Arribem al nucli de Lliurona pel camí de Cabanelles. El traçat que fem és sinuós, enmig d’arbredes. Hi passa ben bé un sol cotxe. A mesura que ens anem endinsant pel camí, la llum cada vegada és més tènue i només es veu vegetació, cap més signe de petjada humana a banda de restes d’alguna edificació abandonada. Anem cap a Lliurona per veure les daines i escoltar la ronca dels mascles, que just acaba d’iniciar-se per impressionar i atraure femelles. A mig camí trobem alguns exemplars de femelles joves que ens contemplen amb curiositat i es dispersen ràpidament, alertades pel so del motor. Al peu de la creu i amb puntualitat anglesa, ens espera un guia d’excepció, l’Albert Quintana, de cal Ferrer, conegut com «el protector» de Lliurona.
Albert Quintana va néixer en aquestes terres fa seixanta-vuit anys. El seu pare va ser alcalde de Lliurona abans que s’annexionés a Albanyà, l’any 1968, poble on ell, de petit, anava a escola tot travessant a peu la muntanya. Tampoc oblida quan «tots aquests paratges estaven conreats amb blat i civada». Als catorze anys va abandonar Lliurona amb la família. Van quedar habitades dues o tres cases. «La vida, aleshores, era menys còmoda que ara», recorda. El 2007, però, va tornar a instal·lar-se en aquestes terres on avui en dia viuen una quarantena de persones. Ell va optar per restaurar la casa i ara cada dia contempla meravellat aquest paisatge impressionant que, tant de dia com de nit, ofereix una finestra oberta a l’Empordà i a l’univers.
Molts han titllat Lliurona «de paradís». També així ho deu percebre la nodrida població de daines que hi viu, compartint espai amb alguns cérvols i muflons. Van arribar ja fa uns quants anys procedents dels vedats de caça propers. Hi van trobar aliment i un refugi perquè, com explica Quintana, «aquí les respectem». Ell és el titular d’un vedat de caça privat, que inclou terres d’Albanyà, Montagut, Lladó i Beuda, on només permet l’accés a catorze companys que viuen la cacera com «un esport». Ell, diu, no busca lucrar-se. Només cacen els diumenges i com a molt, en un any, trenta-cinc exemplars. D’aquests, quatre o cinc són daines, mai femelles. La resta són porcs senglars i algun mufló, cap de petit. «Fent-ho així mantens una densitat i qualitat de caça», assegura Albert Quintana, qui ha participat com a convidat en prestigioses munteries a l’estranger, té l’honor d’haver caçat, fa uns anys, el mufló més gran de l’Estat. Un diploma ho testimonia.
Respectar el medi natural
Els darrers anys, les daines s’han convertit en tot un espectacle. De fet, els caps de setmana, Lliurona s’omple de gent que ve d’arreu a contemplar-les, alguns amb actituds molt incíviques deixant deixalles arreu i aparcant en els prats privats, amb el conseqüent enuig dels veïns, tal com ha constatat l'alcalde d'Albanyà, Joan Fàbregas. Aquests dies, l'expectació la genera anar a escoltar la ronca que s’allargarà, des d’ara que comença, uns vint dies. Entre setmana són molts els fotògrafs de natura que planten els trípodes amb objectius que impressionen i esperen en silenci llargues hores per aconseguir la fotografia desitjada. Alguns han pogut, fins i tot, captar baralles entre cérvols, moments delicats com explica Quintana qui, en una ocasió, va trobar dos cérvols mascles morts després d’una lluita. Abans, manifesta, les daines es concentraven de forma massiva en aquests paratges, però la sequera i la manca de pluges dels darrers estius, han minvat l’aliment –quasi no hi ha glans i l’herba és ben escassa– i ha fet que es vagin escampant per terres properes.
Albert Quintana cuida i respecta les terres de Lliurona, la seva fauna, els seus boscos –ara afectats per la plaga de la papallona que els va matant–, aquest paisatge que tant estima i del qual sap que els humans no han d’abusar. Viu pendent d’ell. Nit i dia s’hi passeja. Coneix aquest territori pam a pam. Ho fa de gust. A voltes, de nit, si veu llums de fars, surt a veure de qui es tracta, qui s’atansa. A vegades ha trobat furtius. Altres, persones que se senten atretes poderosament per aquest racó perdut de món.
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà impulsa dues trobades per censar exemplars
Un dels parcs naturals on també es poden trobar daines és, evidentment, els Aiguamolls de l’Empordà. Justament, aquest dimarts 11 i el següent s’han organitzat dues sortides per participar en un cens per comptabilitzar els exemplars que hi ha al parc. Tots aquells que hi estiguin interessats poden escriure un correu dirigit a Joana Colomer (jcolomer@minuartia.com).
La trobada es farà al Cortalet a les 16.30 hores i, mitja hora més tard, es sortirà cap als punts d’observació. El cens s’allargarà dues hores i, aproximadament a les 20 hores els participants es trobaran al mateix Cortalet on revisaran les anotacions i resoldran dubtes. Aquells que se sumin a la proposta hauran de dur prismàtics, telescopi terrestre (si en disposen), roba de colors discrets, antimosquits i botes d’aigua, si ha plogut els dies previs.
