L’Apnae manté l’objectiu d’abastar tots els parcs naturals de l’Empordà

«Vam néixer per a estar sempre al costat dels nostres Aiguamolls, ajudar les administracions que tenen la responsabilitat de custodiar-la, però, també, ser crítics i estar vigilants quan convé». Qui així s’expressa és Jordi Sargatal i Vicens (1957), president de l’Apnae i una de les figures claus en la lluita dels anys setanta per evitar la destrucció dels Aiguamolls. Aquell episodi contra la urbanitzadora Port Llevant va dur molts empordanesos i altra gent del país a aconseguir aturar la destrucció de les maresmes de la badia de Roses i, posteriorment, a pressionar fins a aconseguir la declaració de parc natural, el 28 d’octubre de 1983, per part del Parlament de Catalunya.

Sargatal en va ser el primer director, entre 1984 i 1998. Posteriorment, va dirigir la Fundació Territori i paisatge de la Fundació Caixa de Catalunya (1998-2009) i, en l’actualitat, és el director general del Grup Mascort.

Des de la seva posició com a president de l’Apnae, en el moment de fer balanç dels trenta anys de l’entitat, assegura que «l’estat de salut és bo. Tenim un miler d’associats, no només del país, sinó també d’altres parts del món. Gent de totes les edats que coneixen i estimen els Aiguamolls, saben quin és el seu valor i pateixen quan veuen que la seva protecció perilla».

Sargatal té clar que «la nostra generació va fer la feina que tocava i ara hi ha altra gent que està al peu del canó, tenim la sort d’haver rejovenit la junta directiva dels Amics i gaudim de persones molt dinàmiques i amb molta empenta».

L’Apnae va celebrar el trentè aniversari durant la darrera festa del soci celebrada al càmping Castell Mar i en l’entorn de la Rubina, on va tenir lloc un bioblitz naturalista amb més de cent participants.

Ja des d’abans de la pandèmia, l’Apnae es va marcar l’objectiu d’abastar tots els espais naturals protegits de l’Empordà. «Vam néixer com a Amics dels Aiguamolls, però sempre ho hem estat també del cap de Creus, l’Albera, les Salines Bassegoda i el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Tenim territoris en custòdia a l’Alt i el Baix Empordà. Els nostres associats estan pendents de tot el que passa en aquests espais i, de fet, participen en les activitats que proposem. Un exemple ha estat la recent sortida de descoberta a la zona de Lliurona, amb el guiatge de Gerard Carbonell i Sílvia Mayné».

El president admet que «aquesta idea de reconversió en Amics dels Parcs Naturals de l’Empordà té la voluntat de sumar i afegir les nostres activitats a les que ja fan, de manera magnífica, les entitats que estimen els respectius territoris. Aquests darrers anys s’han produït fets molt positius, com l’arribada de Ponç Feliu a la direcció del Parc Natural de Cap de Creus, al qual ha fet un gir més que evident».

Aquests darrers anys, des de l’Apnae, Sargatal no ha amagat la seva «preocupació» per l’estat dels Aiguamolls i els problemes que pateixen. Considera obertament que «cal canviar el model de gestió abans no sigui massa tard».

«És indecent que l’aigua depurada no vagi cap a l’estany del Cortalet»

La gestió de l’aigua ha estat sempre una preocupació de Jordi Sargatal i l’Apnae. «És un tema cabdal per a una zona humida protegida d’àmbit internacional, en depèn un ecosistema protegit que patirà molt amb el canvi climàtic. Cada cop hi ha més pressió per part dels usos humans, l’agricultura i la indústria. Fa anys que hauríem d’haver millorat el reg, perdem molta aigua», diu. I, afegeix, «hem de ser imaginatius i pràctics. És indecent que l’aigua regenerada de la depuradora d’Empuriabrava no arribi a l’estany del Cortalet i que la de Figueres tampoc ho faci. Si ho féssim bé, tots hi sortiríem guanyant».