En aquesta vida, hi ha gent que creu saber coses i hi ha persones que tenen arguments per explicar-les. El doctor en Física Teòrica i investigador del CSIC Antonio Turiel, lleonès resident a Figueres des de fa anys, forma part d’aquest segon grup, amb la variant que les seves argumentacions solen ser discutides, però no refutades.
Diumenge al migdia, Turiel va captivar el públic que omplia la sala Narcís Monturiol del Cercle Sport en un acte de divulgació científica que va anar molt més enllà de la presentació del seu darrer llibre, Sense energia.
La sessió va ser conduïda pel biòleg Josep Maria Dacosta, seguint un format de pregunta resposta que va repassar una bona part dels temes relacionats amb la crisi energètica que patim. Antonio Turiel no va decebre i va deixar ben clar a tothom que «mantenir l’actual ritme d’hiperconsum és impossible». Per a ell, ha arribat un punt que «ni es raciona, ni es racionalitza» i reconeix que allò que més hem de témer és l’arribada del moment del «racionament», com ja està passant en altres punts del continent, com ara Hongria.
Sobre el debat obert que s’ha generat a l’Empordà amb la pluja de projectes d’implantació de parcs d’aprofitament d’energia eòlica davant de la badia de Roses, considera que la veu dels científics que s’hi oposen amb estudis solvents s’han «contraposat» amb altres documents menys rigorosos «encarregats per les mateixes empreses promotores». «Com a científic em sento avergonyit per la igualtat de tracte que es pretén donar a estudis pagats per les empreses», afirma. També té clar que «no es té en compte que el consum d’electricitat fa molts anys que està de baixada i que tot plegat fa pensar que «ara toca fer negoci amb les energies renovables». «Moltes empreses han vingut a construir, però no diuen quin és el seu model de negoci ni s’hi han parlat amb Red Elécrica Española per dir què faran amb l’energia que pretenen produir». «Si un extraterrestre portés energia inacabable, cremaríem el planeta», afegeix irònicament.
L’estat actual de les coses, amb una greu crisi energètica derivada del descens evident de l’extracció petroliera i els efectes del conflicte bèl·lic de Rússia amb Ucraïna, el fan considerar que «ens trobem en una situació com la d’una guerra mundial, en una lluita contra la biosfera, i l’estem perdent».
També es mostra crític amb el nou corrent favorable «a l’anomenat hidrogen verd, s’està dient que es podrà produir de manera il·limitada, i no és cert. Només té sentit a certes escales».
