«La Generalitat ens hauria de cedir Can Marly sense pagar lloguer»

Ocupa el càrrec des de juny de 2021. Ha estat regidora en dues etapes, de 2003 a 2015 i de 2019 fins ara. És mestra d'Educació Infantil per la Universitat de Girona amb estudis de psicologia.

Encara que va néixer a Figueres el 1975, se sent llançanenca de cap a peus. Va encapçalar la candidatura de Junts per Catalunya el 2019. Durant el primer tram del mandat, ha exercit de primera tinent d’alcalde en virtut del pacte de Govern amb el PSC. El juny de 2021 va accedir a l’alcaldia en substitució de Francesc Guisset.

Arriba la recta final del mandat. Quin balanç fa del pacte de Govern entre el partit que vostè representa i el PSC? S’estan complint els acords?

Sí, amb tranquil·litat, s’estan complint i bé. Amb Francesc Guisset vam signar un pacte de lleialtat institucional basat en uns punts que tenien com a objectiu el bé de Llançà. No ho haurem pogut fer tot i allò que quedarà pendent també haurà estat amb consens entre les dues parts. Encara que siguem de dos grups políticament diferents, tant en la primera etapa del mandat com en aquesta segona, hem actuat com un equip i els alcaldes així ho hem fet sentir a tots els regidors en tot moment. No amagaré que en alguns temes tenim discrepàncies, però sempre posem Llançà per davant.

Aquestes discrepàncies són ideològiques o de gestió?

Quan n’hi ha, bàsicament són ideològiques. Però en la gestió de la política local, de treballar pel municipi, transcendeixen ben poc.

No haurà estat un mandat fàcil per totes les circumstàncies que l’han envoltat fins ara.

Per descomptat que no. La pandèmia ho va aturar tot i ens va fer dedicar molts recursos per afrontar-la. Ara patim la important pujada de preus derivada de la guerra d’Ucraïna. Això ha afectat de ple alguns projectes del pla d’obres perquè les licitacions han quedat desertes a causa de l’augment de costos dels materials.

Què deixaran com a llegat d’aquest mandat?

L’estabilitat municipal. Veníem d’uns anys molt moguts i, insisteixo, haurem demostrat que dues formacions oposades poden governar juntes, si tenen un objectiu comú.

Quin és el projecte que haurien volgut tenir i encara no han pogut tirar endavant?

L’espai polivalent o centre de fires. Amb el pla d’obres vam aconseguir el màxim de subvenció, 250.000 euros, però ha estat un dels projectes que ha resultat afectat per l’augment de preus. La licitació va quedar deserta i ara hem actualitzat el pressupost per a l’exercici del 2023. La sala polivalent la volem aixecar entre els Bombers i l’Institut, on instal·lem l’envelat habitualment. Per al 2023 també tenim previst un altre projecte singular, l’ampliació de la Biblioteca Pere Calders. Aquestes són les dues obres importants que s’hauran definit i projectat durant aquest mandat per fer-les realitat ben aviat.

La nova biblioteca continuarà a la Casa de Cultura?

Ocuparà bona part d’ella, sí. Passarem de 250 a 800 metres quadrats. Tenim clar que ha de ser un motor educatiu i d’activitats.

Aquesta reforma implicarà, doncs, el trasllat del Museu de l’Aquarel·la.

Sí. Hem d’acabar de decidir si el traslladem provisionalment a la que avui és la sala oberta o bé lloguem un espai molt conegut de Llançà, a prop de la casa de Cultura. Més enllà d’això, hem encarregat un estudi a una empresa especialitzada per quan puguem fer el seu trasllat definitiu a la Can Marly. Serà un equipament potent que anirà més enllà de l’aquarel·la. Sempre preservant el llegat de Martínez Lozano, que quedi clar, ja que és un dels nostres símbols d’identitat. Per cert, aprofito per anunciar que gràcies a les gestions de la regidora Sònia Sarola hem aconseguit una obra espectacular, de grans dimensions, que ara tenim a la sala de plens i que era propietat de la família d’un càmping de Platja d’Aro.

Per Can Marly, l’antiga residència de temps lliure propietat de la Generalitat, tenien altres propostes que deuen ser complementàries.

Primer de tot he de dir que encara que és un immoble de propietat pública, estem pagant un cànon anual de 72.000 euros. Tenim un conveni signat de lloguer per a trenta anys. És una llàstima que no ens hagin cedit la titularitat. La gent de Llançà ja ho sap. Sabem que són molts euros, però quan mirem el preu i la disponibilitat de metres quadrats, cal aprofitar-ho. Tinc clar que tractant-se d’administració a administració, la cessió hauria de ser gratuïta. Dit això, Casa Marly consta de tres edificis. Un d’ells, seguint els objectius d’aquest equip de Govern, ja l’hem convertit en casal d’avis amb totes les seves activitats. El segon edifici està destinat als joves. Era un altre compromís que teníem i que hem complert. Per a mi hi ha una gran notícia, que és el conveni que hem signat amb la Fundació Altem per tal que dues plantes superiors estiguin dedicades a una residència per als seus usuaris llançanencs, per a evitar que hagin de renunciar a viure en el seu poble. Tindrà vint-i-quatre places. Sempre hem pensat en els usuaris que pateixen discapacitat psíquica i, també, en les seves famílies. Estic molt orgullosa d’aquest acord.

Temps enrere també van presentar la construcció d’un geriàtric. Encara no s’ha materialitzat, per quin motiu?

Efectivament, ho necessitem. Vam projectar un geriàtric amb la intenció de delegar-ho a una empresa privada que havia de construir-lo i gestionar-lo. Tornant a allò que dèiem al principi, la conjuntura econòmica actual ho ha frenat. Estem en un moment gens fàcil. És un projecte de vuit milions d’euros que com a poble no estem en condicions d’afrontar i les empreses especialitzades, amb l’alça de preus, tampoc.

Diria que en aquest tema, la Generalitat té força oblidada la gent gran. Falten geriàtrics i no se’n fa cap amb diners públics a la comarca.

També ho penso. Havíem de concórrer a Fons Next Generation, però no ha estat possible. Dies enrere en vaig parlar amb el director territorial de Serveis Socials. A Llançà potser ens haurem de plantejar fugir de grans equipaments i anar per feina. Com ara buscar un edifici que hagi quedat obsolet per a reformar-lo com a geriàtric sense que sigui una obra espectacular i massa cara. Atendre bé la gent gran és una obligació que tenim tots.

Un dels grans problemes de molts municipis és el de la mobilitat i els horaris poc convenients del transport públic. A Llançà, per exemple, el tren no acaba de complir la seva funció social. Li he sentit a dir que estan deixats de la mà de Déu.

Ens ho sent a dir perquè realment és així. Malgrat ser un transport de presència històrica a Llançà, en lloc d’anar a millor, cada cop va a pitjor, sobretot pel que fa a les freqüències. La desaparició del tren de tres quarts de set del matí, que anava molt bé a molta gent, ha generat uns problemes terribles. Vaig traslladar al ple les peticions de millora fetes per alguns veïns, amb tota la raó del món. Es van aprovar per unanimitat, però un cop traslladades a qui pertocava, la resposta ha estat zero. Renfe continua anant a la seva i això és un problema, no només pel desplaçament de treballadors o estudiants, sinó també perquè som un municipi turístic que podria treure més rendiment del tren.