ENTREVISTA | Juan Carlos Casado Astrofotògraf

«El 1997, la NASA em va sorprendre triant una foto meva»

L'astrofotògraf està en el podi mundial de les 'Fotos del dia' de l'agència espacial

Juan Carlos Casado, a Figueres, amb un dels aparells que utilitza per a realitzar els seus treballs d'astrofotografia

Juan Carlos Casado, a Figueres, amb un dels aparells que utilitza per a realitzar els seus treballs d'astrofotografia / Víctor Subirós

Ariadna González

La passió de Casado per l'astronomia, la fotografia i la divulgació l'han portat a ser un dels millors en la seva feina. La carrera de Juan Carlos Casado està plena de projectes per a la divulgació de l’astronomia. Un dels seus èxits és que la NASA ha publicat 58 fotografies a la seva web de divulgació anomenada APOD (Astronomy Picture Of The Day), que és un gran arxiu comentat per astrofísics. Casado es troba entre les tres persones del món amb més APODs.

Com es va sentir la primera vegada que la NASA va publicar una fotografia seva?

Això va ser l’any 1997. Em van enviar un correu dient que havia sigut triat com a fotografia del dia de la NASA i em va sobtar molt. Llavors la revista National Geographic va veure la fotografia i es va interessar a comprar-la per promocionar un llibre als Estats Units i al Canadà, jo encara vivia amb els meus pares i quan em van fer la proposta no s’ho creien.

D’on li ve aquesta passió pel cel i la fotografia?

Són dues passions que es van unir. Quan tenia uns 12 anys, anava a casa de la meva padrina. Ella tenia una habitació plena de llibres i per curiositat vaig obrir-ne un sobre astronomia que explicava les distàncies i mesures dels objectes del cel . Va ser quan em vaig interessar per l’espai. Per un altre costat, vaig començar a fer fotografies amb una càmera que em van regalar, m’agradava captar la llum i els moments únics.

Vostè té alguna altra passió?

Sí, l’astrofotografia s’ha unit a la meva passió pels viatges. De petit llegia històries d’exploradors i gràcies a aquest interès vaig aconseguir que en el 1988 financessin una expedició per anar a veure un eclipsi total de sol a Filipines. Quan vaig veure l’eclipsi, em vaig quedar totalment impressionat. En els últims anys, aquestes expedicions amb motius astronòmics es retransmeten en directe per internet. També he fet algun viatge arqueoastronòmics per conèixer l’astronomia i el seu impacte social en civilitzacions antigues.

Va estudiar alguna carrera relacionada amb alguna de les seves passions?

Soc una persona molt inquieta i dispersa, m’agraden tantes coses que no sabia què triar. Primer volia ser metge, llavors un amic meu em va dir d’estudiar biologia, però també volia fer física. Al final, una cosa que també sempre m’ha agradat és la divulgació, transmetre coneixements, així que vaig acabar estudiant magisteri a la Universitat del País Basc.

Quins projectes té actualment?

Doncs fa vint anys que col·laboro amb l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC). Ara mateix també estic amb dos projectes. L’EELabs, per mesurar la contaminació lumínica i, per un altre costat, s’estan instal·lant telescopis robòtics que són més eficaços i econòmics a causa de la distància. També porto grups a veure fenòmens com aurores polars.

Quina creu que ha estat la fita de la seva vida?

Seria una expedició que vam fer a l’Antàrtida per veure un eclipsi total de sol. Vam poder veure aquesta meravella en un avió seguint el recorregut de l’ombra de la lluna projectada sobre la superfície de la terra. A més, vam fer un vol rasant sobre el pol sud antàrtic i després una baixada en espiral per veure el massís Vinson, la muntanya més alta de l’Antàrtida. A partir d’aquests viatges, una editorial em va proposar publicar un llibre on explico les meves experiències personals, que es titula Atrofotografia viajera. Vull ressaltar que en tots aquests viatges i projectes sempre he tingut el suport de la meva dona i els meus fills.