El pubillatge empordanès s’indigna pels atacs des de l’Institut Català de les Dones

La presidenta de l’organisme, amb el suport de la consellera d’Igualtat Tània Verge, va assegurar que els ajuntaments que mantenen la tradició d’escollir l’hereu i la pubilla «si són feministes, i no masclistes, segur que s’ho repensaran»

Hereus i pubilles assistint a l’acte de proclamació del pubillatge 2022 de Figueres. | JORDI  CALLOL

Hereus i pubilles assistint a l’acte de proclamació del pubillatge 2022 de Figueres. | JORDI CALLOL / Jordi Callol. Figueres

«Estimar la tradició, la terra que ens ha vist créixer i les persones que formen el pubillatge», «germanor», «ganes de representar el nostre municipi», «creixement personal» o «reivindicar els nostres valors com a catalans» són algunes de les expressions emprades per Mia Casas, Pubilla de Llançà 2018 i Dama d’Honor de l’Alt Empordà 2018 i 2019, i Ferran Salamanca, actual Fadrí de l’Alt Empordà i Hereu de Figueres 2019, per a definir el pubillatge. Unes paraules que reflecteixen la implicació i l’estima per aquesta tradició per part dels dos representants comarcals, que exerceixen de portaveus del Pubillatge de l’Alt Empordà. Aquest fet justifica la «indignació» que han manifestat davant les paraules de Meritxell Benedí, presidenta de l’Institut Català de les Dones, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Benedí va expressar que «qualsevol tradició ha de ser susceptible de ser revisada» i referint-se directament al pubillatge va manifestar que «cal repensar» la tria de les pubilles i els hereus, afegint que «és una qüestió que s’han de plantejar els ajuntaments que ho promouen», ja que va afirmar que «nosaltres no ho podem ni prohibir ni obligar des de la Generalitat». En aquest sentit, es va mostrar optimista davant d’aquests possibles canvis i va arribar a dir que «segur que tots els ajuntaments són feministes, perquè, si no fos així, serien masclistes i segur que s’ho repensen i repensaran».

Les declaracions en aquella entrevista van causar rebombori entre els implicats en aquesta tradició i la directora de l’ICD va rebre el suport de Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes, que en un acte en el marc del 25N va dir: «Totes les tradicions poden ser revisables i discutides. És normal que es plantegin certes qüestions en ple segle XXI que no havien sorgit abans». Mia Casas i Ferran Salamanca comparteixen la idea que «van ser unes declaracions desafortunades fetes des del desconeixement i sense maldat». La Dama d’Honor de l’Alt Empordà 2018 i 2019 expressa que «s’ha prejutjat malament la tradició i em vaig arribar a sentir jutjada i ofesa, perquè se’ns titllava a moltes persones de coses que no som: masclistes, arcaiques... encara que no es digués amb aquestes paraules de forma explícita». Des de la seva experiència personal, Casas explica que «en cap moment em vaig sentir discriminada», sinó que defensa tot el contrari i veu l’experiència en el pubillatge com «una gran oportunitat com a dona jove, ja que és un dels pocs llocs on tenim presència i veu» i afegeix que «en tot moment em vaig sentir molt empoderada podent ser Pubilla i, posteriorment, Dama d’Honor».

"S'ha prejutjat malament la tradició i em vaig arribar a sentir jutjada i ofesa perquè se'ns titllava a moltes persones de coses que no som: masclistes, arcaiques..."

Mia Casas

— Llançà

"Van ser unes declaracions desafortunades i fetes des del desconeixement perquè son pocs els pobles que fan una tria basada en l'estètica"

Ferran Salamanca

— Figueres

Certament, són moltes les persones que participen en el pubillatge, concretament és una tradició que es manté viva en uns 200 municipis de tot Catalunya. Foment de les Tradicions Catalanes és l’entitat que les aglutina i la promou, i qui fomenta un mètode d’elecció. S’hi pot presentar qualsevol persona de forma voluntària i es fa un examen escrit on es mira el coneixement teòric del municipi, la comarca i el país i una entrevista oral per conèixer millor el candidat, els motius que el porten a presentar-se i valorar les seves habilitats comunicatives. Tot i això, en algunes poblacions catalanes no és així. L’actual Fadrí de l’Alt Empordà, que fa tres anys que participa en aquesta tradició, confessa que «les poblacions que no estan sota el paraigua de Foment representen una minoria, fins al punt que em va sorprendre que encara hi hagués llocs que se seguís un sistema d’elecció basat en l’estètic». Els representants de l’Alt Empordà els conviden a «fer una revisió per basar-se en valors més objectius» tot i que accepten que «si ho fan així tindran els seus motius i tampoc se’ls pot obligar a canviar».

Tot i això, a la comarca tot el pubillatge s’escull segons els criteris marcats per Foment. Mia Casas acaba responent a la directora de l’ICD dient que «si les tradicions són un reflex de la societat, el pubillatge reflecteix que a Catalunya hi ha un jovent amb iniciativa, arrelat, amb ganes de canviar les coses i portar la cultura endavant».