La biòloga Maria Mas està al capdavant d’una investigació a escala de Catalunya, que compta amb dos voluntaris de ciència ciutadana al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà per detectar colònies de l’espècie de ratpenats Pipistrellus nathussi. Els dos voluntaris han rebut una formació específica per fer el mostreig que ha de determinar la presència d’aquests animals a la zona humida entre Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador.
Maria Mas està fent el doctorat en ecologia terrestre al Museu de Ciències Naturals de Granollers i s’està especialitzant en la importància dels aiguamolls per a la conservació dels ratpenats i, en concret, en l’acústica d’aquests animals. Per això, és tan important per a ella aquest estudi, que té per objectiu, segons comenta, «conèixer quina és la ruta de migració que utilitza el ratpenat del Nathusii i en quins moments ho fa». La investigació ha de servir per concretar quines zones seleccionen per passar l’hivern.
Uns crits socials únics
Els dos voluntaris de ciència ciutadana que s’han ofert per fer el mostreig al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà disposen d’uns aparells que els han proporcionat els investigadors amb els quals poden recollir els crits que profereixen els mascles, que són ultrasons, per atraure les femelles. «L’avantatge que tenen és que el ratpenat del Nathusii emet uns crits socials de comunicació que són únics, que es diferencien de totes les altres espècies de ratpenats. Els aparells que porten els voluntaris, anomenats echometers, transformen els crits en un patró visible a la pantalla», ha indicat la biòloga. En aquest sentit, l’ecolocalització no permet identificar aquests ratpenats, però els seus crits socials, sí.
Com a informació curiosa, l’experta explica que, a tot el món, hi ha més de 1.400 espècies de ratpenats. És el segon ordre més nombrós de mamífers després dels rosegadors i representen gairebé un 25% de les espècies de mamífers de la Terra. «Sabem que, a Catalunya, hi ha una gran quantitat d’espècies, una trentena, i una d’elles és el ratpenat del Nathusii», ha apuntat Maria Mas.
Sobre aquesta espècie tan petita, que té un pes d’entre 6 i 15 grams, se’n coneixen més aviat poques coses. «Se sap que a Europa realitza unes migracions de més de 2.400 quilòmetres a l’any. Estem parlant d’un ratpenat que pesa molt poc i que és molt petit, però així i tot fa unes migracions extraordinàries», ha dit.
Migra per les zones de costa
La poca informació sobre les poblacions catalanes d’aquest mamífer fa que sigui tan interessant aquesta investigació, que s’ha posat en marxa tot just la segona quinzena d’agost i s’allargarà fins al 30 de novembre. «Se sap que al nord d’Europa el ratpenat del Nathusii migra per les zones de costa, per zones litorals i d’aiguamolls, però aquí a Catalunya no s’ha pogut precisar per on passen. Només sabem que hi ha una població de mascles resident al Delta de l’Ebre i que les femelles a la tardor baixen, passen l’hivern aquí i tornen a marxar. Però no sabem ni per on van, ni què fan, ni tan sols quan venen», es pregunta Maria Mas.
L’anàlisi de les rutes que fan aquests mamífers al nord d’Europa s’ha pogut aplicar a Catalunya. Així ha estat com els científics han considerat que l’espècie Pipistrellus nathussi pot tenir presència a l’Alt Empordà. «Vam dir: Quines són les zones que tenen aiguamolls que són costaneres i que enllacen el Delta de l’Ebre i el nord d’Europa? Tenim tota la costa, que inclou els Aiguamolls de l’Empordà, la Tordera i el Llobregat. Per això, hem designat aquestes àrees de mostreig», assenyala la biòloga, que espera que amb aquest estudi es puguin trobar respostes.
Per a ella, és un animal «fascinant». «És nocturn, volador i esquiu. Queda molt per aprendre sobre ell, tot i que té comportaments que són gairebé semblants als humans», anota.
Maria Mas, a més d’estar fent el seu doctorat, porta la coordinació d’un atles de mamífers de Catalunya, un projecte nou que també compta amb el suport de la ciència ciutadana. Sobre els ratpenats, reconeix que quan era petita li feien por, «per allò típic de les llegendes i les falses creences que t’arriben». Quan estava a la universitat, va descobrir que al Museu de Ciències Naturals de Granollers tenien una àrea d’investigació de ratpenats i allò li va cridar l’atenció. Com més preguntes feia sobre aquests animals més s’adonava de la falta d’informació que els envoltava, i per això va decidir especialitzar-se precisament en aquests mamífers.
