Joan Plana: «La seva presència va impactar en l’imaginari col·lectiu»

Les incursions del creuer Canarias a la costa empordanesa durant el 1936 i 1937, sovint acompanyat per altres vaixells de guerra de l’exèrcit revoltat, va tenir un efecte clar sobre la població civil: fer por i generar desconcert. Roses i Colera van ser les poblacions receptores de les seves bombes, encara que el balanç de víctimes no va ser extens. Les cròniques de l’època parlen de «pànic» i «atac vergonyós» i assenyalen, en el cas rosinc, alguns desperfectes importants, com ara a l’escola Narcís Monturiol.

L’historiador i actual alcalde de Roses, Joan Plana, té clar que aquells primers atacs del Canarias «van deixar molta empremta, perquè, amb el pas del temps, és la imatge i el fet que ha quedat. Devia impactar molt en la gent, segons tots els indicis i els testimonis de l’època». Per Plana, «el seu objectiu era pervers, ja que perseguia espantar la població civil i no tenia, en el cas del nostre municipi, objectius militars concrets», com sí que va passar amb l’intent reiterat de destruir el pont del ferrocarril, a Colera, que no van abatre. «El balanç de víctimes i de danys no va ser, ni de bon tros, tan rellevant com els dels bombardejos aeris posteriors, però sí que ambdues coses van ser pioneres en un conflicte bèl·lic d’envergadura, ja que es va anar a buscar deliberadament fer mal a la població civil, com un banc de proves de la Segona Guerra Mundial que vindria després».

Joan Plana considera que els atacs del Canarias «tenien un clar propòsit psicològic, intentar revoltar la població contra el govern republicà per fer aturar la guerra, volien influir en l’estat d’ànim de la gent, que patís en la seva pròpia carn allò que també passava al front».

Roses coneixia bé què era un bombardeig naval, ja que en temps reculats havia patit atacs sobre les fortaleses del castell de la Trinitat i la Ciutadella, «però els del Canarias han quedat en l’imaginari popular per molt temps», conclou Plana.