Investigadors de diferents països han estudiat, al llarg dels darrers anys, un fenomen molt rar que pateixen alguns exemplars de sargs (Diplodus sargus), un peix que es troba al llarg de tot el Mediterrani i que habita principalment en fons de roques, sorra i prats marins. Es tracta d’una anomalia que es detecta un cop s’ha cuinat el peix i que els científics han anomenat com a Abnormally Tough Specimen Syndrome (ATS).

Aquesta alteració només es pot detectar després de la cocció del peix, ja que esdevé immenjable, amb una textura semblant a gomes de pneumàtic. Aparentment, el peix afectat amb la síndrome no se’l pot diferenciar de la resta i s’ha demostrat que l’ATS no està relacionada ni amb la manera de pescar ni de cuinar el sarg, però sí que podria estar molt relacionada amb la contaminació.

De fet, aquest fenomen succeeix des de fa més de trenta anys, especialment a les costes de França, Espanya i Itàlia, on ja es coneix com il sarago di goma, i tot i que afecta principalment als sargs (Diplodus sargus), ocasionalment també s’ha pogut observar a algunes altres espècies, especialment de la mateixa família, Sparidae, la qual inclou l’esparrall, l’orada, l’oblada o la salpa.

En una enquesta feta a pescadors recreatius es va constatar que l’ATS apareix a diferents llocs i en diferents graus i, per tant, aquesta gran dispersió exclou la possibilitat que sigui una malaltia de contagi. Curiosament, però, es va detectar un possible vincle entre casos d’ATS i presència d’activitats humanes, amb un augment de casos al voltant de piscifactories i ports comercials i industrials.

Científics de la Universitat de Girona estan estudiant el possible origen de l’ATS en sargs, tot i que per ara no se n’han pogut determinar clarament les causes, tot apunta que podria relacionar-se directament amb la contaminació, una hipòtesi que ja advertien molts pescadors.

Coure i mercuri

Durant l’estudi dels greixos en sargs, els investigadors de la UdG varen trobar, en l’únic exemplar amb ATS, una concentració de coure hepàtica molt alta, cosa que podria suggerir una relació entre el contingut de greix, la concentració de coure i la síndrome d’ATS.

Un cop excloses les dues hipòtesis –vegeu requadre sobre l’alga invasora i el greix–, el factor de la contaminació ha pres rellevància en la investigació de la síndrome ATS, un supòsit reafirmat pel fet que el problema s’hagi anat observant en diferents punts del Mediterrani especialment afectats per la contaminació.

En els estudis dels investigadors de la UdG també s’han detectat, a la carn dels sargs, concentracions mitjanes de mercuri superiors als límits imposats per la Unió Europea, a més de nivells més alts de coure i zinc en individus del golf de Roses, on, tenint en compte els hàbits alimentaris del sarg, es va plantejar una possible relació amb les pintures antiincrustants de vaixells i gàbies d’aqüicultura.

Malgrat els avenços en la investigació, encara no s’ha determinat una relació causal clara, i els científics reafirmen la necessitat de més estudis per avaluar fins a quin punt els hàbits d’alimentació del sarg i el lloc d’on s’alimenten poden ser responsables de la bioacumulació d’elements tòxics en l’individu.

Conegut des de fa segles

El sarg és un peix molt comú a les nostres costes i forma part de les espècies capturades habitualment pels pescadors professionals i els esportius. Fins i tot la seva imatge és present en algun dels mosaics localitzats en el jaciment grecoromà d’Empúries.

Ni alga invasora, ni baixada de greixos

Fa més d’una dècada, investigadors italians van relacionar el fenomen dels sargs de goma amb la introducció de la Caulerpa racemosa, una alga invasora al Mediterrani, però l’equip d’investigadors gironins liderat per la doctora en biologia animal Margarida Casadevall, han descartat inicialment aquesta hipòtesi perquè el primer cas de sarg amb ATS a Catalunya va detectar-se molt abans de l’arribada de l’alga.

Un altre dels factors estudiats com a precursors de la síndrome és el poc greix acumulat pels peixos, una reserva que resulta vital per la supervivència de l’espècie. Llavors la sospita va recaure en el fet que una reserva baixa de greixos dels sargs els podria fer més susceptibles a malalties. Tanmateix, l’equip de científics gironí ha descartat, també, aquest factor per dues raons: la síndrome apareix al llarg de tot l’any, no només en època de posta, i l’únic peix amb ATS era, precisament, molt gras.