Empordà

Empordà

Figueres

«Et tracten com si no fossis persona»

Associacions antiracistes denuncien que les identificacions policials a les estacions de tren i autobús de Figueres es fan sovint per perfil racial

Un control policial, la setmana passada a l’estació de tren de Figueres. Marc Verdaguer

«A l’estació de Figueres, van parar un noi negre que estava just davant meu. Ell tenia el NIE, però vaig sentir que un policia deia que feia ‘olor de gos’». És el relat de M.H., un jove que prefereix mantenir-se en l’anonimat, d’una vivència en les identificacions policials que es donen periòdicament entorn de les estacions d’autobús i de tren. Loubna El Hasani viu a Roses i fa sovint el trajecte en bus fins a Figueres: «Em va parar un agent a la porta del bus, i al cap d’un metre un altre agent em va tornar a demanar la documentació. Quan li vaig preguntar si realment calia, que ja els l’havia ensenyat, em van respondre ‘encara que t’ho demanem 5 vegades, ens l’has de donar’». El Hasani pertany a l’associació Amunt i Crits, entitat de dones referents comunitàries a l’Alt Empordà, i diu que «per ser dones migrades amb el hijab som al punt de mira».

M.H. fa quatre anys que viu aquí i també ha estat identificat ell mateix en múltiples ocasions, una d’elles abans de tenir documentació. «Em van detenir i em van traslladar a la Jonquera, sense deixar-me fer cap trucada», relata. «Et tracten com si no fossis persona». Explica que com que temia la detenció, quan li van demanar la documentació els va dir que en tenia una foto i va aprofitar per escriure un WhatsApp a una companya de l’associació Ànima Màter perquè el pogués recollir després. Comenta que un cop el van deixar anar, es va trobar que estava a la Jonquera, «sense amics, xarxa o diners, no tens manera de tornar a Figueres».

Un agent, intentant identificar un noi a l’estació. Marc Verdaguer

Pere Casellas, vicealcalde de Figueres i regidor de Seguretat, explica que es tracta de controls d’estrangeria –competència de la Policia Nacional. Que tenen la funció de detectar estrangers en situació no regularitzada. Casellas no veu «cap problema» en aquestes identificacions i detencions: «S’identifica a tothom: conec a persones rosses amb els ulls blaus a qui també han demanat la documentació». D’acord amb Casellas, la presència de patrulles policials a la zona «ajuda a frenar l’incivisme» encara que no tinguin directament aquesta missió.

Per al filòsof i investigador de la UdG Mostafa Shaimi, «les identificacions per perfil racial existeixen i són una forma de racisme institucional». Explica que «parlem de racisme perquè es tracta d’una actuació policial que no està motivada per un comportament delictiu». I en concret institucional, perquè «quan un propietari d’un pis no el vol llogar perquè són d’origen magrebí o estrangeres de països empobrits, estaríem parlant d’una altra forma de racisme, però quan ve de la institució és molt més greu perquè està actuant com a vulneradora de drets».

Ursula Ruiz, advocada i membre de l’associació SOS Racisme considera que són parades que «parteixen de la premissa que les persones caucàsiques seran espanyoles i amb situació administrativa regularitzada, mentre que la resta de la ciutadania, amb un aspecte físic diferent, no poden ser espanyols». Qualifica l’assumpció com a «totalment racista i excloent, ja que no admet la diversitat racial de la societat actual». D’altra banda, Shaimi explica que no és un tema que preocupi a la ciutadania, perquè «afecta un sector petit i fins i tot a algú li pot semblar bé que això passi».

Per aquest motiu, no existeixen dades sistemàtiques ni oficials d’aquesta mena d’identificacions, per bé que SOS Racisme va llançar fa uns anys la campanya ‘Pareu de parar-me’, que d’aquí a pocs dies presentaran les dades actualitzades dels anys 2019 a 2021, també de Figueres i comarca. L’anterior estudi, del 2018, els va permetre concloure que, globalment, a les persones que no tenen la nacionalitat espanyola els paren més sovint. Ruiz qualifica la pràctica d’«endèmica al propi treball policial».

L’actual comissari en cap de Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, va admetre fa dos anys als Matins de TV3 que «totes les policies tenen un biaix ètnic». «Es pot generar un ressort que, quan veus una determinada persona, et genera una determinada alerta. I que automàticament el paris i facis una identificació». És l’únic cos policial a Catalunya que ha admès aquest biaix en identificacions. Contactat pel Setmanari l’Empordà, el departament de premsa de la Policia Nacional a Catalunya, el cos que habitualment estableix els dispositius al voltant de les estacions de Figueres, no ha volgut fer cap declaració. Tampoc el de Mossos d’Esquadra, que han respost a la petició d’aquest mitjà que la competència en identificacions correspon a la Policia Nacional, apel·lant a la Llei Orgànica 4/2015.

Tant la llei catalana 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació com la llei espanyola 15/2022, de 12 de juliol, integral per la igualtat de tracte i no discriminació, prohibeixen la identificació policial per perfil ètnic o racial, tal com assenyala Ruiz.

Conseqüències psicològiques

«Jo tinc la documentació i ho passo molt malament, perquè t’assenyalen amb el dit i et fan parar», relata El Hasani. «Hi ha joves que han nascut aquí, a Roses o a Figueres, que quan surten del tren els identifiquen. Es diuen Mamadou o Karima i són catalans. Aquestes detencions els fan recordar que «no són d’aquí»», denuncia Shaimi. A més, explica que la pràctica genera inseguretat davant la policia per part d’una part de la ciutadania, «la policia hauria de representar seguretat i no tot el contrari». Afegeix un tercer factor: «Si sempre paren als moros, els negres, els sudacas… això genera un impacte en la societat».

Una furgoneta de la Policia Nacional, davant l’estació de tren de Figueres. Marc Verdaguer

La llei d’estrangeria com a debat de base

«No tenir documentació no és un delicte; és una infracció administrativa» explica Shaimi. Així ho estableix la llei 4/2000, anomenada habitualment llei d’estrangeria, en l’article 53. L’advocada Ursula Ruiz considera «una mesura desproporcionada la privació de llibertat per la comissió d’una infracció administrativa». És la mateixa figura legal que aparcar en un lloc prohibit, conducta que suposaria una multa. Shaimi afegeix que és una llei que «l’únic que fa és treure drets a les persones migrants», encara que sigui una situació que s’ha normalitzat. La privació de llibertat es dona quan s’envia aquestes persones a un Centre d’Internament d’Estrangers, centres que han estat denunciats en múltiples ocasions per entitats de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional.

M.H. relata que, després de la seva detenció, tenia 48 hores per aconseguir l’empadronament i un contracte de feina. «L’advocat et truca just l’endemà. És molt poc temps, i jo vaig tenir molta sort d’aconseguir-ho tot, però». Ara té feina en el sector de la distribució, però no tothom ho aconsegueix: Loubna El Hasani denuncia que la llei estableix uns criteris «impossibles». Sense contracte laboral, no hi ha manera de regularitzar la situació, una feina que, a més, ha de ser a jornada completa, per exemple. També dificulta els estudis: El Hasani explica el cas d’una noia jove que coneix que no pot fer el batxillerat perquè no té la documentació: «Estan destrossant moltes vides». Shaimi coincideix en el fet que «la llei d’estrangeria està desconnectada de la realitat laboral», perquè molt pocs empresaris estan disposats a contractar algú que no té papers.

Compartir l'article

stats