«Hem dut esperança on no n’hi havia i justícia on ha imperat el terror»

Adil Meléndez està recorrent aquests dies Europa parlant amb diputats, activistes i advocats per «denunciar les greus i sistemàtiques violacions dels drets humans a Colòmbia, la destrucció i apropiació dels recursos naturals i els assassinats de líders socials, activistes i ambientalistes». Fa un parell de setmanes va ser a l’Escala a la presentació del projecte Desterrados.

Quin paper estan jugant les multinacionals a Colòmbia?

Fonamental, perquè a més d’explotar i apropiar-se dels recursos naturals, en alguns casos veiem que, en zones on hi ha les comunitats negres, també hi són les multinacionals i s’hi desenvolupa el conflicte armat. Allà, les comunitats continuen sent victimitzades per un model econòmic i polític que les desposseeix. En algunes mai hi havia hagut conflicte i l’arribada de les multinacionals l’ha perpetuat.

Vostè ha denunciat les pràctiques d’Aigües de Barcelona.

Aquesta multinacional té, des de l’any 1995, la gestió de l’aigua i el sanejament a la ciutat de Cartagena i per aconseguir l’objectiu de subministrar aigua i millorar el sanejament es proveeix, més del 50%, del pantà Juan Gómez, d’un llac, i del canal del dic. Utilitzen aquest canal, que porta aigua del riu Magdalena sobre el qual, la majoria de comunitats i pobles vessen els residus perquè no tenen un sanejament arranjat. Després, aquesta aigua és dipositada al pantà a través d’un procés de transvasament, amb unes canonades en un llac. Més tard és bombejada de l’estació Conejo a la Dolores i d’aquesta a la Piedrecita i d’allà a Cartagena. En aquest procés han matat i sedimentat el pantà, han modificat l’ecosistema, matant totes les plantes productives, el 95% dels peixos han desaparegut, la comunitat s’ha empobrit. Aigües de Barcelona, filial de la multinacional Zues, ha causat un dany enorme amb repercussions en la vida econòmica, cultural i ambiental, pràcticament destruint tot el sistema de vida d’aquestes comunitats que depenien de la pesca. L’empresa no inverteix recursos de responsabilitat social corporativa, és realment cruel. Això ho ha fet més de 25 anys, però al nord de Cartagena, on vessen les aigües residuals, l’any 2000 es va construir un emissari submarí per disposar aquestes aigües a Punta Canoa i tot el turisme i la pesca va resultar afectada. S’ha violat el dret humà a l’aigua, a l’alimentació, al treball, una mena de racisme estructural contra les comunitats.

Quin futur els espera?

Incert perquè s’han empobrit amb la privatització dels recursos naturals i el seu projecte de vida els ha estat arrabassat. Les comunitats estan essent deshabitades perquè els habitants han marxat del poble perquè no tenen com viure, els seus fills són sotmesos a la pobresa perquè han de pescar a zones allunyades.

Com es pot revertir tot això?

Amb un model d’empresa que respecti els recursos i les comunitats, que les vinculi en el desenvolupament i que inverteixi.

Per què s’implica en la lluita?

Pertanyo a una comunitat afectada per l’espoli de les seves terres, aigües i sento que tinc un deure com a líder afrodescendent, com a colombià, fent una aportació per buscar un equilibri entre el desenvolupament empresarial, la natura i els pobles. Cal fer aportacions significatives per cercar el benestar de tots, vetllar pels drets dels nostres pobles.

Viu sota amenaça. Compensa?

Visc permanentment sota amenaça perquè ens enfrontem a polítics, empreses, a gent poderosa que domina el país, que poden tenir vincles amb grups paramilitars, amb dissidències de la guerrilla. Quan un líder exigeix garantia de drets, apareix una amenaça, la mort. Sí, ha valgut la pena lluitar i sacrificar-se perquè si els líders haguéssim estat en silenci ara tindríem menys del que queda, viuríem en un món més violent. Hem dut esperança on mai n’hi havia hagut, justícia on ha imperat el terror. Desafortunadament, el cost familiar, econòmic, de vida i tranquil·litat és molt gran.

Se sent escoltat a Europa?

Sí, hem sostingut reunions amb associacions d’advocats, polítics i societat civil. Està sent de gran utilitat. També denunciem la meva situació pel propòsit que té el ministre Guillermo Reyes de privatitzar un riu per entregar-li a la multinacional Zafir violant els drets humans de les comunitats, normes internacionals, la constitució i amb presumptes actes de corrupció. Això afectarà a més de vuit-centes mil persones. Esperem que les nostres súpliques es tradueixin en lleis per vigilar i sancionar les empreses d’Europa que violen els drets humans a Amèrica o on actuïn.