De la generació del 1992, en Francesc Llorens, de Figueres, va marxar a Barcelona fa uns anys i allà va descobrir la seva passió. Va estudiar el batxillerat artísTIC a l’INS Alexandre Deulofeu i va continuar la seva formació fora.
Fa temps que té una vinculació directa amb el món de l’art, quins van ser els seus inicis en aquest camp?
Sí, des de petit que pintava. Més pintura que dibuix, oli, aquarel·les... Havia estudiat a l’Àurea amb la Dolors Ventós quan era molt petit. Uns anys més tard, quan ella va obrir la seva galeria, vaig anar amb ella fins que vaig començar el Batxillerat artístic a l’Institut Alexandre Deulofeu.
Quan va acabar aquesta etapa d’estudiant què va fer?
Em vaig cansar de dibuixar, i ho vaig deixar. Em vaig posar a fer disseny de producte a La Llotja de Barcelona. Aquests estudis no els vaig acabar. A Barcelona hi vaig fer molts amics i anant d’un pis d’estudiants a l’altre vaig conèixer l’Uri. Un molt bon amic i un gran tatuador.
A partir d’aquí va començar a tatuar?
No ben bé... Havia deixat els estudis i vaig estar treballant en molts llocs diferents. Curros aleatoris sense cap mena de sentit... Només per guanyar-me la vida d’alguna manera. Va ser gràcies a l’Uri Torras que em vaig iniciar al món del tattoo, ell me’n va ensenyar i vaig tornar a dibuixar i pintar.
Quan decideix començar a tatuar ho va fer amb els seus amics més propers...
Sí, exacte. Els primers tattoos són tots a amics de Figueres i Barcelona. Després la cosa comença a sortir bé i em vaig animant a fer-ne més.
Allò que era un hobby, una afició, passa a ser una professió, com ho va viure?
Jo vaig començar a tatuar el 2016, el 20 de març, vaig fer el meu primer tattoo a un client. No tinc ni idea de com estarà aquell tattoo, era la xicota d’un amic en aquell temps (riu). Ho vaig anar fent a poc a poc... Jo en volia aprendre i ho preguntava als amics que en sabien. L’Uri em va ensenyar com funcionaven les màquines i tot l’instrumental. Evidentment, com que jo havia dibuixat i pintat tota la vida ja tenia una referència. Però quan vaig començar a tatuar vaig haver de canviar totalment el xip. Perquè no és el mateix fer un dibuix per un tattoo que per una il·lustració... no pot ser qualsevol cosa. Hi ha unes normes que has de respectar. Les mides, les línies, l’estructura. Vaig haver d’aprendre a dibuixar de zero, per dir-ho d’alguna manera...
Quan fas un disseny per a un tatuatge, primer sobre paper, ja pensa com pot quedar sobre la pell m’imagino... No deu ser el mateix fer un tattoo en un braç que fer-lo en una cama...
És clar, en principi has de començar fent coses petites, simples i senzilles «per pillar-li el rollo» és un procés d’aprenentatge. És molt frustrant començar a tatuar, perquè no saps com funciona la màquina, no tens clar quan has d’apartar la pell... Al principi no et queden bé les línies, és bastant frustrant, cal seguir el procés. Primer vaig haver d’aprendre a fer línies, el segon pas vaig provar de dominar les ombres... tot té el seu ritme, s’han d’anar provant coses per evolucionar.
Recordo que de seguida va tenir èxit... Com va ser?
Sí, més o menys. Hi va haver un abans i un després amb un tattoo que li vaig fer a un col·lega a la mà quan jo portava tan sols un any tatuant. Entre el 2016 i el 2017 anava tatuant els amics i coneguts. A finals d’estiu, em va trucar un amic de l’skatepark que feia molt temps que no veia. Em va dir que estava a Barna, que havia arribat a un estudi nou i em va passar el contacte per entrar a treballar en aquell estudi. Allà hi vaig continuar treballant i vaig anar aprenent.
Això va ser un pas endavant per a la seva carrera...
Sí, allà vaig fer coses més serioses, però tot molt petit i senzill, perquè encara estava bastant verd, la veritat. Allò era un estudi nou, però els tres que érem allà tampoc teníem gaire clar com funcionava «aquella moguda»... Els inicis van ser difícils, era complicat aconseguir clients, però de mica en mica ens en vam sortir.
