Com era previsible, l’estiatge climàtic s’ha solapat amb l’actual període de sequera en curs. Això és, l’estiu és una estació seca a gran part del territori i, per tant, poc probable a compensar dèficits de precipitació previs. Per agreujar la situació, els mesos de maig, juny i juliol han estat excepcionalment càlids i sense precipitació destacada a les zones més afectades per la sequera.

Atès que les condicions de dèficit hídric ja porten mesos essent dominants a moltes zones del país, el primer que volem mostrar és precisament quin ha sigut el comportament de la precipitació al llarg de diferents períodes d’acumulació. A la figura 1 presentem el % de precipitació enregistrada a 31, 90, 180, 365, 545 i 730 dies enrere comptant a partir del 31 de Juliol d’enguany. Exceptuant el període d’agregació més curt, observem com el dèficit de precipitació és el gran dominador a gairebé tot el país i per a qualsevol dels períodes.

Els darrers 3 mesos han sigut molt secs a tot el nord-est (27.5% de precipitació respecte a la climatologia), litoral i prelitoral central (47%), així com també a la zona del Prepirineu (52%).