La realitat (diversa) de l’Alt Empordà

«Al Sant Pau, els de Figueres se’n riuen dels estudiants que vénen dels pobles. A mi me deixen estar. Si qualcú se fica amb jo, l’insult en anglès-però fluixet».

'Els jugadors de whist'

— Vicenç Pagès Jordà

Entre l’Alt Empordà de finals dels setanta a què fa referència Biel Sastre, un dels protagonistes de la novel·la de Pagès Jordà, i l’ambient de Figueres de la setmana passada que descriuen els tuits de David Arias i Ramon Iglesias hi ha quatre dècades i mitja de diferència. De la Figueres on «els de fora» eren els estudiants dels pobles del costat que anaven a escola a la ciutat, o el fill d’un militar acabat d’arribar a la ciutat des de Mallorca, s’ha passat a ser la capital de la segona comarca de Catalunya amb el menor percentatge d’habitants amb la nacionalitat espanyola. Només per darrere de la Segarra. Just a la ratlla del 75% en un procés de transformació sociològica que, necessàriament, hauria d’haver obligat a anar repensant moltes polítiques públiques.

Polítiques que només es poden prendre a partir de dades com les que aporta el document «INDIKA Pol de Salut i Social de l’Alt Empordà», presentat fa pocs dies des de la Fundació Salut Empordà. Anant al detall dels números, mentre que en el conjunt de Catalunya un 84% dels habitants tenen la nacionalitat espanyola, a l’Alt Empordà són un 75%, a Figueres ciutat un 72%, a l’Escala un 69%, a la Jonquera un 65%, a Sant Pere Pescador un 63% i a Castelló d’Empúries un 56%.

La comarca, però, no es pot entendre ni analitzar com un tot. L’Alt Empordà té 68 municipis, però el 60% de la població està concentrada entre només quatre: Figueres, Roses, Castelló d’Empúries i l’Escala. Les polítiques, sobre immigració sobre molts altres aspectes, no poden ser les mateixes a Figueres, amb més de 47.000 habitants, que a la Vajol amb menys de 100. Però tampoc és el mateix, Figueres amb més d’un 13% d’habitants amb nacionalitat de països africans que Castelló d’Empúries on un 24% dels seus veïns tenen la nacionalitat d’estats europeus diferents de l’espanyol. Ni, lògicament, la realitat de localitats com Vilafant que, tot i haver crescut molt demogràficament, ho ha fet sobretot amb l’arribada de gent de la mateixa comarca: 94% de població espanyola i menys d’un 1,5% de veïns amb nacionalitat africana (més de 12 punts menys que la seva veïna Figueres). A banda de Vilafant, Palau de Santa Eulàlia (97%) o Avinyonet de Puigventós, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilamalla, les tres amb un 95% de veïns amb la nacionalitat espanyola, també tenen percentatges d’immigració molt baixos. Per sobre del 90% també hi ha municipis com Boadella i les Escaules (92%), Borrassà (94%), Cistella (91%), Espolla (91%), el Far d’Empordà (94%), Lladó (93%), Mollet de Peralada (93%), Ordis (93%), Palau de Santa Eulàlia (97%), Pedret i Marzà (91%), Pont de Molins (93%), Saus, Camallera i Llampaies (91%), la Selva de Mar (92%), Terradas (92%), Vilabertran (93% i Viladamat (94%).

El document de la FSE té, segons va explicar el director d’Investigació i Recerca de la institució Pere Plaja, «la missió de proporcionar diferents tipus d’informació de qualitat –estadístiques, mapes, informes, estudis...– als agents del territori, amb la finalitat que els resulti útil i que els permeti generar opinions i prendre decisions basades en les dades». Tot i això, sovint, les decisions dels diferents responsables polítics han estat més condicionades per les diferents conjuntures de cada moment, o per les idees preconcebudes, que no pas per l’estricte estudi de les dades reals. La setmana passada, les celebracions per les victòries del Marroc no van deixar cap incident remarcable a la comarca. Just quan, després d’un homicidi amb arma blanca a tocar de la Rambla de Figueres, havia tornat a posar sobre la taula la presumpta relació entre immigració i delinqüència. Una relació que, almenys de manera pública, cap dada oferta per una institució oficial corrobora de manera clara.

«[...] Si un bon dia els nostres ancestres, els australopitecs, no s’haguessin decidit a viatjar, deixar l’Àfrica i poblar Europa, probablement avui no hi seríem. Mireu si n’és de dolenta, la immigració!»

Santi Vila

— Article en premsa del 2001, recollit en el llibre 'Un camell en un garatge'

«Aquest barri és el clar exemple de la més gran degradació i inseguretat d’un poble de Catalunya producte de les polítiques separatistes i d’esquerres [...] promoure la immigració il·legal i descontrolada que acaba sembrant la violència als carrers»

Ignacio Garriga, en una visita a la Marca de l’Ham aquest octubre

«S’identifica a tothom: conec a persones rosses amb els ulls blaus a qui també han demanat la documentació. Les fa la Policia Nacional i ajuden a frenar l’incivisme».

Pere Casellas

— Vicealcalde i regidor de Seguretat a l'Ajuntament de Figueres

Tres visions. La primera, de fa més de vint anys d’un polític conservador, la tercera, actual, d’un polític d’esquerres que ocupa la regidoria de Seguretat a Figueres. Entremig, la visió de la ultradreta. El 2001, sis anys abans de ser alcalde i sense que la crisi econòmica no hagués provocat encara les tensions socials posteriors, Santi Vila podia ser públicament més «empàtic» amb el fenomen migratori que els responsables polítics actuals. Avui dia, i el cas de Vox és l’exemple més clar, atiar l’espanta ocells de la immigració dona vots. I, per tant, sense caure en l’exabrupte de Garriga, Casellas defensa públicament identificacions policials que moltes organitzacions consideren racistes o, des de l’oposició, Jordi Masquef centra la seva alternativa al govern en la necessitat de dotar de més efectius i recursos a les forces de seguretat. Unes oscil·lacions en els discursos polítics que estan més fonamentades en sensacions que en dades reals. Més enllà del 25% de població immigrant a la comarca.

La ruta de l’exili es consolida com a via de pas de migrants

Subscriu-te per seguir llegint