Figueres

La daina, la classe alta del bosc humit empordanès

És relativament fàcil trobar-ne als boscos de Lliurona i als Aiguamolls i la vista està assegurada en el fossar del castell de Sant Ferran

La daina blanca dels Aiguamolls, el passat 22 de gener.

La daina blanca dels Aiguamolls, el passat 22 de gener. / Marc Alma

Alícia Herrera

Alícia Herrera

El seu nom científic, Dama dama, ja ens indica que és un animal de caràcter aristocràtic. La daina és una espècie de cérvol, de pelatge rogent esquitxat de taques blanques, que a l’hivern gira a gris clar, amb les natges, les potes i el ventre blancs tot l’any.

Són els mascles els que tenen banyes, amb tres puntes i una forma palmada característica, que utilitzaven els nostres avantpassats prehistòrics per fer estris per la cuina. Són més grossos que les femelles, poden arribar a pesar 60 kg, mentre que les femelles, uns 40 kg. Han estat des de sempre presa dels caçadors, cosa que ha permès, paradoxalment, la seva conservació. Van ser els romans els primers d’introduir aquest animal a l’Europa central.

La daina viu en grups familiars d’uns 10 individus. Els mascles són solitaris o formen grups de solters, i durant l’època de zel, s’ajunten. Es comuniquen entre ells amb sons diferenciats per advertir de perills o cridar els petits. És una espècie polígama. A l’època d’aparellament, a principis de tardor, els mascles emeten un so característic, la ronca, per marcar els territoris, atreure femelles i competir pel dret a cobrir -les. L’embaràs dura vuit mesos i pareixen una única cria a finals de maig. Poden viure fins a 20 anys.

Als Aiguamolls, va ser vist un individu totalment blanc durant un cens rutinari el 2018. Els censos es fan durant el període de zel, quan les daines són més visibles, amb l’objectiu de fer un control de la població, ja que, si n’hi ha masses, per falta de depredadors naturals, poden provocar accidents greus en les carreteres i sobreexplotació del medi on viuen.

Les daines totalment blanques no són habituals, però tampoc no són l’excepció. Se’ls considera animals màgics, envoltats de misticisme, esperits del bosc. Els caçadors mai disparaven a les daines blanques, cosa que, a alguns llocs de la Gran Bretanya, ha fet que la majoria de les daines siguin blanques...

Des d’aquell dia del primer albirament de la daina blanca dels Aiguamolls, se l’ha observat quasi cada any, sent la darrera vegada aquest 22 de gener, quan en Marc Alma va fer la foto. Se sospita que procedeix de l’antic parc zoològic de Sobreestany, clausurat el 2008: la daina blanca tindria més de 15 anys!

Les daines del fossar del castell de Sant Ferran van ser una donació dels Aiguamolls el 2003. Es van introduir tres daines que s’han anat reproduint, amb l’objectiu de mantenir les herbes a ratlla i embellir l’entorn. Sí, les daines també s’han utilitzat en parcs i jardins per fer bonic... Com a anècdota, el 2015, va haver-hi un intent de robatori d’una de les daines, que va quedar atrapada en una xarxa trampa, però no se la van poder emportar.