria.

La primera incidència verbal va arribar quan Jordi Masquef, portaveu de Junts, va voler compartir la seva intervenció amb la regidora Núria Galimany, un fet que l’alcaldessa va impedir al·legant que el posicionament de cada grup l’havia de marcar una sola persona. Masquef, com a cap de l’oposició, va incidir en el cas de la Sala Edison assegurant que serà difícil que es pugui complir el projecte abans de cinc anys, ja que el nou Pla encara no preveu l’acord amb el propietari. Per a Héctor Amelló, aquest projecte «serà molt important per a connectar la dreta i l’esquerra de la Rambla».

José Castellón Una pedra a la sabata de la CUP

L’alcaldable de la CUP, Xavier Colomer, va esperar la justificació de vot favorable «a títol personal» de José Castellón, representant de Guanyem, per a demanar públicament que plegui i torni l’acta de regidor, ja que l’agrupació era contrària al nou Pla, especialment pel tema ferroviari i «no fer cas de la decisió de l’assemblea cupaire i no respectant el programa electoral de Guanyem».