«Abraçar la diversitat que hi ha a Figueres és protegir una realitat de colors i gèneres»

Medina és psicòloga de formació i compta amb quatre anys d'experiència fent atencions directes a persones. Actualment treballa com a terapeuta en diversos projectes i forma part de la cooperativa Ranura, ubicada al carrer Escoles, 9, de Figueres, especialitzada en l'acompanyament humanista integral a adolescents i les seves famílies.

Ranura neix l’any 2015 com a resposta a la necessitat que ciutats petites com Figueres i la zona altempordanesa no disposava d’un espai d’acompanyament terapèutic humanista a joves, adolescents, famílies i, per extensió, centres educatius. Tanmateix, es mou també per la Garrotxa.

Fa poc va dur a terme el taller «Erradiquem violències», amb motiu del 25-N a l’Espai Jove de Figueres.

La proposta va sorgir de l’Oficina Jove de l’Alt Empordà i ja fa anys que s’està fent emmarcada dins el Dia contra les violències de gènere. L’objectiu principal de la xerrada és donar eines als joves adolescents perquè identifiquin les violències masclistes i, alhora, puguin ajudar al seu entorn a també identificar-ho.

Com la dinamitza?

Intento fer-la superdinàmica perquè són joves de 14 o 15 anys. Per tant, la primera part era d’introducció teòrica per identificar els conceptes de sexe, gènere, identitat, orientació sexual, entre altres, ja que són termes que ens pensem que tenim molt definits, però a causa de la desinformació de les xarxes socials, val més repassar-los. La segona part anava enfocada a identificar violències masclistes a partir de petits vídeos de Tiktok i també al ventall de serveis que tenen a l’abast per acompanyar una persona que ho està patint, així com un amic o una amiga.

A la comarca, hi ha un perfil concret de víctima?

No crec que hi hagi un perfil clar de persona que pot arribar a ser víctima violentada. És clar que es tracta d’un tema estructural del patriarcat que afecta les dones i el col·lectiu LGTBI, però no hi ha un criteri d’edat, ètnia o classe social. Ens afecta a totes i tots.

Com a especialista en el col·lectiu LGTBI, com ajuda a establir un vincle afectiu positiu entre família i adolescent?

És una feina conjunta: acompanyar el jove que està patint LGTBI-odi i acompanyar la mare i pare perquè ajudin la seva filla o fill a desenvolupar-se de forma lliure. Hem d’escoltar la veu dels joves i adolescents. De fet, fem projectes per fomentar-ho.

Quina classe de projectes?

Són projectes públics i gratuïts adreçats a joves i famílies que vulguin participar en aquestes sessions, generalment, setmanals. D’una banda, el projecte zona VIP (Vine i Parlem), fem dues sessions individuals d’acompanyament pels joves i també en fem de grup psicoeducatiu, on parlem de temes emocionals, d’identitat o sexualitat. D’altra banda, el SAA (Servei d’Acompanyament a l’Adolescència) és un treball en xarxa amb els instituts dels municipis de la zona i altres entitats, dirigit a adolescents i a famílies. Aquests projectes ens apassionen perquè, de vegades, no tothom té la possibilitat socioeconòmica d’accedir a la consulta privada, en canvi, a través de la part pública, sí.

Veuria viable traslladar aquesta iniciativa als centres educatius, com una assignatura més?

Sí. Hi ha assignatures importants pel desenvolupament cognitiu dels alumnes, però poques tenen present el factor emocional. Moltes vegades, la feina que fem no és tant d’intervenció de «què em passa?», sinó, dotem-los d’eines perquè, en algun moment, puguin verbalitzar-ho.

Què creu que manca a Figueres per evitar atacs homòfobs i altres discriminacions?

La ciutat, malauradament, pateix molt LGTBI-odi. És una ciutat molt diversa i en positiu: s’ha de protegir aquesta diversitat, abraçar-la i defensar aquesta realitat que és de tots colors i de tots els gèneres. No crec que hi hagi un factor cultural o religiós que impulsi més la violència, sinó que a cada lloc del món es reprodueix d’una forma diferent, a través de matrimonis forçats o a través de la ciberviolència. El masclisme és molt intel·ligent i agafa formes diferents, segons època i cultura.

Quina violència predomina a l’Alt Empordà?

N’estic quasi segura que la violència més comuna és la psicològica. De fet, a les xerrades, com «Erradiquem violències», els plasmo l’iceberg de les violències masclistes, el qual representa que la part visible no existiria si no hi hagués la part invisible, la més subtil, la psicològica.

Quines demandes tenen les persones usuàries de Ranura?

Venen demandes molt diverses, però sí que busquen un espai on no es reprodueixi aquesta violència, en general i en el cas del col·lectiu, un espai LGTBI friendly que se sentin còmodes.

Esteu impulsant alguna iniciativa recent?

Estic tirant endavant un grup de joves LGTBI per tractar temes d’identitat, empoderament i acceptació de qui ets, a més de continuar treballant amb les famílies o referents dels joves per educar-los en conceptes que desconeixen i donar-los eines d’acompanyament en el procés d’identitat en l’etapa adolescent.

Pot ajudar que els joves se sentin acollits a la ciutat i no hagin de fugir de la seva identitat?

A l’Alt Empordà i a molts pobles, el sexili rural és recurrent en joves LGTBI que fugen del seu lloc natal per ser i desenvolupar-se lliurement en ciutats grans.

«Certificar la prova digital perquè sigui vàlida»

Fa quinze dies el Setmanari de l‘Alt Empordà va commemorar el 25N des de diverses perspectives, entre elles, la ciberviolència. L’article estava decorat per diverses captures de pantalla de dones que havien patit aquest assetjament i, a més, dues d’elles exposaven la seva mala experiència en la denúncia dels fets als Mossos d’Esquadra.

Quan la violència masclista envaeix també l’espai digital

Tanmateix, Mireia Expósito, del grup d’atenció a la víctima de Figueres, explica que «amb una simple captura de pantalla es pot tirar endavant la denúncia», però, afegeix que «aquesta mena de denúncies cal que estiguin certificades perquè tinguin validesa a l’àmbit judicial».

La ciberviolència es desenvolupa en un context en què no hi ha un perfil concret de víctima, però sí que hi ha col·lectius més vulnerables, com són els joves i adolescents. «Fem xerrades de prevenció i molta pedagogia a les escoles i instituts, perquè les relacions que estableixen són merament digitals», manifesta. Actualment, l’accés digital és fàcil a totes les edats i «la pornografia adulta ha fet molt mal, perquè s’estan educant sexualment nens i nenes entre 8 i 10 anys». Però, la reforma de la llei d’erradicació de violències masclistes del 5/2008, actual 17/2020,a més d’incorporar l’assetjament digital com una forma de maltractament, «permet als menors denunciar aquest delicte d’abús», assegura.

Així i tot, les violències més denunciades a la comarca són agressions físiques, amenaces i trencaments de condemna, per part d’exparelles, que vulneren la privacitat quan la relació s’acaba. En aquest sentit, Expósito apunta que «només ens arriba un 30% d’allò que passa». A més, coincideix amb la psicòloga Medina que «els nois també s’han d’educar per prevenir la violència». D’aquesta manera, noies i nois s’han d’empoderar per denunciar abusos i atrevir-se a entrar a comissaria «on tenen les portes obertes per a qualsevol cosa», assenyala la caporala. Aquesta última declaració es contraposa amb les testimonis de l’article del 25N que «no es van sentir escoltades pels Mossos». Tanmateix, Expósito explica que «en casos de mala praxi, disposen de formularis de queixes per atendre aquestes disfuncions».

Subscriu-te per seguir llegint