Des de l’entrada en vigor el passat 8 d’abril de la llei 7/2022 al Congrés dels Diputats, la llei 7/2022 ja no es poden fer cremes de restes vegetals en entorns agrícoles o silvícoles pel que preveu l’article 27.3. La llei, que es titula de «Residus i sòls contaminats per a una economia circular», ha estat criticada tant per pagesos i sindicats com per les administracions autonòmiques i comarcals pel fet que actualment la gestió alternativa d’aquestes restes, que és el que es pretén amb l’article, és «molt poc viable» d’acord amb el coordinador territorial de Girona del sindicat Unió de Pagesos, Narcís Poch, i suposa un increment important de costos de producció.

Fins ara s’establien dos períodes, un d’alt risc d’incendis, entre el 15 d’abril i el 15 d’octubre, en què només es podien fer cremes si hi havia un motiu justificat que es comunicava prèviament a l’administració, mentre que la resta dels mesos les cremes controlades estaven autoritzades. És per això que, tot i que la llei es va aprovar a l’abril, ara s’ha evidenciat la problemàtica que genera, ja que a partir de mitjans del mes passat no es van poder començar les cremes sense control, com és habitual.

La prohibició, de fet, no és total: El paràgraf preveu com a excepcions, les cremes controlades que es fan com a eina de prevenció d’incendis (que sovint han de practicar els Bombers) i la crema de restes que tinguin malalties, és a dir, per motius fitosanitaris, però dins d’uns supòsits molt concrets que es poden consultar en una llista elaborada des del departament d’Acció Climàtica amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, remarca que s’ha activat un tràmit des de la web del departament d’Acció Climàtica per facilitar la demanda de sol·licituds per fer la crema i que intenten permetre la «màxima flexibilitat» per la tramitació. «La majoria de permisos», afirma, «s’estan concedint». Aquesta és una altra novetat: fins ara, en període d’alt risc només calia una comunicació mentre que ara cal esperar l’autorització per part de l’administració corresponent.

Agustí Badosa, conseller comarcal de l’Alt Empordà de l’àmbit de sostenibilitat, valora negativament la forma com s’ha implantat la nova llei i considera que «Si l’únic permís que pot donar Acció climàtica en el marc d’unes suposades restes vegetals que tinguin alguna plaga, és una situació que es donarà molt poc i en la majoria dels casos la resposta serà negativa». Des d’Unió de Pagesos Poch explica que alguns tipus de conreu, com l’olivera o el fruiter, és molt complicat de gestionar si no es fa en el propi terreny.

De fons és una llei que segueix línies establertes des d’Europa i que pretén generar una reducció de les emissions, des de tots els àmbits afectats expliquen que la forma com s’ha intentat aplicar no és viable pel poc temps i la manca d’infraestructures: «la implementació d’avui per demà fa que la gent no estigui preparada», diu Guillaumes. Badosa explica que des del Consell Comarcal tenen plantes de tractament de restes vegetals, però enfocades al tractament de restes domèstiques, i que no podrien gestionar el volum de l’agricultura.

Teresa Madrid, de l’explotació d’agroecologia el Mas de la Senyora, a Cadaqués, explica que hi ha mètodes tradicionals de gestió de la poda i les restes vegetals que impliquen fer foc però que no són tan nocius amb el medi ambient i generen un aprofitament dels nutrients existents en les plantes. Guillaumes admet que, en aquest sentit, la llei és molt generalista i que no especifica a cap nivell de detall.

La pressió dels pagesos i de les administracions autonòmiques ha fet que hi hagi prevista una modificació del paràgraf al gener a partir de l’aprovació de la llei que fa referència a una regulació de fons relacionats amb la Política Agrària de la Unió Europea, una llei que ja està a tràmit i que ha de permetre agilitzar la derogació del paràgraf de la llei 7/2022. 

Les alternatives a la crema existeixen, però són complicades

Acció Climàtica ha creat una infografia amb les noves propostes més viables

La idea de fons de la llei és la de fomentar l’economia circular i per tant, en aquest cas, l’aprofitament dels recursos en el lloc on s’han generat. Tant Narcís Poch, coordinador territorial de Girona del sindicat Unió de Pagesos, com Teresa Madrid, de l’explotació d’agroecologia el Mas de la Senyora, consideren com a «primer error» el fet de considerar les restes vegetals com a residus, perquè per començar a conscienciar cal entendre el potencial que tenen de reaprofitament.

Té a veure, doncs, amb una reducció del risc d’incendi, però també de les emissions. Davant la impossibilitat de fer cremes existeixen alternatives. El departament d’Acció Climàtica ha creat una infografia en què proposa que les restes es gestionin amb la tritura i incorporació o estesa als sòls, una gestió per a la producció de biomassa o l’autocompostatge.

També existeix la possibilitat de portar-les a un gestor de residus. Aquestes tècniques, però, no estan encara incorporades en la majoria de les explotacions agrícoles, tal i com expliquen des del sindicat i les administracions, i per tant la implantació de la llei amb els terminis establerts inicialment és complicada.