La figuerenca Victoria Llueca (Barcelona, 1975) és, des de fa pocs mesos, la presidenta del Casino Menestral Figuerenc. Explica que l’actual junta assoleix amb entusiasme el repte de retornar a la seva seu, que va tancar les portes el 2004 per començar una faraònica restauració de l’edifici.
Violeta Llueca és acupuntora i psicoterapeuta. Compagina la seva feina sanitària amb l’activitat artística. Actualment, està de gira amb el duet musical Pont Vell. Prové d’una família d’artistes i sempre ha estat vinculada a l’associacionisme cultural.
Què l’ha portat a presidir el Casino Menestral de Figueres?
Fa cinc anys, arran d’una pèrdua personal gran a la meva vida, vaig ingressar a la Coral Germanor Empordanesa del Casino Menestral. Aquesta experiència va ser profundament sanadora alhora que em va permetre conèixer la casa de prop. La seva situació actual i el dilatat desplaçament de la seu natural del Casino van encendre en el meu esperit emprenedor el desig de redreçar les coses i actualitzar als temps que corren els antics patrons interns de l’entitat. Jo formava part de la Junta i va coincidir que l’Eduard Ayats, president del moment, va decidir concloure el seu mandat, així que em vaig presentar i em van votar. Hi ha quelcom a fer pel Casino que és de justícia social.
Com és la nova junta? Hereta la feina feta i també temes enquistats.
En el moment que vaig ser escollida es renovaven alhora altres càrrecs de la Junta Directiva del CMF. L’actual Junta entra amb energia i entusiasme potents, tant com per continuar desenvolupant els èxits dels anteriors companys, com per portar a bon port aquells objectius que encara no s’han pogut complir, per motius aliens a la capacitat de la mateixa Junta, com ara el retorn a la nostra seu; segurament el repte més destacat que assolim. Tenim també la il·lusió compartida de fer que el Casino es converteixi en la Casa de Cultura de la ciutat de Figueres. Tanmateix, ens agradaria recuperar l’estatus de Conservatori de Música (per excel·lència) de l’Empordà pel que fa a l’actual Escola de Música.
Les obres del Casino estan aturades de fa molt temps. Com veu el futur immediat amb les eleccions a tocar?
Tot figuerenc coneix que fa massa temps que el Casino està desplaçat a un lloc que no és el seu. I és que un edifici amb tant de carisma com té el nostre, és trist de veure’l així de buit. Actualment, ens trobem en procés d’actualitzar els pressupostos i les normes constructives del projecte original. Estem analitzant i estudiant la manera de fer la proposta encertada a l’organisme de poder de la ciutat, a fi que el retorn a la nostra seu sigui viable d’una vegada per totes. Sabem que el Casino és l’espina clavada al cor de tot polític que vulgui governar i s’estimi aquesta ciutat; per això no ens treu massa la son el partit polític a què li toqui agafar les regnes. El Casino ha estat i és una entitat de caràcter universalista que acull membres de tots els signes polítics; per això el seu trasllat i reajustament identitari és un compte pendent que té la ciutat, independentment del partit polític que la governi; i el polític que aconsegueixi facilitar-nos-en el camí pensem que quedarà dignificat en les memòries de la Vila. Val a dir, que l’actual equip de govern ens ha expressat molt explícitament la seva preocupació i voluntat de gestió en aquest sentit.
Tot i això, el Casino fa temps que va reobrir les portes.
Els nostres predecessors es van encarregar d’avituallar la planta baixa de la seu original del carrer Ample, i actualment s’hi realitzen infinitat d’activitats. L’espai ho permet, perquè s’ha assolit que s’acompleixin totes les normes de seguretat. Igualment, hem seguit amb l’organització de les Fires de l’1 de maig. Haig d’agrair personalment l’acompanyament voluntari del meu predecessor, l’Eduard Ayats, en el traspàs dels nostres càrrecs, ja que l’organització d’aquestes fires és una veritable obra titànica de manejament i coordinació de persones i coses en un breu espai de temps. Precisament l’encapçalament d’aquesta Fira és la prova evident de la capacitat real de gestió cultural que sempre ha tingut i té la casa.
Cal reactivar el Casino i ara el bar restaurant es traspassa.
Pensem ampliar la programació d’esdeveniments en la nostra línia humanista i un cop es reobri el bar de l’entitat, encara tindrem més escenari per a jugar. La pandèmia ha estat una batzegada absolutament per tothom. Hi hem sortit tots escaldats: la cultura ha quedat aturada i l’esbarjo congelat. La Junta anterior ha fet mans i mànigues per mirar de passar com hem pogut. I el nostre bar no se n’ha salvat, per aquest motiu en l’actualitat està en traspàs. Tenim moltes ganes que reobri les portes per tornar a encabir la inquietud cultural i festiva dels vilatans i fer brillar la seva emblemàtica cantonada urbana.
Com veieu el futur del Casino?
Visualitzem un edifici en ple bullici d’activitat, acolorint ben fort el centre de la ciutat, ple de gent que fan cua per entrar a veure què s’hi fa, amb un bar alegre on el jovent s’ajunta a inventar nous somnis, o a investigar què somiaven els nostres avis, on petits i grans aprenen a estimar la música inspirada per les actuacions o per l’aprenentatge del domini del seu instrument favorit, o de la seva pròpia veu. Visualitzem un Casino palpitant, així com ho ha de ser el cor d’una ciutat.
