L'entitat de conservació, estudi i divulgació del medi marí Submon ha obtingut les primeres imatges de dofins mentre s'alimenten en xarxes d'arrossegament al Mediterrani Occidental, en el marc d'una recerca sobre la interacció d'aquests animals amb aquest tipus de pesca.

Les filmacions han estat possibles en el context del projecte 'COSTtERA: Comportamiento Submarino de Tursiops truncatus En Redes de Arrastre en el Norte de Cataluña', en el que col·labora la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic a través del Programa Pleamar, cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP).

L'estudi, que es va iniciar al gener i acabarà a l'octubre, analitza com es comporten els dofins quan persegueixen les xarxes de pesca, i les càmeres submarines graven si s'endinsen en elles per alimentar-se durant la calada i com ho fan.

Aquesta interacció es dona en àrees on l'hàbitat del dofí mular i la pesca coincideixen i la prova pilot es realitza amb dos vaixells arrossegadors de Llançà i Roses, ports de la Costa Brava.

Els pescadors d'allí han col·laborat a dissenyar l'estudi i acordar el millor equip a usar i el millor moment i lloc per posar les càmeres a les xarxes.

A més, Submon registra les dades de la conducta dels dofins en superfície i tot això s'analitzarà per crear patrons que es repeteixin i es relacionin amb les imatges obtingudes.

També s'associaran comportaments sobre i sota l'aigua per concretar l'actuació d'aquests cetacis durant les calades de pesca i protegir-los.

Els dofins mulars (Tursiops truncatus) segueixen als vaixells de pesca d'arrossegament mostrant un comportament que s'ha relacionat amb l'alimentació, però fins a l'inici d'aquest estudi es desconeixia si s'endinsen a les xarxes en moviment, s'alimenten dels peixos que aquestes agiten o extreuen des de l'exterior els que queden atrapats.

L'objectiu del COSTtERA és conèixer què fan aquests cetacis quan acudeixen a les arts dels arrossegadors, determinar el grau i tipus d'interacció que existeix en aquesta zona i prevenir danys per a tots dos.

Entre 2017 i 2021, dins del projecte Dofins de Tramuntana, SUBMON va fer un seguiment del mular al parc natural Cap de Creus i va concloure que la seva presència, més prop de la costa i a menors profunditats, és molt superior a la del dofí llistat.

Una densitat de 0,00382 animals per quilòmetre quadrat, "bastant elevada si es compara amb altres àrees del Mediterrani i del litoral català", precisa Carla Chicote, cap de projectes de l'entitat.

Fins el 2021 van identificar més de 400 animals mitjançant foto-identificació (imatges de les seves aletes dorsals que són com a empremtes dactilars) i un 66% van ser albirats prop de pesquers amb conductes d'alimentació i amb cries en el grup.

Així, van concloure que Cap de Creus és zona d'alimentació i cria del mular, ja que disposa de menjar tot l'any per la pesca que s'hi realitza.

Aquesta afirmació va ser avalada per una enquesta, en la que un 59% de la flota d'arrossegament catalana va dir veure aquesta interacció, un 93% la va considerar positiva per l'atracció de peixos a les xarxes i un 91% va confirmar haver capturat alguna vegada un dofí, la majoria mort.

Aquesta evidència va portar SUBMON a desenvolupar el projecte COSTtERA, que en arribar al seu equador ha obtingut enregistraments d'aquests animals nedant al voltant de la xarxa, buscant aliment i extraient peixos que han quedat atrapats en la part exterior.

Tot i que ara com ara no s'han observat dofins nedant totalment dins de la xarxa com en altres zones, s'ha vist un amb mig cos a l'interior en imatges preses a 110 metres de profunditat i en superfície en el moment d'hissar.

Fins a meitat d'agost s'han realitzat tretze embarcaments amb arrossegadors, i en vuit d'ells s'han observat dofins seguint-los durant la seva activitat.

"Fins al moment no s'ha observat cap moment de risc per als animals, però és necessari seguir obtenint enregistraments", indica Natalia Amigó, tècnica de projectes de Submon.

Fins a finals del proper mes de setembre se seguiran col·locant càmeres submarines per tenir més registres i determinar les àrees de preferència a la xarxa, veure si la conducta és diferent amb diferents tipus de xarxes i determinar el risc d'aquest comportament.

"Esperem que els resultats aportin informació útil per conèixer millor els hàbits del dofí mular a la zona i poder proposar futures millores per a la seva conservació”, ha apuntat Carla Chicote.