El Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter està duent a terme, com cada any, el tractament per controlar les poblacions de mosquits als arrossars de l’Empordà.
Tal com explica Ernest Pous, director administratiu del Servei, per fer el control de les poblacions de mosquits es realitzen quatre aplicacions aèries amb un helicòpter entre la primera quinzena de juliol i la primera d’agost. «Fa poc vam fer el tercer tractament, i ara s'està duent a terme el darrer», detalla, alhora que esmenta que el primer es va fer el diumenge 3 juliol, i s'han anat fent cada deu dies. «El segon es va fer pels volts del 14 de juliol», apunta Pous.
En aquest sentit, les aplicacions aèries, que es fan aproximadament en unes 160 hectàrees de camps d’arròs entre Castelló d’Empúries i Riumors, i també a la zona entre Bellcaire i Pals, estan oferint bons resultats. «En aquest moment, la població de mosquits es manté estabilitzada», subratlla Pous, que admet que «si no féssim tractaments, tindríem moltes molèsties per picades en aquestes zones properes als arrossars».
La innovació, un factor clau
Aquesta temporada d’estiu, i per segon any consecutiu, per fer les aplicacions aèries als camps d’arrossars s’ha utilitzat un producte diferent del que es feia servir abans. «Ara fem servir el Bacillus Thuringiensis, i està en fase de proves. Abans teníem un de síntesi química, i l’actual és millor en molt sentits, ja que és una matèria d’origen biològic que no malmet els arrossars i, de fet, és l’única que tenim permès usar per matar les larves en aquestes zones».
Alhora, per tal de poder explorar noves formes de combatre els mosquits, actualment s’estan duent a terme proves amb un dron que permet complementar el control en zones de difícil accés amb tractaments larvaris biològics de formulació líquida i sòlida. «Estem explorant el mercat i veient quines opcions hi ha. El dron és una tecnologia que avança, però la capacitat de producte que poden portar és molt menor que la que pot dur un helicòpter, i per grans superfícies, com són els camps d’arròs, és complicat fer-lo servir», explica Pous, que especifica que és més útil «per les zones on hi ha hagut una inundació, per exemple, i que per nosaltres és de difícil accés a peu».
