Les càmeres de videovigilància s’han convertit en un element quotidià en carrers i carreteres de les comarques gironines. Aquest «Gran Germà» en els últims anys ha experimentat un creixement exponencial i cada cop hi ha més municipis videovigilats.
El departament d’Interior va anunciar fa prop de quatre anys que es permetria que els Mossos d’Esquadra rebessin imatges de les càmeres de vigilància de municipis que no tenen policies locals. Unes càmeres que els ajuntaments costejaven i que envien en directe a la policia les dades. Fins llavors, els Mossos en cas que el poble tingués imatges havien de contactar amb l’empresa que les gestionava per localitzar les imatges que necessitaven.
La prova pilot va començar el novembre del 2020 amb cinc municipis de Catalunya, un d’ells gironí: Sant Julià de Ramis. La idea era que els Mossos rebessin les imatges directament al seu servidor i si en necessitaven alguna, les poguessin utilitzar i també, «alimentessin» les càmeres amb dades.
El conveni l’han arribat a signar 14 municipis de les comarques gironines i segons informa el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena en una resposta parlamentària -en una pregunta feta pel grup del PSC Units-, n’hi ha cinc que encara estan en la seva fase final. És a dir en el procés «d’adquisició, instal·lació i certificació dels sistemes lectors de plaques de matrícula». Aquests són: Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Vilamaniscle, Palau-Saverdera i Sant Julià de Ramis.
Vilamaniscle i Palau-Saverdera, juntament amb tres municipis més, encara es troben en procés
La resta, en canvi, ja han aconseguit la validació de la Comissió de Controls dels Dispositius de Vigilància de Catalunya (CCDVC) i, per tant, ja estarien funcionant. En aquestes poblacions per tant, els Mossos s’encarregarien de les imatges dels dispositius lectors de matrícules, que també, incorporen una càmera que enfoca a la zona.
Els municipis on el sistema ja ha rebut el vist-i-plau de la comissió de Videovigilància del Govern són: Sant Llorenç de la Muga, Riells i Viabrea, Vilablareix, Aiguaviva, Camós, Vall-Llobrega, Bescanó, la Cellera i Sant Julià de Llor i Bonmatí.
A tot Catalunya, segons indica el conseller, 25 municipis han signat el conveni i ja se’ls ha validat. També n’hi ha 28 més en procés. Un altre aspecte rellevant que destaca el titular d’Interior és que «no s’ha denegat cap signatura de conveni».
Sense connexió a Sant Julià
Des de l’ajuntament de Sant Julià de Ramis, municipi que participa en la prova pilot encara no tenen les càmeres connectades als Mossos malgrat haver passat aquests dos any. Aquest ajuntament compta amb Guàrdia Municipal i va instal·lar nou càmeres -cinc a Sant Julià i quatre Medinyà- que conformen l’actual sistema de càmeres de vigilància. L’alcalde, Marc Puigtió recorda que van instal·lar-se d’acord amb el que es demanava des del departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra però de moment no els les gestionen.
El batlle també recorda que abans de l’estiu es va reunir amb el departament d’Interior i que el sistema connectat als Mossos «no hauria de tardar». Tot i això, lamenta que les càmeres no estiguin ja al sistema de Mossos d’Esquadra perquè «un cop en marxa, podran ser molt més proactius».
Nou dels municipis gironins ja tenen el vist-i-plau d’Interior per la connexió amb els Mossos d’Esquadra
Un cop tinguin el sistema, el batlle ressalta que si un vehicle els entra al municipi i aquest ha comès un fet delictiu, la càmera alertarà la policia i podran actuar. També critica que des de l’alliberament dels peatges han notat que els pobles del voltant han patit més robatoris, ja que l’autopista ja no té càmeres i hi ha, segons la seva opinió, menys control. Posa d’exemple, que fa uns mesos un grup de lladres que actuava en restaurants van fer el seu agost en un dels locals del seu municipi.
Platja d’Aro: l’inici
Cal recordar que Platja d’Aro va ser el primer municipi gironí que va optar per la videovigilància i l’any 2014 ja en tenia de lectura de matrícules i d’ambient a la via pública. Aquests primers aparells que es van instal·lar a la província són el resultat de l’alarma que van generar una sèrie d’assalts violents entre els anys 2010 i 2012. Arran dels casos, molts ajuntaments van veure la necessitat i la urgència de tenir més vigilància als seus carrers i alguns d’ells va decidir optar per col·locar càmeres.
