Quiosc

Empordà

El Port de la Selva
ENTREVISTA Josep Maria Cervera i Pinart Alcalde del Port de la Selva

«Els ajuntaments som pal de paller, però se’ns té poc en compte»

«Allà on en alguns municipis arriben a permetre sis habitatges en vuit-cents metres quadrats, nosaltres només en posem un», explica Cervera per defensar el model del municipi

Josep Maria Cervera estintolat en una de les barques de fusta de la riba portselvatana Santi Coll

Josep Maria Cervera (1968) és l’alcalde del Port de la Selva des de 2011 i abans havia estat regidor amb Genís Pinart. Llicenciat en Història i Geografia, ha estat conseller comarcal, president de l’AMI i és senador de Junts per Catalunya des de les darreres eleccions generals.

El Port de la Selva bull de gent en ple estiu. El seu alcalde està amatent al dia a dia d’un poble que encara conserva molts dels seus atractius de sempre, amb una idiosincràsia local plenament vinculada a la manera de fer de la gent del cap de Creus.

Tothom parla d’una temporada turística que està recuperant els paràmetres previs a la pandèmia. Té aquesta sensació?

Des del Port de la Selva, hem de reconèixer que les dues temporades passades, malgrat tot, ens van anar prou bé. El 2020, des de Sant Joan fins a la Diada, vam tenir unes ocupacions elevades i el 2021 van ser millors. Segurament el nostre model de turisme ajuda molt. El gruix és la segona residència i bona part d’aquesta és de gent del país, a la qual hem de sumar persones d’altres nacionalitats europees molt fidels al nostre poble. Entenc que venir aquí generava una seguretat que va fer que, quan van poder, els va faltar temps per venir. Probablement els càmpings van ser els que ho van passar més malamen. Enguany, vivim la temporada amb plena normalitat pel que fa a les activitats i el moviment de gent.

Vostès sempre diuen que aquest model turístic local està basat en la qualitat i que tothom se senti a gust en el poble, residents i visitants.

Intentem que sigui així, encara que hi ha qui qüestiona la nostra aposta, que està basada en un creixement que alguns consideren expansiu, encara que a nosaltres no ens ho sembla. Allà on en alguns municipis arriben a permetre sis o més habitatges en vuit-cents metres quadrats, nosaltres només en posem un. Creiem que aquest fet ens ha generat aquest perfil de qualitat que ens permet dir que al final som menys a repartir en el territori, presencialment parlant, i hi ha un públic que busca això, allunyar-se de la massificació.

Amb l’ajut d’altres administracions, han dut a terme una reforma important de la imatge del front de mar, per exemple amb les guinguetes i terrasses de bars i restaurants.

Tot això ve d’una planificació que es remunta al 2011. Quan entrem a governar, fem una aposta molt clara per posar el poble al dia, sobretot en el nucli urbà. En aquell moment, teníem assignat el programa Viure al poble per adequar tot l’entorn de l’església. Era un moment de crisi, havíem d’avançar molts diners i se’ns van generar dubtes, sobre si calia fer-ho o no. Tots plegats vam ser valents, tirant endavant el programa. Paral·lelament, vam repensar la primera línia de mar, renegociant amb Ports com la reforma que preveien de la zona portuària. El pla especial preveia un creixement i nosaltres vam deixar clar que no volíem més ciment a mar. S’havia de repensar tot, i així va ser. El resultat és el que és. Una millora en positiu del front de mar i de tota la riba. Malauradament, ja aleshores ens vam adonar que la pesca, malgrat el nostre suport incondicional, difícilment aniria a més i que havíem de replantejar els espais. Això sí, era posar-ho al dia, sense perdre l’essència del Port de la Selva. Teníem altres coses en cartera i no totes han pogut ser. Quan depens d’altres administracions, no sempre és fàcil arribar a una entesa final.

Sempre hi ha ganes de fer més.

Hi ha normatives sectorials que s’apliquen amb un retolador de traç molt gruixut i que no van a la casuística de cada municipi. I això acaba perjudicant projectes sorgits de pobles, com el nostre, que tenen les necessitats molt clares.

El Port de la Selva és sinònim de Parc Natural de Cap de Creus. A banda dels grans beneficis patrimonials, també deu generar inconvenients.

Ser dins del parc no ens causa cap dificultat urbanística, sinó tot el contrari. Quan es va aprovar, va ser determinant que quedés clar que es frenava l’especulació. Tots recordarem que hi havia grans projectes per a construir a la serra de Rodes o fer un camp de golf, amb urbanització inclosa, a la zona del Puignau. El Port de la Selva, als anys noranta, va ser un dels grans defensors del parc natural. Això no impedeix que aquests darrers vint anys, els resultats obtinguts no han estat prou visibles. Amb el canvi de direcció hi ha unes noves dinàmiques que nosaltres valorem i veiem de manera favorable.

Tenen quasi tot el terme protegit.

Cert. El que no s’entén és que, davant l’esforç que vam fer per tal que el parc protegís més del noranta per cent del nostre terme, se’ns limiti tant per poder fer servir el petit percentatge restant. Un sis per cent d’aquest territori està ocupat i ens queda, més o menys, un altre dos per cent que ens hauria de permetre créixer en infraestructures i equipaments per a millorar la qualitat de vida de la resta, però tenim moltes dificultats per aquestes normatives sectorials fetes amb un traç molt gran des de la distància i el desconeixement. Les solucions per resoldre les nostres necessitats com a poble hi són, però no les podem aplicar. Els ajuntaments som el pal de paller, però no se’ns té poc en compte.

L’aigua és una de les grans preocupacions del nostre segle i el Port de la Selva no n’està al marge.

És un repte per a tots. El Port de la Selva, avui, és un dels pocs municipis d’aquest vessant de la costa mediterrània que és autosuficient, en principi. Vull dir que, per abastir-nos, no malmetem ni fem servir cap altre recurs hídric que no sigui el nostre. És veritat que amb les grans sequeres del 2007 i del 2008 ja vam detectar que amb l’aigua que tenim aquí no em fem prou. No se’ns acaba, però sí que se salinitza l’aqüífer. El 2017 i 2018 va tornar a passar. Entre un episodi i l’altre ja s’havien fet coses per a trobar alternatives. La primera intenció va ser buscar pous nous, però no va funcionar. La nostra aposta va ser reaprofitar tot allò que fos possible, regenerant aigua, tornant-la al medi per a recuperar-la. Ho vam fer amb el Consorci de la Costa Brava. El 2017 ja ho fèiem, però vam veure que aconseguíem una aigua de molta qualitat, amb tots els residus eliminats, menys la sal. Vam haver d’aturar el sistema de regeneració per aquest motiu. En paral·lel, vam començar a treballar per a connectar-nos a la xarxa de la Costa Brava Nord, amb el mateix sistema de Cadaqués. Els tràmits ja estan fets i la part executiva està en mans del Consorci.

És a dir, abastir-vos del pantà de Darnius i Boadella.

I també veiem que el pantà no serà cap solució definitiva, perquè amb la sequera actual ja es parla de restriccions en l’ús de l’embassament. La crisi climàtica és evident. Per tant, amb el Consorci de la Costa Brava continuem treballant amb el tema de l’aigua regenerada i tenim damunt la taula la construcció d’una planta d’osmosi que ens permeti eliminar la sal de l’aigua que arriba a la depuradora i reutilitzar-la.

Compartir l'article

stats