Empordà

Empordà

ENTREVISTA Enric Ruiz-Geli Arquitecte

«Tot el teixit urbà s’ha d’intervenir amb urgència per la crisi climàtica»

«Aquest CaixaForum és una catedral de la trobada de la cultura contemporània», ha dit el reconegut arquitecte figuerenc, autor del projecte del sorprenent espai expositiu de València

Enric Ruiz-Geli ha recuperat l’Àgora de Santiago Calatrava, el flamant CaixaForum de València | GERMÁN CABALLERO

El prestigiós arquitecte figuerenc Enric Ruiz-Geli està al capdavant de Cloud 9 i ha estat el dissenyador del nou CaixaForum de València. Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i deixeble de l’arquitecte i escenògraf Bob Wilson, és un dels professionals del seu àmbit més reconeguts internacionalment.

Enric Ruiz-Geli (Figueres, 1968) manté aquest aire empordanès que tant de geni li va donar a Salvador Dalí. La primera vegada que va entrar a l’Àgora de València, va demanar estar sol. Després de cinc hores, va dibuixar allò que volia. Es mostra com un nen amb sabates noves perquè ha recuperat l’Àgora de Santiago Calatrava, el flamant CaixaForum de València. M’ha semblat transcendent una de les seves frases: «No serà arquitectura fins que no s’ompli de gent».

Sap que quan els organitzadors de la primera activitat que va tenir l’Àgora, un torneig de tennis, van entrar a l’edifici, no van trobar cap endoll?

És veritat.

Té la sensació d’haver intervingut en una mena de catedral del segle XXI?

Sí. Quan van rebre la carta d’invitació, deia: «Intervenir en un edifici de Calatrava». La meva primera reacció va ser dir ‘anem amb compte’, perquè no hi havia casos on poder tenir una referència. Com a arquitectes, hem d’assumir aquest repte per tirar endavant una aposta, perquè tota la nostra generació, en teoria, hauria d’estar intervenint en escoles, catedrals, mercats i aeroports existents. Tot el teixit urbà construït ha de ser intervingut amb urgència perquè és la primera causa de la crisi climàtica. Per tant, em vaig dir a mi mateix que aquesta era l’oportunitat d’obrir aquest camí, perquè altres arquitectes el segueixin.

Aquest CaixaForum és la catedral del segle XXI de València?

La cultura és una indústria important i aquests museus com la Tate o el MoMA de Nova York s’estan convertint als grans espais de trobada de la cultura contemporània. Si podem fer una arquitectura per a aquesta catedral de trobada de la cultura contemporània, ho és.

En aquelles cinc hores que va passar sol per primera vegada en aquest espai, quantes vegades va canviar d’opinió?

Un dibuix que vaig ensenyar en l’acte de la inauguració del CaixaForum és l’únic que vaig fer. D’aquest dibuix va ser que va sortir el punt escènic, aquestes cèl·lules vives que hi ha ara, un estómac, uns pulmons, un cervell. Vaig confirmar certes intuïcions.

En aquell acte, va parlar de Gaudí, Guastavino i Calatrava. Ruiz-Geli fa pòquer?

Seria un error. La meva cultura és Bob Wilson, amb el qual he après arquitectura i teatre. Aquestes dues línies em van fer pensar, com Wilson, que l’arquitectura i el teatre passen com a capes d’una ceba. Tot està relacionat, il·luminació, coreografia, escenari, guió, i tot és autònom. No hi ha ego, encara que el Col·legi d’Arquitectes i la premsa necessiten una firma.

I vostè és l’autor de rescatar un edifici maleït.

Tant de bo girem la truita. No el veig com un edifici maleït. Estava a Washington durant la pandèmia i vaig veure durant gairebé un any i dos mesos l’obra a través de la plataforma digital Zoom. Veure els treballadors com a píxels era horrorós. Vaig aconseguir una passada especial de l’ambaixada i vaig tenir-ne molta cura parlant amb ells.

Compartir l'article

stats