Capmany i Vilajuïga, entre les zones amb més potencial per a l’energia geotèrmica

Les comarques gironines compten amb un elevat potencial d'explotació i ús de l'energia geotèrmica d'origen profund. Concretament, les àrees de la província on l’aprofitament d’aquest recurs seria més factible són la Garrotxa (la zona coneguda com la Fossa d'Olot), part del Gironès i la Selva interior, la Cerdanya, part de l'interior de l'Alt i el Baix Empordà i l'àrea de Capmany i Vilajuïga, també a l’Alt Empordà.

L'energia geotèrmica és la que s'obté a través de l'aprofitament de la calor interna de la Terra, que ve del magma que es troba a les profunditats del planeta i que puja a través de les esquerdes de la superfície terrestre. Alguns exemples de com s'allibera aquesta energia en la natura són les erupcions volcàniques, la calor de les fonts naturals d'aigua calenta o els gèisers. Aquesta energia, tanmateix, també pot ser extreta per l'home com a font d'energia renovable, tot i que la infraestructura per captar-la té un cost considerablement elevat.

Segons indica l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la geotèrmia és un recurs energètic poc conegut però que té un «elevat potencial» per convertir-se en una font d'energia renovable important a Catalunya. Per tal de donar-lo a conèixer i contribuir a la seva divulgació, el propi institut ha elaborat el document Recursos Geotèrmics d'Origen Profund a Catalunya: síntesi del seu potencial, que inclou un mapa on es mostren la localització i classificació dels recursos geotèrmics que hi ha a Catalunya en funció del seu context geològic, i també se sintetitzen els recursos coneguts associats a cadascun d’ells. En base a les dades disponibles, el mapa inclou una estimació de les profunditats i temperatures que es podrien assolir a cadascuna de les zones identificades, així com els seus usos potencials.

Calefacció i electricitat

Segons s’explica en el propi document, l'energia geotèrmica és molt eficaç per implementar xarxes de climatització urbana per calefacció i refrigeració, per a usos industrials en sentit ampli i fins i tot per produir electricitat o obtenir liti a partir dels fluids geotèrmics profunds. En el cas de Catalunya, assenyala, hi ha «estructures i entorns molt favorables» per obtenir energia geotèrmica.

Tot i això, l’estudi també indica que el coneixement d’aquest recurs «encara és limitat». És per aquest motiu que requereix que s'inverteixi en investigació geològica i geomètrica per tal de millorar la caracterització de les formacions profundes, per tal de reduir la incertesa i avaluar «de forma més precisa» la viabilitat de «l’explotació sostenible d’aquesta energia» en el marc de la transició energètica amb horitzó 2050.

Tipologies i mecanismes

En aquest document es poden observar quina és la localització i la tipologia dels recursos geotèrmics profunds potencialment aprofitables a Catalunya, classificant-los segons l'origen de la font de calor i el mecanisme de transport dominant. En el cas de l'àrea de Capmany-Vilajuïga, a l'Alt Empordà, és l'única de les comarques gironines on la geotèrmia té un origen orogènic. L'orogènica són els processos originats pel xoc de plaques tectòniques que donen lloc a plecs, sismes i erupcions volcàniques. Tota la resta d'àrees localitzades a les comarques gironines -la Fossa d'Olot, la Selva (àrea que també inclou part de la comarca del Gironès), l'Empordà i la Cerdanya- tenen un potencial en domini extensional (sistemes hidrotermals en falles de marge de la conca ).

A més, a partir de la base de les grans estructures geològiques, el mapa inclou l'inventari de pous i sondatges realitzats a Catalunya per a la investigació d'hidrocarburs i geotèrmia de més de mil metres, així com les captacions i la identificació dels principals usos associats a cadascun d'ells. Finalment, en base a les dades disponibles, també es fa una estimació de les profunditats dels reservoris i del rang de temperatures estimades que es podrien assolir en cadascun dels seus àmbits, així com els seus usos potencials.

Aquestes possibilitats inclouen, entre altres, els usos tèrmics directes en establiments balnearis, agricultura o aqüicultura; les instal·lacions individuals o xarxes de climatització urbanes o en la indústria i la generació d'electricitat.

Entre els possibles usos de l'energia geotèrmica hi ha la calefacció i la refrigeració, usos industrials i electricitat

Segons assenyala l'Institut Cartogràfic i Geològic, l'ús de la geotèrmia profunda com a recurs energètic ha mantingut i manté, en els últims anys, una línia d'inversió i de creixement molt important a tot Europa. En els últims anys, afegeix, el marc de les polítiques energètiques per a la descarbonització de l'energia i l'impuls de fonts renovables tèrmiques i elèctriques han propiciat que a Europa es produeixi un «boom» d’inversions en projectes en aquest tipus d’energia.

Per tal de contribuir a la millora del coneixement de la geotèrmia com a font d'energia renovable a Catalunya, l'Institut ha desenvolupat el projecte GeoEnergia-GP (Geotèrmia Profunda), per tal d'identificar i quantificar els recursos geotèrmics de base disponibles i teòricament recuperables arreu del territori català. A partir d'aquest projecte, s'ha generat el mapa que recentment s'ha actualitzat.

Usos a les comarques gironines

Tot i no ser majoritari, l’ús de l’energia geotèrmica s’ha anat ampliant en els darrers anys a les comarques gironines. Un dels pioners va ser Olot, que l’any 2013 va crear «l’espai Zero», un edifici 100% autosuficient mitjançant un sistema híbrid d’energia geotèrmica, fotovoltaica i biomassa. Segons van anunciar en aquell moment, va ser el primer edifici de l’Estat totalment autosuficient des del punt de vista energètic. Recentment, també ha utilitzat la geotèrmica per abastir l’Espai Cràter, el centre multidisciplinari que promou el coneixement de l’entorn dels volcans.

Un altre exemple n’és la Vall de Núria, un complex gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat i que l’any passat va posar les bases per al projecte «Gasoil zero a Vall de Núria». Es tracta d’un programa d’actuacions que es marca com a objectiu eliminar el gasoil com a fontenergètica de tots els edificis i utilitzar només l’energia geotèrmica. I és que les baixes temperatures fan que, en aquesta zona, la calefacció sigui necessària gairebé tot l’any, de manera que l’energia geotèrmica que s’obté gràcies a la calor del subsòl permet reduir les emissions de CO2 i millorar l’eficiència energètica. El director de Vall de Núria, Toni Casals, ha destacat que l’ús d’aquest tipus d’energia és una «aposta per la responsabilitat social i la sostenibilitat».

Subscriu-te per seguir llegint