Quiosc

Empordà

Figueres

«Fa uns anys aquí ningú portava un ‘tattoo’ d’en Goku, ara és més normal»

Els tatuatges corporals continuen a l’alça en mans d’artistes formats - En Pau Valls fa molts anys que està directament vinculat al món de l’art

Abans de tatuar, en Pau havia treballat en diferents disciplines artístiques com la il·lustració, el mural, el grafit i la restauració Natàlia Artacho

Nascut el 1989, en Pau Valls Rodríguez és Llicenciat en Belles Arts a la UB i compta amb la formació especifica de tatuatge de l’EETP (Escola Europea de Tatuatge i Piercing). Va començar a tatuar ara fa cinc anys, i actualment treballa amb l’estudi Indian’s Tattoo Piercing, del carrer Mare de Déu de Montserrat de Figueres. Abans d’iniciar-se en aquesta disciplina, en Pau Valls havia treballat en diferents empreses del sector artístic. Sempre vinculat a l’art, en Pau ha tocat moltes de les branques artístiques, des de la pintura, el dibuix i la il·lustració, passant pel grafit, la pintura mural i la restauració de mobiliari per acabar centrant-se en el que més li agrada i motiva, el tattoo.

Per a ell és molt important acabar trobant el seu estil propi, però no és fàcil. «Quan vens de disciplines diferents no és fàcil adaptar-se, el tattoo et canvia l’estil radicalment, jo estava acostumat a fer dibuixos, quadres, grafits seguint l’estil del còmic... aquí sempre el teu marge és el límit del paper o de la tela, i els tatuatges t’obliguen a canviar l’estil totalment, hi intervé el volum... és molt diferent» ens explica. La demanda del client obliga molts tatuadors a fer coses diferents: «L’ideal és poder tenir un estil molt definit... Però has d’acabar fent el que et demana la gent, si tens la sort que el que fas li agrada a molta gent i tothom t’ho demana, és perfecte, però no sempre passa, tant de bo em passés a mi, t’intentes adaptar a tots els pals: un tradicional, un japonès, un mandala o un maori tribal...» comenta l’exalumne del Deulofeu.

Quan li preguntes a en Pau per quin és el seu estil veus clarament com és ell. «Jo encara no m’he trobat... el que més m’agrada és l’estil neotradi, és com un estil tradicional, però més que realista més proporcionat, podríem dir. S’utilitzen les tècniques del tatuatge tradicional, que és la línia gruixuda, els colors molt saturats i molt sòlids, i llavors hi afegeixes més degradats, més línies de llum... és una mica més elaborat, potser».

Pau Valls Rodríguez - Il·lustració Tattoo @PAUERTATTOO

La importància dels referents

En Pau és un radical del mètode i la tècnica. «Tot el que vas veient forma el teu estil» ens explica. Considera imprescindible comptar amb uns bons referents, artistes dels quals pots aprendre. «Amb el pas dels anys, vas veient coses que t’agraden i admires, quan tens la sort que algú et demana alguna cosa que t’agrada, llavors t’hi llueixes molt» ens declarava.

Una gran responsabilitat

En Pau és un artista cautelós, te n’adones de seguida quan li planteges que sempre ha defensat que dominar la tècnica de qualsevol disciplina és essencial... «que si no domines les bases, no pots fer una bona feina...» (Riu)... «És clar, mai se sap... és clar que l’art és molt així, com t’ho explico... si no controlo una tècnica, no m’atreveixo a fer-ho, i menys un tattoo, que serà per tota la vida. Però sempre hi pot intervenir la sort del principiant o que tinguis el dia il·luminat. Jo amb els primers grafits que vaig fer ja em passava. N’hi ha algun de molt guapo i era un «patata», potser en feia vint en dos mesos, però dos d’aquests vint quedaven molt bé, però, és clar també en veig d’aquella època que no m’agraden gens, tot té un aprenentatge.

Tattoo’s a l’Empordà i a Barcelona

L’estil d’en Pau veu directament del manga, els videojocs també han sigut un referent per a ell. «Fa uns anys, aquí a l’Empordà, no hi havia tanta afició per això, ningú portava un tattoo d’en Goku, ara està més estès i això m’ha obert moltes portes. També és qüestió de modes, abans et veien com un friqui, però va així. Jo, quan vaig començar a tatuar, no pensava a fer manga, i ara sí que hi he pensat bastant, i comença a tenir sortida a Figueres, però tampoc tant com a altres llocs, aquí som una mica de poble, per dir-ho d’alguna manera. Els tatuatges que més es demanen a l’Empordà són els estereotips més típics, els tattoos que porten gent com els futbolistes Messi o Sergio Ramos. Segurament a Barcelona també són els més demanats, però com que hi ha més gent, també hi ha més varietat» relata.

Fa uns anys va treballar a un estudi de Barcelona, i el tipus de clientela era diferent ens manifestava, però depèn molt del lloc. «Vaig tatuar a Sant Boi de Llobregat, que és una mica barri també, la demanda és diferent. Jo crec que hi ha dos estils d’estudi, l’estudi de barri i el més elitista i famós. Aquests estudis són una aposta segura, perquè hi sol haver gent molt bona, allà segur que et fan una bona peça, però depèn del que busquis» diu en Pau, que també ens explica que la cura dels tatuatges ha evolucionat molt els darrers anys i és molt important tenir-ho en compte.

La cultura urbana sempre ha estat vinculada a Figueres Bryan Molina

Tattoo’s, skate, BMX, la cultura urbana ha estat sempre present

Aquest juliol s’ha disputat a Figueres la prova classificatòria de l’Esportcat extreme. Aquest és el primer circuit català d’esports urbans fet amb la col·laboració de la Secretaria de l’Esport i l’Activitat Física. Casualment, tant en Pau com en Francesc van passar hores fa uns anys a l’Skatepark de Figueres. I és que la cultura urbana sempre ha estat present a la ciutat tot i les dificultats i traves que sovint han trobat els joves. L’esport sempre ajuda a créixer personalment i professional en molts casos, ells en són un exemple. És una manera de fomentar la creativitat, d’intercanvi d’idees i d’aprenentatge en valors.

A Figueres va costar molt que es construís l’skatepark fins que un grup de joves no ho va reivindicar ara fa uns anys. Sempre que s’inverteix en esport hi ha resultats positius. Tot i això, els anys passen i la societat va canviant. «Avui en dia els tattoo’s estan molt més acceptats socialment, no com fa anys... ara mateix es tatua tothom. Quan jo vaig començar ja ho estava però... Fa deu o quinze anys era una altra cosa. Potser en ciutats més grans com Barcelona o les capitals europees és més normal», ens explica Francesc Llorens.

Compartir l'article

stats