«Sense docència i investigació no ets ningú en el sistema sanitari»

Llicenciat en Dret per la UB. Diplomat en Alta Direcció asferrer afronta els seus d'Empreses per ESADE. És el director gerent de la FSE des de 2014. Anteriorment, havia ocupat càrrecs direct s com a director gerent l'IAS i havia estat director general de l'ICASS (2004-2006) i de la Fundació Puigvert (2008-2013). Martí Masferrer afronta els seus darrers dies com a director gerent de la Fundació Salut Empordà, entitat que gestiona l’Hospital de Figueres, el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, l’Àrea Bàsica de Salut de l’Escala i la Clínica Santa Creu. Aquest desembre entrarà en una nova etapa de jubilació laboral, amb seixanta-tres anys. Enrere deixa una intensa gestió dedicada a enfortir, modernitzar i planificar el futur de la FSE, «una feina que hem fet en equip, sempre en equip», segons destaca.

Diu que encara té «corda per estona» i que «segurament» també recuperarà la seva faceta d’escriptor «si el temps m’ho permet», una afirmació que solen fer tots aquells que preparen un canvi de rutina sense voler tenir l’agenda buida. Un gironí amant del diàleg, dels pactes i que ha fet de l’Empordà el seu darrer destí professional de volada. Fa mesos que prepara el relleu amb qui serà el seu successor, Sergi Iglesia, el nomenament del qual estarà en mans de la pròxima reunió del Patronat de la Fundació.

Sergi Iglesia serà el nou director gerent de la Fundació Salut Empordà

Toca fer balanç de la feina feta en el transcurs d’aquests darrers vuit anys. Marxarà amb els deures fets?

Tenim una organització més sòlida i de qualitat, que ha recuperat l’autoestima. Sortíem d’una crisi greu, econòmica i estructural, del 2012. Un moment de retallades dures, de canvis a la casa i que va forçar el cessament de l’anterior gerència. L’Hospital vivia un moment difícil. Després de la remuntada va arribar la Covid, una pandèmia que ha estat un terratrèmol absolut. Però, així i tot, hem continuat endavant per recuperar-nos. A part de tenir una organització més sòlida, l’evolució tècnica és inqüestionable: tenim un mamògraf nou, un TAC nou, un sistema de ressonància que funciona... Hem dedicat més de deu milions d’euros en inversions en aquest temps i l’evolució del personal ho diu tot. Hem passat de 801 persones del 2014 a 1.100 el 2022. Això vol dir que les nostres ràtios són comprables a les d’altres hospitals rellevants. Segur que algú dirà que en falta més. Fa temps, el director de Salut Mental de l’OMS, oriünd de Noruega, m’ho comentava: «He estat a molts països del món i tothom demana més».

Sempre volem més de tot, és inherent a la condició humana.

Amb l’envelliment de la gent, ens trobem en una situació diferent de la d’anys enrere. Les persones arriben ara a noranta, cent anys o més. Hi ha més pluripatologies, tot és més complex, hi ha més malalties cròniques... Hem d’anar avaluant i ajustant contínuament la plantilla de gent que cal per donar servei a totes les necessitats.

Aviat és dit ampliar plantilles, però no sempre apareixen els perfils adequats, segons li hem sentit a dir en diverses ocasions. El fet d’estar situat en el córner de la península i del país, és un hàndicap afegit?

Exacte, el que falta és trobar la gent adequada en cada moment. De les quatre o cinc coses que més ha fet perdre la son al nostre equip directiu, una d’elles és la manca de professionals que patim, no només nosaltres, també passa a Madrid o a Barcelona. Només retindràs talent, en crearàs o en faràs venir si ets una organització sanitària potent. Potent vol dir que tinguis una bona assistència acreditada, que és el que hem fet; que tinguis docència, per això estem molt contents amb l’acord que hem aconseguit amb la Universitat de Girona pel tema d’infermeria i que tinguis investigació, per aquest motiu hem creat L’Institut de Recerca Glòria Compte. I que això et permeti ser una neurona en el teixit neuronal, català, espanyol i internacional. Sense tot això, no ets ningú, perquè la gent jove té unes aspiracions i el coneixement creix a tal velocitat que, o estàs connectat i la gent creix amb implicacions diferents, o no funciona. Si no fas assistència, docència i recerca et quedes enrere. Per tant, la manca de professionals és un punt crític essencial.

N’hi ha d’altres.

Sí, un de molt important, la Covid. Quan s’escriguin els nostres annals, es dirà que cap a l’any 709 després de la fundació de l’hospital de Figueres, vam patir dos anys i mig brutals de crisi. Vam tancar els centres; vam inventar un laboratori molecular i una UCI, tot plegat amb un gran compromís dels professionals. I les conseqüències encara les estem pagant amb les llistes d’espera. També cal no oblidar els desastres naturals. Recordem poc el Gloria i les llevantades... L’Hospital inundat, el Manol desbordat, la gent de l’Altem desallotjada i dormint aquí...

Em parlava de les llistes d’espera. Això sempre afecta la imatge de les institucions sanitàries.

La pressió d’urgències i les llistes d’espera fan mal, sí.

Són a causa d’un creixement poblacional?

A un creixement demogràfic, a la Covid, a un creixement turístic. És un conjunt de circumstàncies. Només d’urgències soles, aquest any comptem haver-ne atès 87.000, quan l’any 2014 se’n van atendre 67.989. No tens prou metges i infermeres i has d’ordenar els torns com pots. Implica fer venir professionals de fora, iniciar un procés d’aprenentatge sanitari i de culturització. Necessites els llits i has de donar altes ràpides, però les condicions socials han de permetre que la gent pugui tornar a casa amb garanties… El Bernat Jaume és ple. L’engranatge de la llista d’espera i d’urgències, per mi, és una de les coses complicades que hem hagut d’anar superant.

També han tingut queixes puntuals des del sector laboral.

Cert. Les tensions laborals en moments determinats també són una complicació. Ens ha passat durant la pandèmia, per exemple. Però no hem tingut cap conflicte col·lectiu ni cap judicialització col·lectiva. Tenir pau social és molt important. Hem pactat la formació, els convenis catalans… és evident que hi pot haver un conflicte en algun moment i que el comitè d’empresa actuï per fer la seva feina.

Ajuda l’entorn figuerenc a captar professionals? Vull dir, l’oferta educativa, d’habitatge, de lleure, de mobilitat, són prou atractives per a atraure treballadors dels diferents àmbits i a les seves famílies?

De la plantilla de metges i infermeria, la meitat viuen entorn de Figueres o a Figueres mateix. Una quarta part viuen a l’eix Figueres-Olot i l’altra part viuen a Girona. Aquests, quan apareix alguna plaça interessant allà, desapareixen. Explicat d’una altra manera: la majoria de gent que estudia branques de la medicina i la salut, es forma per treballar en un gran hospital. La majoria es veuen investigant en un hospital de Barcelona, en un gran laboratori. Allà existeixen moltes subespecialitats, per exemple en pediatria, i vindran a Figueres i hauran d’afrontar situacions molt diferents. Busquen fer gran investigació, però es troben que l’oferta en el territori és una altra, a menys que ja vulguis fer medicina familiar. Per tant, no és que Figueres no sigui atractiva, el problema és que Barcelona és molt influent. També Girona. M’agrada dir que som com l’Eibar i el Girona, estem a Primera, però no juguem la Champions. Ara, això no impedeix que l’Empordà sí que és bo quan l’expliquen els professionals. Ho hem vist amb els MIR. Quan un professional pot viure i conèixer la comarca, amb tota la seva oferta, guanyem. Quan només hi ha una visió superficial, perdem.

El fet de ser un Hospital concertat, quins inconvenients planteja, a part del benefici de la mateixa autonomia? Aquest fet ha impedit que la FSE rebés una aportació pública més gran fins ara?

No, no. La meva experiència laboral en altres centres i en aquest em fa dir que no. Sí que és cert que, com a centre concertat, treballem sense xarxa. Hem de pagar les nostres nòmines, les inversions han de funcionar i això et dona un sentit de corresponsabilitat. No podem generar dèficit i hem pagat per objectius als treballadors, cosa que no ha fet la major part del sector. Això vol dir que tota la plantilla ha de ser eficient i ha de treballar com cal. Hi ha sector públic que també treballa molt bé i n’hi ha de molt descapitalitzat, on pel fet de ser de l’administració pública no s’inverteix com cal. Sí que és veritat que hem de treballar amb un acord constant. La Generalitat ha aportat cinc-cents mil euros del TAC nou, per exemple. Ara demanem nou milions d’inversió en els dos anys vinents. Per fer un servei de semicrítics, com una UCI, la renovació d’Urgències, ampliar el quiròfan i traslladar la cuina i la bugaderia. Nosaltres tenim una flexibilitat gran. Quan es tracta d’amortitzar, tenim més disponibilitat de recursos perquè ens permet anar a buscar la millor oferta, pagar quan toca, etcètera. També és veritat que el conveni laboral de l’ICS té més avantatges que el nostre, però nosaltres tenim més governabilitat com a Fundació. Jo he treballat amb tres alcaldes: Marta Felip, Jordi Masquef i Agnès Lladó, i amb tots tres he tingut bona relació. A més de l’Ajuntament, hi ha l’arxiprestat i la representació ciutadana, per tant, no estem tan afectats per les anades i vingudes del sistema públic. El concertat forma part del sistema sanitari català, que dona molta seguretat i arrelament. Som eficients i tenim marge de maniobra. La situació és bona. L’any 2014 teníem un pressupost de 51,3 MEUR i 801 treballadors, i ara és de 83,3 milions amb 1.100 persones.

El Pla Director que deixa és molt ambiciós. L’objectiu és consolidar l’Hospital comarcal de Figueres com a referent al nord de Catalunya?

Estem contents perquè el nou POUM de Figueres, en tràmit, recull el nostre Pla Director i, per tant, podrem duplicar la nostra capacitat. Com que canvien els models assistencials, no es tracta de créixer amb més llits, sinó amb una bona atenció domiciliària que funcioni. Entre les coses que necessitem hi ha un heliport, és molt important tenir-lo. També una bona UCI... quan l’edat de la gent va avançant com ara, és imprescindible. Una dada: qui té mainada a Primària ha de saber que la meitat de la classe arribarà a cent anys. Per tant, el model sanitari necessita un altre tipus de cobertura. La digitalització ens ajudarà molt. Tenir estructurat el pla d’espais, saber com hem de créixer i de quina manera és un èxit, perquè no llences diners a l’hora de fer inversions. Hem de tenir en compte que l’accés principal a l’Hospital s’ha capgirat i que disposem d’espai per als nous edificis d’infermeria i recerca. Ser un hospital concertat té avantatges que hem de saber aprofitar en la justa mesura.

La gestió de l’Àrea Bàsica de Salut de l’Escala és una experiència positiva, un cop superat el mal tràngol de l’intent de cedir-la a Eulen per part del Govern?

Totalment satisfactòria. El nostre objectiu fundacional és atendre la salut a l’Alt Empordà. Allò d’Eulen va ser una batalla amb molts ingredients, entre ells si una empresa privada havia de gestionar la sanitat pública en el primer nivell d’atenció primària. Ens en vam sortir. L’ABS funciona molt bé i aviat sortirà a licitació l’ampliació del CAP.

Marxa havent aconseguit un conveni amb la Universitat de Girona per a portar estudis de la Facultat d’Infermeria a Figueres.

Infermeria i obrir la porta a Medicina, Biotecnologia, postgraus... És un primer pas. Tenir una unitat docent com la que projectem conjuntament ens permetrà créixer com a institució sanitària. Una Facultat és tot un cos tècnic vinculat a una universitat i les dues coses ja existeixen. La qüestió és que els estudiants de Figueres i de la comarca es puguin quedar aquí. Ara cal decidir si hem de fer tots els cursos o hem de fer que es barregin els de Girona i els de Figueres amb un tronc comú. També ens interessa que vinguin estudiants de fora. Ho estem acabant de definir amb la idea que entri en funcionament el curs 2023-2024. Cal molta complicitat amb l’Ajuntament de Figueres i amb tota la comarca. És la porta d’entrada dels estudis universitaris a casa nostra. Girona té ara uns dotze mil estudiants. L’alumnat i el professorat volen ambient universitari i l’hem de saber donar. Per sort, tenim molt bones connexions ferroviàries i a Girona ja hi ha quaranta estudiants matriculats d’Infermeria de Figueres i mai com ara hi haurà tanta demanda de personal en aquesta especialitat. Per tant l’ocasió és ara. No demà.

Subscriu-te per seguir llegint