El doctor Enginyer de Forests Carles Arteaga López (Figueres, 1988) treballa, actualment, al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, en l’àmbit de la gestió dels boscos públics. Compagina la seva feina amb una tasca de divulgació, ja que forma part del comitè editorial de la "Revista Incendios y Riesgos Naturales", una publicació molt especialitzada a escala internacional en què ell, com la resta dels seus companys d’equip, participa de forma voluntària. Es dona el cas que, aquest mateix any, l’enginyer de forests ha estat convidat per l’Associació Amics del Castell de Sant Ferran a una taula rodona per parlar sobre la riquesa biològica que podem trobar a la fortalesa de Figueres, ja que aquest és un altre dels seus grans interessos, a més del senderisme, el ciclisme i la fotografia.
Un dels seus interessos principals és conèixer com minimitzar els efectes dels riscs naturals i, en concret, els incendis forestals que cada cop afecten i afectaran més en el context de canvi climàtic.
Per què va elegir dedicar-se professionalment a l’Enginyeria de Forests?
Des de sempre vaig tenir clar que volia estudiar una professió de caire tècnic o científic. Durant el segon de batxillerat, buscant quina era la titulació que més s’adaptava a les meves inquietuds, vaig trobar l’enginyeria forestal, que a part de ser una carrera de caire tècnic i científic, també em permetria poder treballar al bosc. A més, m’interessaven els incendis forestals. Entenc què és fruit d’haver nascut a l’Empordà una comarca on els incendis són molt presents cada estiu. Aquesta titulació em permetria formar-me en aquest tema i, posteriorment, m’ha permès realitzar un màster específic en incendis forestals i finalment el doctorat.
Com va descobrir aquesta professió?
Actualment, la professió d’enginyer de forests i els estudis d’enginyeria forestal no són gaire coneguts. Això ens hauria de sobtar, ja que un dels enginyers de forests més rellevants que hi ha hagut a Catalunya va ser Josep Reig i Palau, fill de Vilabertran i autor d’obres com la Torre d’en Reig a Vilabertran i la Casa Forestal de Sant Martí d’Empúries.
Com a expert forestal, en un estiu tan sec i amb el risc d’incendi tan elevat a la nostra comarca, què podem fer per evitar els grans incendis forestals?
L’Alt Empordà és una comarca on històricament els incendis forestals han estat presents, per això moltes espècies són piròfites, són espècies que necessiten o estan adaptades als incendis forestals. Però amb el canvi climàtic i amb l’abandonament rural han aparegut els grans incendis forestals, uns incendis d’una gran intensitat, pels quals les espècies no estan adaptades i això fa que vegin compresa la seva supervivència postincendi. La gestió forestal és molt important. Els incendis forestals no desapareixeran però el que aconseguim amb la gestió forestal és reduir les seves conseqüències negatives.
De quina forma?
Fent un símil amb la pandèmia de la Covid, la gestió forestal és la vacuna per fer front als grans incendis forestals i que hem d’aplicar als nostres boscos. I, com la vacuna, cal anar aplicant aquesta eina regularment.
Hi ha algun element significatiu que faci més preocupant el risc d’incendi forestal a la comarca de l’Alt Empordà?
L’Alt Empordà és una comarca on trobem moltes zones en la interfase urbana-forestal, això vol dir que tenim un gran nombre de la població en la zona de risc dels grans incendis forestals. Com hem pogut veure els darrers anys a Europa, és en aquestes zones on s’han produït desenes de víctimes mortals.
D’altra banda, un dels seus interessos a part de l’Enginyeria de Forests és el castell de Sant Ferran de Figueres. Quines particularitats d’aquest entorn natural li agradaria destacar?
La muntanyeta del castell de Sant Ferran és un espai molt desconegut i poc valorat pels figuerencs. Gràcies al Treball de Recerca de Batxillerat que vaig fer i que em va tutoritzar el professor Santi Musquera vaig poder descobrir molts elements que desconeixia i que, després d’haver-me format i investigat, cada vegada valoro més. Aquests elements són totes les zones de matollars i petits arbres amb espècies típiques de zones de marges de conreus i també són importants les parets de la fortalesa que presenten forats entre les pedres. Ambdós llocs són espais importants per a la nidificació dels ocells. A més, una de les joies més interessants és l’espècie Silene sennenii, un endemisme del qual trobem la principal població als glacis de la fortalesa. També són interessants els afloraments de fòssils que trobem entre l’autopista i la fortalesa.
Què creu que cal fer per donar més visibilitat a la importància naturalística d’aquest pulmó verd de Figueres?
Crec que cal divulgar més els valors naturals i contextualitzar la importància d’aquests hàbitats que trobem a la muntanyeta del castell de Sant Ferran. Des del meu punt de vista, cal compartir el coneixement amb els alumnes dels centres educatius de la ciutat i també amb totes aquelles persones que hi estiguin interessades, com ho fa amb la fortalesa l’Associació d’Amics del Castell de Sant Ferran.
De quina forma va sorgir la idea de crear la «Revista Incendios y Riesgos Naturales»?
A final de maig del 2020, parlant amb un professor d’incendis forestals de la Universitat de Lleida, Domingo Molina, va sortir el tema de la necessitat de crear una revista de divulgació d’incendis forestals, com ja existeixen als Estats Units, però en aquest cas per al món hispanoparlant. A mitjans de juny érem un equip de quatre persones i a mitjans de juliol ja érem les sis persones que hem estat l’equip fundador de la revista i el comitè editorial.
Han rebut algun suport?
A l’inici, vam tenir la sort de comptar amb l’ajuda de la Fundació Pau Costa, de la Fundació de la Universitat de Lleida i d’empreses privades del sector dels incendis forestals, que ens van donar la seva confiança per poder dur a terme aquest projecte. Després de moltes hores de feina, el desembre del 2020 vam publicar el primer número de la Revista Incendios y Riesgos Naturales, que de seguida va tenir molt bona rebuda per part de la gent que treballa en els sectors de les emergències, de la gestió i la planificació i dels àmbits acadèmics.
Quin tipus de continguts ofereixen i a qui estan dirigits?
La finalitat és la de divulgar i compartir coneixements en el sector dels incendis forestals i els riscos naturals, però per poder classificar els diferents tipus d’articles que rebem vam estructurar la revista en diferents seccions. Hi trobem articles de posicionament on els autors poden aportar el punt de vista més personal, articles de divulgació tècnica i científica, articles de normativa, articles de formació, una secció molt important com la de lliçons apreses on els autors expliquen experiències que han viscut i els coneixements que els ha aportat aquesta vivència, ressenyes de llibres i reconeixements i entrevistes a persones que destaquin o hagin destacat en els àmbits en què se centra la revista.
