La vespa asiàtica amenaça la viabilitat de les explotacions apícoles

L’evolució i l’expansió de la Vespa velutina, més coneguda com a vespa asiàtica, està fent que les explotacions apícoles s’estiguin tornant inviables. Segons el sindicat Unió de Pagesos i les organitzacions apícoles, el 95% dels ruscs de les comarques gironines en pateixen afectacions i això ha generat unes pèrdues de més de mig milió d’euros en la recol·lecció d’aquesta tardor.

L’apicultor d’Abellaires Empordanesos, Marc Arumí, assegura que «entre un 90% i un 100% dels nostres apiaris estan afectats per la velutina i a causa d’això la producció de mel ha disminuït entre un 20% i un 25% i la mort de les abelles ha augmentat en un 15%, només per l’efecte d’aquest insecte invasor». I assegura que si no prenguessin mesures preventives les xifres serien pitjors.

Per combatre la vespa, els apicultors tenen diversos mètodes: col·loquen paranys atraients a la primavera i a la tardor per atrapar les vespes fundadores per evitar que facin el vesper on dipositaran les larves, també poden instal·lar arpes elèctriques, traslladen els bucs a zones on l’insecte no té tanta presència i, si detecten un vesper actiu dins la seva explotació, el poden retirar sota la seva responsabilitat i sense usar biocides o han de contractar una empresa homologada. «Tots aquests mètodes tenen un cost que hem d’assumir els apicultors, i les ajudes econòmiques de les quals disposem per lluitar contra la velutina són molt puntuals i de quantitats irrisòries», explica Carles Soler, secretari tècnic d’Apicultors Gironins Associats (AGA).

Els apicultors i l'Administració no coincideixen en quin és el millor mètode per combatre la velutina

Aquesta temporada ha estat més complicada perquè «la sequera que hem patit durant els últims quatre mesos i les altes temperatures de la tardor han fet que la vespa asiàtica fes pressió durant més temps en els apiaris. Per això els apicultors hem hagut d’alimentar els ruscos per mantenir les abelles vives, i tot això ha provocat un sobrecost estimat en 221.798 euros a les explotacions gironines, només en menjar. Totes aquestes problemàtiques, més les que ja hi havia, com l’àcar varroa, fan que, a la llarga, aquest sector sigui inviable», assegura Soler.

En aquest sentit, Marc Arumí assegura que «el problema no és tant el nombre d’abelles que caça la vespa, sinó l’assetjament a l’apiari, ja que es col·loquen davant de l’entrada del niu. Això fa que les obreres no surtin a recol·lectar i consumeixin els recursos del mateix rusc fins que aquests s’esgoten i es moren».

Per aquests motius, el sector reclama al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que faciliti recursos per participar en el control de la vespa asiàtica. Però hi ha discrepàncies entre els apicultors i l’Administració sobre quin és el millor mètode per combatre la velutina.

"Més del 90% dels nostres apiaris estan afectats per la vespa asiàtica", manifesten des d'Abellaires Empordanesos

El Protocol d’actuació i seguiment de la vespa asiàtica de la Generalitat de Catalunya remarca que «l’eliminació de vespers amb mètodes permesos en les explotacions apícoles és la manera més efectiva de control, segons els experts. Encara que ells mateixos admeten que hi ha inconvenients, com la dificultat a l’hora de detectar els vespers i els costos de la neutralització». Però Unió de Pagesos i les organitzacions d’apicultors asseguren que la millor eina és la prevenció. Per això demanen ajuts per la instal·lació de paranys per a les vespes fundadores, perquè és una manera més eficaç i econòmica de combatre la velutina, i la poden dur a terme els mateixos apicultors.

La captura de vespes reines que són les que crearan els ruscs és una feina important. «Durant l’hivern, les vespes embrionàries s’amaguen en nius fundadors que tenen la mida d’una pilota de golf. A la primavera, surten i busquen aliments basats en sucres, que és el que necessiten per sobreviure i construir el vesper on pondre les larves. Si col·loquem les trampes amb líquid atraient, les que cauen en aquest parany ja no faran cap niu», explica Marc Arumí.

Actualment, la tasca d’eliminació de nius als espais públics recau sobre els ajuntaments. Quan tenen constància que hi ha un vesper valoren el risc que pot suposar per a les persones i la prioritat d’actuació. Per altra banda, si el niu es troba en un lloc privat, els costos de retirar-lo l’assumeix el propietari.