Dana Palmada Castells (Figueres, 1985) es va llicenciar en arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de La Salle -Universitat Ramon Llull l’any 2010. Durant els últims anys, i després de la carrera, va col·laborar amb el despatx d’arquitectura 3carme33, amb la Dra. Arquitecta Sílvia Musquera. L’any 2014 obre el seu propi despatx i ha col·laborat amb obres capdavanteres amb els dissenyadors d’interiors Jordi Palmada, els Vilanova Arquitectes o Callís Marés Arquitectes. Des del 2017 està vinculada a la Demarcació de Girona i a la Delegació de l’Alt Empordà, participant en projectes com el Simposi de Sòl No Urbanitzable, i coordinant les exposicions i activitats que es realitzen a la seu de l’Alt Empordà.
Ara assumeix el repte de dirigir la delegació a l'Alt Empordà de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya-COAC.
Què representa ser la delegada del COAC a l’Alt Empordà?
És un honor i, el mateix temps, un repte poder continuar amb el relleu de l’arquitecta Maria Mercè Oriol, com també, poder representar i vetllar pel col·lectiu dels arquitectes de tota la comarca.
Quins serien els objectius de cara a la legislatura?
Des de la Demarcació de Girona i concretament, de la Delegació, volem posar èmfasi en la promoció de l’arquitectura, intentant apropar l’arquitectura a la ciutat. Tenim la intenció de potenciar les activitats com exposicions, cicles, conferències o formacions dirigides al col·lectiu i a tota la població de la comarca. Entre elles cal destacar: els Premis de l’arquitectura de la Demarcació, el cicle Sintesis o Arquitours a Cadaqués. També, tenim la voluntat de millorar els serveis i oferir el suport necessari als arquitectes, a escala professional. Cal recordar que disposem d’una seu que és de tots, on volem que sigui un punt d’unió entre els col·legiats, un lloc de trobada, debat, formació, obert a compartir i promoure l’arquitectura entre els més joves.
Centrant-nos en Figueres, quins serien els reptes o les millores que se li acut a escala paisatgística o arquitectònica per fer una ciutat més amable.
Cal reconèixer que és un repte molt difícil, ja que Figueres és una ciutat que es troba en un punt d’inflexió, i hem d’evitar el seu declivi social i econòmic. Cal fer una ciutat agradable, més propera i amb qualitat de vida per a la ciutadania. Una ciutat amb espais verds ben connectats, oberts i agradables. Una mobilitat àgil i funcional, que permeti la viabilitat de circulació amb vehicles, bicicletes o vianants, tot ben tramat amb aparcaments i uns equipaments dignes, eficients i complets al servei a tots els ciutadans.
Quins aspectes milloraran amb el nou POUM?, i què canviaria a Figueres?
Aquest nou planejament hauria d’abordar de forma correcta i sobretot, viables econòmicament, els futurs creixements, reformes i millores urbanes, atès a l’actual falta d’inversió i d’interès dels particulars o del sector immobiliari vers Figueres com a ciutat. En la publicació de l’aprovació inicial del POUM, el col·legi va al·legar diferents aspectes a millorar, sorgides en reunions entre arquitectes de l’Alt Empordà. Vam destacar que Figueres té el paper de capital de comarca i, com a tal, s’hauria de reflectir en el planejament. Es va insistir en la voluntat de no perdre l’estació del centre, buscant una solució de soterrament o trinxera, la implantació d’un altre pol d’equipaments, juntament, amb grans zones verdes ben connectades, i resolent el tema de les bosses d’aparcament per absorbir les persones de la comarca que treballen a Figueres i aquelles que fan turisme. En definitiva, vam inserir en diferents temes com infraestructures, mobilitat i aparcaments, equipaments, zones verdes, teixit edificatori residencial i el volum disconforme.
Pel que fa a la sostenibilitat i supressió barreres arquitectòniques, cal treballar-hi, des del col·legi fent propostes.
Des del col·legi es pot assessorar o formar, però realment cal inversió econòmica per part dels usuaris. Per això cal ser conscients que la sostenibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques són una necessitat. Arran del nou fons de recuperació Europeu, Next Generation, el COAC ha pres la mesura d’obrir una Oficina Tècnica de Rehabilitació que ofereix informació i assessorament als col·legiats i als ciutadans sobre els ajuts convocats i revisa la documentació per facilitar la tramitació de les subvencions. Aquest fons dona l’oportunitat per rehabilitar i adaptar el nostre parc immobiliari, millorant aquests temes aportant confort, benestar i qualitat de vida als usuaris.
Recentment, s’han fet, des del col·legi, unes jornades sobre el treball del col·lectiu, es preveu una segona edició?
Exacte, s’han dut a terme un Cicle, de quatre jornades, Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres, coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras, on s’ha posat en valor l’arquitectura construïda els darrers anys. S’ha de dir que ha tingut una molt bona resposta pel col·lectiu, i, per això, ens estem plantejant un cicle de continuació de cara a l’any vinent, el 2023.
