«Cal que els ajuntaments de la costa canviïn de mirada i comencin a desclassificar terrenys»

Irene Gisbert, fins ara membre de SOS Palafrugell i vicepresidenta de SOS Costa Brava, s’ha posat al capdavant de l’entitat per un període de dos anys en substitució de Sergi Nuss, que plega tot i que seguirà vinculat a la federació. 

A què es deu aquest relleu al capdavant de SOS Costa Brava?

Quan vam crear els estatuts de la federació, vam considerar que la presidència havia de ser rotatòria i havíem d’anar canviant cada dos anys. Un any és molt poc, perquè quan agafes el ritme ja has de plegar i no té gaire sentit, però també és veritat que és cansat i és un temps addicional que treus del teu dia a dia. Per tant, ens va semblar que dos anys era una mesura de temps correcta per estar a la presidència. En Sergi [Nuss] portava ja dos anys, jo he fet de vicepresidenta durant els últims dos anys i hem treballat molt a gust, i m’ha tocat a mi quedar-me al capdavant.

Quin és el seu àmbit de procedència dins de l’activisme? 

Jo sóc membre de SOS Palafrugell, i m’he incorporat a l’activisme ecologista amb SOS Costa Brava. És a dir, que sóc una nouvinguda. Va ser per casualitat. SOS Costa Brava es va constituir com a plataforma el 4 d’agost de 2018, i el novembre d’aquell any la meva parella em va regalar, pel meu anivesari, participar en una sortida sobre els paisatges salvats i amenaçats. Quan vaig ser-hi, vaig al·lucinar amb tot el que el moviment ecologista havia arribat a aconseguir. Per això vaig començar a anar a les activitats que feien i m’hi vaig incorporar. Vaig constituir, amb altres persones, SOS Palafrugell, que és una entitat molt lligada a SOS Costa Brava. A partir d’aquí, vaig anar treballant: primer vaig ser coordinadora de la plataforma, el 2019, i quan es va crear la federació vaig entrar com a vicepresidenta. 

SOS Costa Brava ha aglutinat més d’una vintena d’entitats que treballaven per separat. Aquesta unió ha estat la clau de l’èxit?  

Sí. La visibilitat de 30 entitats conjuntes és molt potent, perquè per separat ens costava molt aturar cada obra. A més, en aquell moment les entitats estaven «tranquil·les», ja que amb la crisi de 2008 s’havien frenat molts projectes. I de cop van començar a aparèixer grues a la Costa Brava i es va començar a construir a tota velocitat, i quan a tu et semblava que ja no es podia construir res més, t’adones que ara tenen sistemes de construcció molt diferents i poden ser encara més depredadors. Per tant, quan es va crear la plataforma, va ser molt potent. Es van marcar molt bé en un manifest quines eren les prioritats: el PDU (Pla Director Urbanístic), el Conservatori del Litoral... i realment és impressionant el que s’ha aconseguit. 

Una de les seves principals fites va ser el PDU de Territori, que impedeix la construcció de 15.000 habitatges a la Costa Brava, tot i que encara en permet 15.000 més.

Nosaltres havíem avisat a la Generalitat que la situació era molt greu, i ens deien que exageràvem. Però quan s’ho van començar a mirar, de seguida van fer dues moratòries perquè van veure que la situació era realment greu. Nosaltres estem molt contents amb el PDU, perquè salvar 15.000 habitatges alhora és brutal. Però és cert que hi ha 15.000 edificis més que es poden arribar a fer, o sigui que encara tenim feina. El que va fer la Generalitat va ser «passar el rasclet», i aquelles coses que eren molt evidents que no es podien fer les va desclassificar. Però llavors hi ha una segona feina per part dels ajuntaments, que també haurien de desclassificar terrenys, però això no s’està donant. Cal que els ajuntaments canviïn de percepció i de mirada, i comencin a adaptar els seus POUM al PDU i a desclassificar ells també. El que passa és que tenen por i els costa més. 

Al·leguen que tenen por d’haver de pagar indemnitzacions. 

De fet, el futur de la Costa Brava està en mans dels ajuntaments, perquè són els que tenen capacitat per desclassificar els «falsos sòls urbans», com ara zones boscoses que estan classificades com a zones urbanitzables però que en realitat són un bosc. És cert que tenen molta por a les indemnitzacions, fins i tot més de la que haurien de tenir. Hi ha moments que s’ha de ser valent. I hi ha casos com el de Torroella amb la Pletera, que va ser un èxit per a tota la societat. Quan deixem d’edificar i comencem a preservar i naturalitzar, és un canvi per a la nostra manera de viure, per tornar a tenir bosc, espais naturals... és prioritari, però falta sensibilitat dels ajuntaments. 

Una altra de les seves grans reivindicacions és el Conservatori del Litoral. Els fa por que arribi massa tard? 

Si tenim en compte que a hores d’ara no n’hi ha cap, com més aviat arribi, millor. De la Generalitat ens arriba la voluntat que sigui el més ràpid possible, i estem molt contents. Ara s’ha de fer la llei, i nosaltres estem disposats a ajudar fent una proposta d’avantprojecte perquè tiri endavant el més aviat possible. Això ja es va fer per protegir el Cap de Creus, quan Depana i la Iaeden van proposar un text legal que va servir de base. En tot cas, som molt optimistes, perquè primer la Generalitat era molt reàcia a crear un organisme propi, però finalment ha entès que la franja de la costa s’ha de preservar. 

Per què és tan important?

És la zona on tothom vol tenir una casa, un espai d’especulació brutal. Però sovint, com que són espais amb tan pocs metres quadrats, sembla que comparats amb altres espais naturals no tinguin importància, però són la zona més crítica i s’ha de protegir d’una manera especial. Per això, el Conservatori ha de tenir autonomia i finançament propis per poder comprar els espais que siguin necessaris i protegir-los.

Quines són les principals urgències, en aquests moments, a la Costa Brava? 

Nosaltres tenim detectats uns 80 espais amb un risc important. Per posar un exemple: el de la Marina del Port d’Aro. Es vol ampliar aquesta marina i això suposa carregar-se unes tretze hectàrees de pineda just a la desembocadura del Ridaura. És un cas de manual, perquè és l’únic espai que queda a Platja d’Aro que podem entendre com a «verge», encara que no ho sigui absolutament. La desembocadura està plena d’aus, llúdrigues... i aquesta pineda protegeix aquest espai. La idea és fer 272 amarradors i moltíssimes cases, un hotel... no té sentit. És un espai que tocaria comprar i protegir.  

SOS Costa ha tingut un fort ressò mediàtic i públic des de la seva creació. La societat està sensibilitzada amb aquest tema?

Sí. La situació actual, amb la crisi climàtica que tenim, que és un problema evident, facilita molt que tothom comenci a entendre el per què de la importància dels moviments ecologistes. Crec que, abans, s’entenia que els ecologistes eren uns personatges estranys s obsessionats amb temes frikis, però ara s’està enenent i sentim molt de suport per part de la població.  

Quines línies de treball vol potenciar com a presidenta de l’entitat?

La idea és seguir amb el nostre manifest, però també ens hem d’obrir a coses noves en la mesura de les nostres capacitats. Nosaltres hem treballat de cara a l’urbanisme especulatiu i en això ens hauríem de centrar, tot i que ens podríem obrir a altres temes. A vegades ens pregunten l’opinió sobre altres coses, però som una federació d’entitats que amb el tema de l’urbanisme hi estem totes d’acord, mentre que en altres temes hem de veure si hi ha consesos per fer propostes.  

Quines són les prioritats pel 2023? 

El que ens preocupa molt i treballarem serà per crear la llei del Conservatori, i també per dotar-la econòmicament. Defensem que s’ha d’utilitzar el 50% de la taxa turística dels pobles del litoral per donar-li dotació econòmica, perquè és una forma que no grava als ciutadans sinó que ho acaben pagant els que disfruten de la Costa Brava.  

Aquest any també hi ha eleccions municipals. Tenen previst incidir-hi d’alguna manera?

Sí. Farem una campanya per intentar aconseguir que la gent voti tenint en compte si els partits seran capaços de preservar els paisatges dels nostres municipis o si això no es tindrà en compte, tal com passa en molts pobles de la Costa Brava. És un moment important perquè la majoria de municipis han de modificar els seus POUM per adaptar-se al PDU, i per tant volem estar a sobre d’aquest fet, perquè realment l’adaptació sigui la correcta. I per altra banda, hem presentat al·legacions al POUM que ja s’està revisant ara mateix a Cadaqués, el POUM de Begur, i estem molt alerta amb la suspensió de llicències a Palafrugell, Sant Feliu i l’Escala. A banda d’això, tenim la idea d’obrir nous eixos. 

Com ara quins?

Just ara hem encetat un eix d’educació ambiental, perquè volem arribar als instituts i potser també a les escoles, explicant què fem i com entenem nosaltres que hauria de ser la natura, el patrimoni, el paisatge i l’urbanisme. Hem d’educar els joves perquè es sensibilitzin, i potser aconseguir que se sumin al moviment de SOS Costa Brava. A més, ens interessa molt veure com està la Xarxa Natura 2000 a les àrees costaneres, perquè pensem que no hi ha protecció efectiva real. Per això, volem intentar estudiar a veure què es pot fer. 

Subscriu-te per seguir llegint