L’Ajuntament de Maçanet de Cabrenys ha presentat juntament amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i el Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera tres noves rutes senyalitzades pel municipi dels camins que van emprendre milers de refugiats després de la guerra de 1936-1939. La presentació, feta el passat cap de setmana, havia de començar amb una ruta a les 10:30 des del cementiri de Maçanet, però les pluges ho van impedir, i es va fer en canvi una ruta més curta per tal d’explicar els panells que es troben al centre del poble. A les 12:30 es va poder fer l’acte de presentació del projecte de senyalització a l’antiga oficina de turisme del pàrquing de la població.
L’objectiu de les rutes, d’acord amb l’alcaldessa del municipi, Mercè Bosch, és «donar a conèixer vies d’exili i fer un reconeixement a totes les persones que van haver de fugir del nostre país». Alhora, també volen arribar a totes les persones amb familiars que van haver de fugir. «Al nostre poble ens hi trobem sovint: persones que tenen familiars que van haver de fugir del municipi i ara tenim vincles a banda i banda de la frontera».
Les rutes presentades són tres: cap a Coll de Lli, la collada de Pous i Les Salines, i estan senyalitzades amb panells informatius i un cartellatge elaborat en part gràcies a la col·laboració de l’historiador local Pere Roura. La senyalització parteix d’un plafó informatiu al pàrquing, i segueix amb un altre cartell al punt de partida de les rutes, La Forestal. Al municipi també es pot trobar un plafó al cementiri, ja que els maquis Joan Platé Vergés i Miquel Montané Escales van ser abatuts el 7 d’abril de 1950 en una emboscada de la Guàrdia Civil al Prat de la Costa. La informació bàsica dels plafons, a més, es complementa amb codis QR que permeten ampliar-la.
Testimonis vius
Les fonts d’on s’ha tret la història són en gran part orals: algunes persones grans del municipi, amb una memòria que Bosch qualifica de «privilegiada», van viure moments de l’exili i encara els recorden amb tot detall. Eren nascudes, explica Bosch, «a la casa d’El Forestal, amb gran valor simbòlic». Aquest valor simbòlic ve del fet que «és el punt on els republicans havien de deixar els vehicles i seguir a peu. És on els tiraven daltabaix i els cremaven, i allà començava la ruta a peu». Una història recent que, gràcies a projectes com aquest, podrà arribar a les noves generacions.
Recuperar les històries del Pirineu
Més de 350.000 persones van fugir cap a França passant per l’Alt Empordà entre gener i febrer de 1939. La majoria, republicans que temien la repressió del bàndol franquista. L’alcaldessa de Maçanet, Mercè Bosch, remarca que el republicà no és l’únic exili que va creuar la frontera per aquest punt dels Pirineus: «pocs anys més tard també hi passarien alemanys i europeus que aconseguien fugir del nazisme» I més endavant encara, van ser escenari de la resistència dels maquis, com Joan Platé i Miquel Montané, assassinats a la població.
