L’Estat vol i dol. El Govern espanyol té damunt la taula, des de fa anys, una patata calenta que s’ha anat escalfant amb el pas del temps. Es tracta dels trams de carreteres nacionals que van deixar de ser prioritàries a les xarxes oficials de transport a mesura que es van anar construint noves vies alternatives. Aquest és el cas de la carretera Nacional II que travessa Figueres de dalt a baix i que té dos traçats d’ençà que als anys setanta es va posar en marxa l’execució de la seva variant, coneguda popularment com a Cinturó de Ronda. Des d’aleshores es va etiquetar com a N-II i el tram urbà que passa pel mig de Figueres porta la denominació N-IIa.
L’altra carretera d’àmbit estatal que passa per la capital empordanesa és l’N-260, convertida en autovia A-26 fins a Besalú i amb totes les millores projectades des de fa anys pendents en el traçat de l’AltEmpordà. El cas figuerenc és el més greu, ja que aquesta via d’enllaç pirinenc travessa la ciutat amb una continuïtat mai resolta entre la plaça del Sol i la plaça El·líptica.
L’única intervenció important feta aquests darrers anys en aquesta via va ser la reconversió de la plaça del Sol en un gran giratori que va permetre eliminar la perillosa cruïlla semafòrica de la confluència de les dues carreteres de competència estatal, l’N-260 i l’N-IIa. En el seu moment, quan es va executar aquesta obra, es va accentuar el missatge que era el pas definitiu per a la cessió del tram urbà de l’N-IIa a la ciutat de Figueres, però no va ser així.
Tal com passa amb la línia convencional del ferrocarril, l’avinguda Dalí ha estat una barrera rellevant que ha frenat el creixement normal de la ciutat cap a ponent, generant considerables complicacions de connectivitat entre barris. «El traçat figuerenc de l’N-II es va projectar per a donar resposta al trànsit creixent que experimentava aquest vial que abans travessava la ciutat des del carrer Nou fins al carrer de la Jonquera passant per la plaça de l’Ajuntament. El boom turístic de la segona meitat del segle XX i el creixement del transport internacional per carretera van evidenciar que la via era inadequada per a tanta densitat de vehicles. L’AP-7 i la variant de llevant van apaivagar la pressió que patia Figueres, però amb els anys la situació és insostenible perquè l’avinguda Dalí actua com a connector urbà sense estar ben condicionada», diu el geògraf Josep Maria Castelló.
Durant aquest mandat, el Govern municipal va encarregar un estudi des de l’àrea d’Urbanisme per a poder proposar a l’Estat una inversió d’adequació del tram urbà que ha estat valorada en 8,2 milions d’euros. «La nostra intenció és aconseguir adequar tota l’avinguda Dalí com un gran vial urbà, completament adequat a les necessitats de la ciutat. La resta del traçat de l’antiga N-IIa, el que va d’Hostalets a la sortida de l’avinguda de Perpinyà i el del sud des de la rotonda del Xiprer cap al pont del Príncep, hauria de tenir una altra gestió», explica el regidor d’Urbanisme, Xavier Amiel.
L’Ajuntament de Figueres té previst fer arribar aquest estudi al Ministeri corresponent per a negociar el tema. El treball detalla bé quins són els objectius de la ciutat per a reconvertir un vial d’àmbit internacional que, fins als anys quaranta del segle passat, es va denominar carretera general. Encara avui, molts figuerencs utilitzen aquesta denominació que ha quedat en l’argot popular. Fins i tot alguns GPS mal actualitzats encara fan servir el nomenclàtor existent abans de la denominació de l’avinguda Dalí i que estava repartida en les rondes de Barcelona, Jacint Verdaguer i Cardenal Gomà.
Els figuerencs que coneixen bé quina és la problemàtica de la trama reconeixeran set dels molts pecats capitals d’aquesta emblemàtica avinguda que, tard o d’hora, s’haurà d’adaptar als requisits d’una nova mobilitat sostenible. En aquestes mateixes pàgines, us oferim alguns apunts de la problemàtica que presenta l’avinguda Dalí. Se n’hi poden afegir molts més. El nou Pla General hauria d’aportar solucions a llarg termini.
La senyalització, una assignatura pendent de llarg recorregut
Un dels temes que sempre han tingut damunt la taula els successius governs municipals ha estat el de millorar la senyalització a tot el traçat del tram urbà de la carretera N-II. Des del sector comercial sempre s’ha reclamat la necessitat «d’indicar bé la disponibilitat dels aparcaments públics, sobretot per a encaminar els clients de fora cap als llocs més adequats i no fer-los voltar amunt i avall», segons ha afirmat el president de Comerç Figueres Associació, Frederic Carbó.
En tot el recorregut es combinen les senyalitzacions pròpies del municipi, a càrrec de l’Ajuntament de Figueres, i totes aquelles que fins ara han depès del Departament de Carreteres del ministeri corresponent, el nom del qual ha anat variant al llarg dels anys.
Un cas clar d’aquesta problemàtica el trobem a l’accés a la ciutat des de la zona del Ral·li Nord. Un exemple clar de desaprofitament informatiu és el rètol indicatiu de la fotografia, situat a tocar el semàfor de la sortida de la ronda Aroles, que no informa els conductors dels aparcaments més pròxims.
Manteniment - Bases de fanals oblidats
L’enllumenat públic de l’entrada nord de l’N-II mostra nombroses bases sense el fanal corresponent. Aquesta situació fa molts anys que dura. Cada cop que un accident ha provocat la caiguda d’un fanal, s’ha obviat la seva reposició. La imatge s’ha enquistat.
Embuts perillosos - Dobles carrils mal resolts
En diferents punts del traçat, l’avinguda Dalí passa del doble carril per sentit a un de sol. En direcció nord, un dels punts conflictius és el tram entre la sortida de la ronda Verdaguer i el carrer Celi i Rústic amb la confluència del gir a la pujada del Castell.
Pocs passos de vianants - Trams llargs sense accés
Per tal de beneficiar la fluïdesa de la circulació, entre el Motel Empordà i la rotonda del Xiprer dalinià només hi ha una quinzena de passos de vianants. Quasi tots ells tenen regulació semafòrica, però hi ha trams llargs sense accés regulat per travessar l’avinguda.
El calvari del Castell - Gir prohibit a l’esquerra
Qualsevol activitat que es faci al castell de Sant Ferran, o l’anada quotidiana amb vehicle dels usuaris de la llar d’infants municipal, està condicionada per la impossibilitat de fer un gir a l’esquerra a la sortida de l’avinguda Dalí. Per anar cap al nord cal fer una gran volta en sentit sud.
Voreres inexistents - Situacions perilloses
Entorn del traçat de l’antiga carretera general que travessa Figueres, les voreres s’han anat creant a mesura que s’han desenvolupat operacions urbanístiques. Hi ha trams sense vorera, com el que va de la cruïlla del carrer de la pau fins poc abans del carrer Concòrdia.
Saltar-se la contínua - Un fet habitual al Pere III
En l’àmbit de la sinistrabilitat, la cruïlla de l’avinguda Dalí amb el carrer Pere III ha estat un punt negre al llarg de la història. Fa pocs anys es va prohibir el gir a l’esquerra en sentit sud i el traspàs del vial des del Poblenou. Molts conductors s’ho salten cada dia.
Dues nacionals urbanes - La plaça del Sol no enganya
La relativament recent reconversió de la plaça del Sol en giratori per al trànsit ha donat fluïdesa al trànsit, però no amaga la realitat. En aquest punt es troben dues carreteres de primer ordre, la N-260 i l’N-IIa que reben vehicles que no haurien de passar-hi.
