D’accés a la Costa Brava a vial amb velocitat «límit 30»

«Perdó, per anar a Cadaqués?», «Si us plau, anem bé per arribar a Empuriabrava?». Aquestes i altres preguntes semblants s’escoltaven cada dia d’estiu al carrer Col·legi de Figueres a la dècada dels anys seixanta i principi dels setanta. Formulades en diferents idiomes, era la manera que tenien els turistes que entraven al nostre país i volien arribar a algunes de les destinacions de la Costa Brava del litoral empordanès.

Era així perquè encara no s’havia construït l’autopista ni la variant de la carretera N-II i els vehicles que travessaven la frontera del Pertús havien de circular obligatòriament per la General de Figueres. La cruïlla de l’antiga ronda de Barcelona –l’actual avinguda Salvador Dalí– amb el carrer Col·legi, era el gir encertat per arribar a l’avinguda de Vilallonga, creuar el pas a nivell i enfilar la carretera de Roses.

Eren temps de creixement econòmic, gràcies al turisme, i no era gens estrany veure l’N-II col·lapsada, envoltada de botigues de souvenirs i restaurants a peu de carretera que van esdevenir icònics, com el Motel Empordà.

Ara, l’Ajuntament de Figueres, mitjançant l’empresa Fisersa, ha tancat el cercle d’aquesta història reconvertint el vial d’accés a la Costa Brava en un carrer amb limitació de velocitat a 30 quilòmetres per hora i una clara priorització de l’espai destinat als vianants. El tram del carrer Col·legi s’ha fet en forma ziga-zaga per intentar alentir la circulació. El del carrer Sant Llàtzer fins al carrer Sant Antoni ha reduït l’asfalt. El vicealcalde, Pere Casellas, resumeix el treball executat com a una mostra «que l’obra de govern no s’atura». Lluny queden aquells anys dels nens i les nenes del carrer Col·legi asseguts a la porta de casa seva aprenent a reconèixer l’origen de les matrícules dels cotxes que hi passaven –«La groga, dels francesos, les lletres vermelles dels belgues»–, mentre els cavalls de can Patrach sorprenien propis i estranys fent-se pas entre turisme i roulouttes.