El cineasta, fotògraf i poeta francès Eric Hurtado es declara apassionat per Dalí i Garcia Lorca, sobretot les etapes de joventut i la relació entre ells. Fruit d’aquesta curiositat, va estar buscant quina és la cabana que apareix a l’inici del film de Luis Buñuel i Salvador Dalí L’Âge d’Or, que Pere Vehí, un altre apassionat de Dalí, havia establert com la de cala Culip. La teoria sortia de la similitud que té el paisatge que apareix als espais exteriors de la pel·lícula amb Culip.
A Hurtado no el va convèncer la conclusió: explica que, comparant les fotografies de Culip i L’Âge d’Or, admetia que el fons era molt similar, però en canvi no li quadraven les proporcions de la cabana ni la posició de la porta d’entrada. «En Pere (Vehí) em deia que era perquè hi havia hagut una reconstrucció de la cabana», però l’explicació no el convencia del tot i va seguir buscant fins que un dia, per casualitat, va descobrir que a Cala Jugadora també hi havia una cabana, avui pràcticament en runes.
De seguida va pensar que podria ser la de la pel·lícula, però era difícil d’establir perquè l’aspecte ha canviat molt en els últims gairebé cent anys: actualment hi ha molta vegetació que llavors no hi era. La resposta definitiva la van trobar en una imatge que es troba al llibre Cadaqués desaparegut, d’Erika Serna i Josep Vila i editat per Efadós, que es reprodueix en aquest article. La imatge del llibre surt d’una postal d’època, i comparant-la amb el fotograma que es pot veure a sobre d’aquesta columna, la similitud és clara: el misteri està resolt. La pel·lícula es pot veure a completa a Youtube, on l’escena comença al minut 5:08.
La pel·lícula, rodada el 1930, la va dirigir Buñuel amb guió conjunt de Buñuel i Salvador Dalí. És un film surrealista que tracta «la història d’un amor boig», segons Hurtado, sospitosament similar al de Dalí i Gala. La majoria de les localitzacions exteriors estan rodades al Cap de Creus, però hi ha escenes interiors, algunes de les quals representen l’interior de la cabana, que es van rodar a París, potser per la impossibilitat de fer cabre les càmeres de l’època en la minúscula cabana de la cala.
Buñuel havia conegut el paratge de la mà de Dalí uns anys abans, i «es va enamorar de la seva follia mineral». La circulació d’imatges era molt inferior a la d’ara: «Per als espectadors de l’època, els paisatges del Cap de Creus eren el planeta Mart». Un fet ben curiós del rodatge és que, tot i desenvolupar-se a Cadaqués, Dalí no va estar-hi present, explica Hurtado. El pare del pintor tot just l’havia expulsat de casa seva i no havia anat a viure encara a Portlligat.
El rodatge amaga més misteris, i no sempre els llibres publicats que estableixen cànon sobre les vides de persones conegudes són del tot acurats. «En la biografia d’Ian Gibson de Buñuel hi diu que el desembarcament de la pel·lícula és a cala Prona, però en canvi, el paisatge és indubtablement el de cala Fredosa». El cap de Creus i el surrealisme tenen encara més relacions de les que ja sabíem, i no sempre es coneixen tan bé com semblava.
