«El matrimoni forçat no és un fet cultural, és masclista i s’ha practicat en totes les societats»

Aya Sima va néixer i créixer a Girona. Des de fa una temporada viu a l’Alt Empordà. Treballa ajudant a noies i dones que son o han estat víctimes de matrimonis forçats. Un tipus de violència que ella ha patit en primera persona. Amb catorze anys, la seva família li va dir que quan acabés els estudis s’havia de casar amb un cosí dels Estats Units que quasi li duplicava l’edat i que no coneixia personalment.

Quina és la missió de l’Associació Valentes i Acompanyades?

És visibilitzar i sensibilitzar de l’existència dels matrimonis forçats. Quan vam començar la gent no es creia que això estigues passant aquí. I hem hagut de fer molta feina. Primer per posar sobre la taula que això és una realitat que passa aquí i després per fer prevenció per evitar que les noies passin per això.

Com actuen a l’Associació per evitar els matrimonis forçats?

A Valentes i Acompanyades tenim tres eixos de treball: sensibilització, prevenció, i abordatge de casos. A la branca de prevenció estem fent un cicle de tallers a l’IES Vallvera a Salt on es tracta entre altres violències de gènere el matrimoni forçat. Aquest seria el pilar de l’eix de prevenció. Vam començar l’any passat amb una prova pilot i ara ja s’ha establert i s’ha ampliat a tots els grups de tercer d’ESO, que son sis classes.

Tenen previst ampliar-ho a més centres?

Si hi hagués demanda veuríem com encaixar-ho. Evidentment, seria interessant replicar aquest model que fem nosaltres. Per nosaltres com més es visibilitzi aquesta realitat millor. El que estaria molt bé seria ampliar-ho a altres centres. Si els professionals del món de l’educació hi estan interessats es poden posar en contacte amb nosaltres i estarem encantats d’atendre’ls.

Va ser complicat conscienciar que els matrimonis forçats son un altre tipus de violència masclista?

Va ser una lluita perquè no hi havia cap protocol ni recurs per abordar aquests casos. Primerament, ningú sabia que això estava passat i que era violència masclista. I al principi quan demanaves recursos et deien que això eren costums i maneres de fer. Però, és una vulneració dels drets humans. Estàs forçant a casar-se a noies que no ho volen. I se’ls ha d’oferir recursos perquè puguin sortir d’aquestes situacions. Si no hi ha cap entitat que els hi doni suport no tenen opcions perquè aquesta violència es produeix en el domicili familiar i comença a l’adolescència. A més obre la porta a altres violències.

«Si des de petita, creixes pensant que això és el normal ja arriba un punt que quan et diuen que et toca casar-te potser no t’ho qüestiones»

Per què no se sabia que això estava passant?

El problema de demostrar el que està passat és que quan busques casos què fas, mires si hi ha denuncies. I no n’hi ha gaires perquè son situacions molt complexes. Cap noia vol denunciar els seus pares, és el més dur que pots fer a la teva vida, denunciar als teus pares quan saps que els perjudicaràs o si tens germans penses en el que els hi pot passar com els hi pot afectar i en molts casos no hi ha una violència explícita. Hi ha moltes noies que expliquen que els seus pares sempre els han cuidat i tractat bé, però des del moment que han dit que no es volen casar han arribat els problemes.

Han notat que el nombre de noies que venen a demanar ajuda ha augmentat?

Sí, sobretot en els últims dos, tres anys. Atenem a moltes noies del Marroc, Gàmbia, Mali..., i fins ara teníem pocs casos de noies de la Índia o Pakistan, però arran de l’assassinat de les germanes Urooj i Anisa Abbas de Terrassa, han demanat ajuda més noies de països asiàtics. Però, tot i que cada vegada en venen més se’ns escapen molts casos. Sempre diem que del que nosaltres tenim constància és la punta de l’iceberg.

«Al principi quan demanaves recursos et deien que això eren costums i maneres de fer»

Quina diferència hi ha entre concertat i forçat?

La línia entre concertat i forçat és molt fina. Si des de petita creixes pensant que això és el normal ja arriba un punt que quan et diuen que et toca casar-te no t’ho qüestiones. També hi ha noies que realment no es volen casar però pensen que els pares tenen dret a decidir sobre aquest tema o entenen que els pares ho fan pel seu bé. Infantilitzen tan a les noies que normalitzen que els busquin marit. I les que potser sí que ho qüestionen pateixin xantatge emocional, coacció familiar o hi acaben accedeint per complaure els seus pares, per no avergonyir la família. Si una noia pateix qualsevol d’aquestes situacions ja no és un matrimoni lliure i consentit perquè ja ho estàs fent per la voluntat d’unes altres persones. Què fa que un matrimoni sigui forçat?Hi ha diverses situacions que fan que un matrimoni sigui forçat. Evidentment que quan a tu et diuen t’has de casar amb aquest home i no vols és un matrimoni forçat. Però també n’hi ha d’esdevinguts, és a dir, tu estàs casada i quan et vols divorciar, no hi ha cap suport per la dona. És molt important contextualitzar i entendre com sorgeix tot això. I per això remarco que el context de cada cas és diferent i s’ha de tenir en compte el rerefons cultural del que prové cada jove.De quina manera intervenen en aquests casos?Per una banda, hi ha una intervenció que és més de tipus assessorament, formem part d’una xarxa de coordinació en la qual un altre organisme és el responsable d’atendre aquell cas i nosaltres former part d’aquesta xarxa i ajudem a dissenyar el pla d’actuació. Això permet arribar a més joves. Per l’altra banda, també fem intervenció directa. Elaborem un pla d’acompanyament, consensuat amb la noia i on evidenment, ella n’és part activa. És una estratègia integral on es tenen en compte les diferents àrees que formen part de la vida d’una persona: salut, administrativa, acadèmica, laboral, etc.,Cada persona és única i en conseqüència la situació que viu també. Per això, per intervenir és molt important contextualitzar cada cas perquè cada jove té unes circumstàncies personals diferents.

Properament a l’Associació començaran a fer Treball comunitari. En què consistirà?

Treballarem amb grups de mares i pares que provenen de comunitats d’origen on es practica el matrimonis forçats. Així podrem fer una sensibilització directa. Perquè si no anem al col·lectiu diana que repeteix aquest partó i és aquest mateix que canvia de manera de es perpetuaran els matrimonis forçats.