«Costa Esbravada», la cara menys amable del litoral gironí

«Ala Costa Brava l’han degradat la inconsciència d’un afany constructor desconsiderat i un marc legal incongruent. La manca de sentit humà i d’amor a la terra ha fet que, sovint, construir fos destruir». Aquesta frase, pronunciada per Josep Ensesa i Montsalvatge, primer president del Patronat de Turisme de la Costa Brava, durant la primera Nit del Turisme, l’any 1977, serveix com a punt de partida a l’exposició fotogràfica Costa Esbravada, del periodista Miquel Riera. Riera es va jubilar ara fa un any i mig, i des de llavors ha recuperat una de les seves grans passions, que és la fotografia. Amb aquesta mostra, que s’inaugurarà el dimecres 5 d'abril a la Mercè de Girona, ha volgut donar a conèixer «l’altra cara» de la Costa Brava, és a dir, les ferides que han deixat la construcció i l’urbanisme en massa ocasions desfermat. 

Riera explica que sempre ha estat molt interessat en qüestions relacionades amb l’ecologisme, la sensibilització pel paisatge i la naturalesa, així com la seva destrucció. De fet, l’exposició compta amb el suport de SOS Costa Brava. Amb aquesta mostra, vol que les imatges «ens facin prendre consciència de coses que no s’haurien hagut de repetir». «Malgrat que hi ha hagut dos debats Costa Brava i fa anys que parlem de quin turisme ha de venir, les agressions al paisatge hi continuen essent, i la prova és que continua havent-hi projectes com el port esportiu de Tossa, encara que l’Ajuntament hi està en contra, la pineda d’en Gori a Palamós o Sa Guarda a Cadaqués», assenyala. Tot i això, admet que, a títol personal, el que li provoca «més impacte i més mal» són els dos projectes «desagraciats» de Begur: les urbanitzacions que s’estan fent a Sa Riera i a la pedrera de S’Antiga.

Amb la seva càmera, Riera ha immortalitzat fins a 1.500 racons edificats de la Costa Brava, i n’ha acabat seleccionant 30 per a l’exposició. A l’hora d’escollir les fotografies que finalment s’exposaran, Riera no ha prioritzat que n’hi hagi una de cada municipi, sinó que ha seleccionat aquelles que més li agraden i que considera que millor representen allò que vol transmetre. Entre les imatges que es podran veure n’hi ha d’edificis que daten de l’època del franquisme, però també es podran observar algunes de les construccions que s’estan aixecant en l’actualitat. També es podrà veure el front marítim de localitats com Roses, Tossa o Begur, on, segons indica Riera, «encara s’estan perpetrant algunes bestieses». 

D’altra banda, també hi haurà panells amb frases per a la reflexió. Aquí s’inclourà la de Josep Ensesa i Montsalvatge, però també n’hi haurà del periodista Narcís-Jordi Aragó -amb qui Riera va començar a treballar a Presència-, la investigadora i geògrafa Yvette Barbaza i el naturalista Jordi Sargatal, amb qui Riera havia compartit lluita en defensa dels Aiguamolls i que, en un article, anys enrera també va utilitzar l’expressió «Costa Esbravada» (tot i que Riera ho desconeixia). 

L’exposició es podrà veure del 5 al 28 d’abril a la Mercè de Girona gràcies al suport dels Amics del Museu d’Art. La inauguració comptarà amb la presència del també periodista Narcís Genís, i posteriorment s’han organitzat també un debat el dia 12 (amb el títol Costa Brava, costa esbravada?) i una projecció el dia 18. Al mes de maig, la mostra es podrà veure a Figueres, i la intenció de Riera és que després volti per tota la Costa Brava. 

Projecte de novel·la

Aquesta exposició va lligada a un altre projecte en el qual està treballant Riera: una novel·la que té previst publicar a l’octubre (amb el títol provisional de La urbanització) on, precisament, tractarà el tema de l’especulació urbanística a la Costa Brava durant el període de la transició, en què alguns alcaldes franquistes van acabar-se incorporant a partits democràtics i van continuar incentivant l’urbanisme desaforat que tant havia potenciat el franquisme.

Subscriu-te per seguir llegint