Alerten que fer nous «xalets amb piscina» a Peralada «contaminarà més el pou»

L’associació ecologista, Iaeden, ha presentat al·legacions contra el POUM de Peralada per intentar frenar el que, des del seu punt de vista, convertir una zona no urbanitzable en un nou sector residencial perquè, «suposadament famílies joves», puguin gaudir d’un xalet amb piscina. «En un context de canvi climàtic i de sequera es permeten el luxe d’augmentar el consum d’aigua i, a més, contaminar l’aigua de pou que és potable per als habitants», declara Raúl Domínguez, tècnic de defensa del territori de la Iaeden.

La Iaeden s'oposa a la creació d'un nou polígon industrial i una urbanització a Peralada

Els terrenys que separen la urbanització del Golf de Peralada amb el nucli urbà consolidat, «són sòls urbanitzables des del 2007», assegura Pere Torrent, l’alcalde de Peralada. Per tant, amb la modificació puntual del POUM per part de l’ajuntament, es vol connectar la zona del golf i el nucli urbà de Peralada, incorporant un nou espai de 8,5 hectàrees de més que uneixi els equipaments ja existents a ambdós sectors «per tal de concentrar-los i plantar una empresa de la nova economia», explicita Torrent. D’altra banda, el tècnic de la Iaeden manifesta que «amplien el sector urbanitzable, el residencial i, a més, preveuen un polígon industrial que pretenen vincular amb la zona d’equipaments del Golf de Peralada».

Tots aquests canvis comporten, d’una banda, sobrepassar els límits edificables que, fins al 2010 eren màxim 17 mil hectàrees, que implica construir sobre un sòl no urbanitzable i «incrementar més de la meitat d’emissions de diòxid de carboni previstes» apunta el responsable de la Iaeden. De fet, segons explica Domínguez, «la modificació d’un planejament municipal és canviar quatre condicionants d’aquesta zona urbanitzable». Però, transformar tot aquest paisatge natural té moltes altres conseqüències negatives que, segons l’associació ecologista, «més que una modificació demanem una revisió que és un procés més complex i tracta amb profunditat cap a on vol dirigir-se el municipi».

Per la seva banda, l’alcalde sosté que «donem continuïtat al que ja existia» i afegeix que la intenció és «reordenar els entorns i vertebrar el territori incorporant un parc tecnològic». Incideix en què no es tractarà d’un polígon industrial, sinó d’un espai on empreses de recerca, tecnològiques i altres puguin oferir opcions de treball a la ciutadania empordanesa. També, defensa que podem «estalviar la petjada CO₂ si vaig a treballar amb bicicleta al costat de casa en comptes de desplaçar-me a la ciutat amb cotxe o tren».

En canvi, d’acord amb les dades del Raúl Domíguez, a Peralada «queda un 20% de sòl urbà per construir», que resulta d’alguns dels camps de cultiu, els quals més de la meitat són terrenys en propietat del Grup Peralada. Però, el contrapunt rau en el fet que el poble ja té parcel·les buides urbanitzables que podrien utilitzar abans que aquests terrenys agrícoles. Terrenys que tal com explica Torrent, «són edificables i els propietaris decideixen explotar-los mentre no s’edifiquin». Substituir el paratge natural pel contemporani: edificis nous o, tal com exposa Domínguez, «xalets», podria ser un gran debat per l’associació ecologista i l’ajuntament de Peralada qui considera «millores respecte al planejament actual».

Domínguez reivindica que «la construcció d’un polígon nou en una àrea que ja disposa de zones industrials als pobles del Far d’Empordà i Vilamalla» requereix un acord amb aquestes indústries.

Finalment, Torrent insisteix en el fet que «les emissions no entenen de termes municipals, sinó de comarca» i vol edificar «69 habitatges de protecció oficial, a més d’altres en filera i unes altres aïllades» que assegura que no es convertirà en una «macrourbanització».