Als prats marins de la planta Cymodocea nodosa (Gram) de les badies de Roses i Pals s’havia observat, tradicionalment, una abundant presència de pops. Tanmateix, segons pescadors d’arts menors de la zona, aquesta riquesa ha disminuït tant per quantitat com per mida dels exemplars capturats aquests darrers temps.

El projecte de la Fundació Alive, «Un pop de Gram», ha realitzat una primera aproximació per conèixer quina és la situació de la població d’aquest cefalòpode i quina és la seva dieta en aquest entorn. El projecte s’ha basat en la instal·lació de dues línies d’arts menors de 500 metres de llargada sobre el fons sorrenc del prat de Gram, amb 25 olles de ceràmica cadascuna; una en aigües del golf de Roses i una altra en el litoral del de Pals.

Després de quatre mesos fent immersions de seguiments a les olles, els biòlegs del projecte han observat dins les olles un total de quaranta-tres pops a l’Escala i vint-i-tres a l’Estartit. Tots ells, però, de mida mitjana i petita. No s’han observat pops adults durant l’estudi.

D’altra banda, amb l’anàlisi de restes de menjar recollides han pogut constatar que el pop de les zones de Roses i Pals manté una dieta on predominen les cloïsses i, en menor mesura, crancs i cargols.

Després de les immersions de seguiment durant quatre mesos, s’ha comprovat que un 80% de les olles de les dues badies han estat utilitzats en algun moment per pops, és a dir, que s’hi han trobat restes d’aliments.

També han determinat una tendència a l’alça del nombre de pops dins les olles. A l’Escala, s’han presenciat un total de 43 exemplars de pop, majoritàriament de mida mitjana, mentre que a l’Estartit n’han localitzat 23 de mida petita i mitjana. No s’ha observat cap exemplar adult durant el transcurs del projecte ni ha tingut lloc cap posta entre el mes de juny i setembre.

Així, tant a l’Escala com a l’Estartit els pops trobats dins les olles han sigut juvenils. També s’ha pogut comprovar que els pops no tenen preferència per una mida determinada d’olles.

Una dieta variada

Les mostres d’alimentació recollides tant a l’interior com a l’entorn dels refugis han permès definir millor l’alimentació del pop a les badies de l’Empordà. En total, s’han analitzat 1.824 restes, de les quals 54% eren de l’Estartit i 46% de l’Escala. A la badia de Roses s’han trobat, entre les restes de menjar recollides, 52 espècies diferents i a la de Pals 60, entre les quals s’han pogut identificar 35 espècies de cloïsses, 15 de crancs i 10 de cargols. També s’han observat algunes restes d’espines de peix.

A més, després d’analitzar les restes, s’ha pogut determinar que els pops de mida petita tenen una dieta més variada i són més actius a l’hora de menjar, és a dir, acumulen més restes.

Estudi amb mètode artesanal

Amb la voluntat d’evitar la introducció de residus o elements contaminants, i afegint informació aportada pel ICM-CSIC en les quals confirmen que les olles de ceràmica són atractives pels pops, s’ha optat per uns refugis que segueixin un model d’olles artesanals de fang, conegudes com a cadups o catúfols.

Antigament, aquests recipients eren utilitzats per la sínia, per treure aigua dels pous oberts, i eren reaprofitats per la pesca del pop. Els d’aquest projecte han estat fabricats pel terrisser artesanal de Fonteta (la Bisbal d’Empordà), Josep Matés, amb fang de Cruïlles i tenint en compte un model de ceràmica negra que s’havia fet a l’Empordà i que es troba al Museu Terracota. D’aquesta manera s’han donat dos valors afegits al projecte; d’una banda, la metodologia artesanal i, de l’altre, la proximitat de la fabricació.

Aquesta primera aproximació a l’estudi del pop que ha dut a terme la Fundació Alive, s’ha realitzat amb finançament del Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava, la col·laboració del projecte Sèpia, les confraries de pescadors de l’Empordà i el suport dels parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.

Biodiversitat: La sospita de la sobrepesca

El pop a taula està de moda, gastronòmicament parlant. Aquest fet ha provocat que, per tot arreu, hagi estat objecte d’una caça extensiva que pot haver posat en perill la seva població. Tanmateix, aquests darrers anys també hi ha hagut altres factors que, en el cas del litoral de l’Alt Empordà, poden haver influït en la seva disminució, com ara la pesca extensiva per part d’embarcacions provinents de l’altra costat de la frontera. La contaminació de l’aigua, el canvi climàtic o la disminució dels mol·luscs poden ser altres aspectes a tenir en compte.