Figueres

Figueres porta al ple el POUM que deixa enrere 40 anys d’història

Si s’aprova, només quedarà el vistiplau definitiu de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya

Vista general de la ciutat des del mirador del castell de Sant Ferran.

Vista general de la ciutat des del mirador del castell de Sant Ferran. / Santi Coll

Santi Coll

Santi Coll

Després de quaranta anys de vigència, el ple de l’Ajuntament de Figueres enviarà a la carpeta de la història, aquest dimecres, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de 1983. Si no hi ha cap contratemps, s’iniciarà així una nova etapa amb un planejament que se sotmet al veredicte provisional dels grups municipals abans de la seva aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya.

Abans d’arribar a la sessió plenària amb caràcter extraordinari d’aquest dimecres, el desembre passat, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, amb alguna proposta de correcció puntual, va donar el seu vistiplau al document presentat per l’Ajuntament de Figueres que havia estat aprovat inicialment pel ple del 26 de juliol de 2021 amb els deu vots favorables d’ERC, PSC, Guanyem i Canviem Figueres, dos de Ciutadans i un de Junts. Set dels regidors de JxF es van abstenir i un vuitè ho va fer favorablement per a resoldre l’absència de la regidora socialista Sònia Trilla. La votació final va oferir una àmplia majoria de tretze vots a favor i set abstencions.

Durant el procés d’exposició pública, es van presentar 283 al·legacions, 195 van ser estimades totalment o parcialment i 88 rebutjades, decisions que es traslladaran a tots els que han fet al·legacions. A partir de l’acord de la Comissió Territorial, els serveis d’Intervenció i Secretaria van redactar els informes preceptius destinats a la Comissió Informativa municipal abans del seu trasllat al plenari municipal. En cas que el dictamen obtingui llum verda, el POUM de Figueres passarà directament a l’aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya.

Hauran estat un grapat d’anys de treball, amb taules de participació i l’embat definitiu de la seva redacció a partir de la contractació, l’abril del 2020, del director dels serveis urbanístics, Camil Cofan, una «figura clau en tot el procés final», segons afirma l’actual regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Figueres, Xavier Amiel.

Habitatge i vialitat, entre els reptes futurs

El nou Pla urbanístic de Figueres haurà de resoldre moltes mancances que la ciutat de Figueres té damunt la taula, i n’hi ha algunes que no són menors. Aquest és el cas de l’habitatge, en tots els seus vessants, també en el residencial, que ha estat una de les grans assignatures pendents fins ara. A més a més, el desenvolupament del pla haurà de donar resposta, tard o d’hora, als desenvolupaments de la nova vialitat que es generarà quan les administracions superiors tirin endavant els diversos projectes que afecten les carreteres que envolten o travessen Figueres –compte amb les restriccions derivades dels objectius de sostenibilitat. Especial atenció mereixerà, quan es produeixi, el trasllat de la via del tren convencional i l’estació d’autobusos. Un tema que continua aixecant polseguera, i que tornarà a ser motiu de debat electoral, encara que sigui estèril. Les noves àrees verdes, els polígons industrials del nord i del sud de la ciutat i la ubicació dels equipaments públics també marcaran el futur de Figueres.