Quiosc

Empordà

Roses

La gran multiculturalitat de Roses, la clau del futur

L’alcalde, Joan Plana, i la jutgessa de pau, Fátima García, reflexionen sobre la barreja de nacionalitats, accents i cultures que enriqueix a tots els rosincs

Joan Plana, l’alcalde del municipi, i Fátima García, la jutgessa de pau, en el passeig de Roses Josep López Navarro

Roses ha estat i és un municipi multicultural. Una població on el barrig-barreig de nacionalitats, llengües i formes de viure han estat factors importants per avançar, per crear una societat de molts colors i enriquidora, i, alhora, teixir llaços de convivència. I és que la bona rebuda del pluralisme ètnic, ha estat la clau per crear un indret integrador, conformat per rosincs de tota mena. I precisament, ens citem amb dues persones que són rosinques, però amb perfils, certament, ben diferents: Joan Plana i Fátima García, alcalde i jutgessa de pau de la vila, respectivament.

Ens trobem pels volts de les quatre de la tarda d’un dimarts, sota un sol de justícia, i ben a prop de la platja, des d’on se sent la remor de la mar maridada amb el murmuri d’uns quants banyistes que aprofiten l’ocasió. Aquest serà el teló de fons d’una conversa càlida, amable, acollidora i enriquidora; una reflexió sobre la Roses del passat, la del present i la del futur que comença amb una declaració d’intencions, un apunt que és la clau per entendre la multiculturalitat de la vila. «Nosaltres dos, som l’exemple de la Roses actual. Ell és el rosinc ‘de tota la vida’, i jo la noia que també és rosinca, però filla de pares immigrants que van arribar aquí buscant un futur millor», reflexiona Fátima García. «Però tots som rosincs», reitera. I és que Joan Plana va néixer a Roses l’any 1990, i tot i que la seva mare és de Maçanet de Cabrenys, la seva família paterna està arrelada al municipi des de temps antics. «Ells tenen un negoci històric, de gairebé un segle de vida. I tota la vida he viscut aquí», explica el batlle. En canvi, Fátima García, tot i que també va néixer a Roses, en aquest cas el 1991, té uns orígens diferents. «La meva mare va arribar aquí perquè el meu avi anava cap a Bèlgica, va fer parada a Roses, li va agradar, i s’hi va quedar. I el meu pare és d’un poble de Jaén, concretament Beas de Segura, i va venir a viure aquí amb una germana seva», recorda García, qui també apunta que precisament és d’aquesta població andalusa –que està agermanada amb Roses– d’on provenia gran part del flux migratori que va arribar a la vila marinera als anys 60 i 70.

En aquest sentit, cal destacar que Roses és una població que, des de fa molts anys, ha deixat de ser aquell poblet de pescadors per ser un municipi integrador, que obre les seves portes de bat a bat. «Nosaltres ja van conèixer una Roses de mil colors. No hem necessitat una adaptació perquè és el que hem viscut sempre. No recordem un poble monolític. Però potser les generacions anteriors a nosaltres sí que han hagut de fer un procés, però nosaltres no», reflexiona Joan Plana. «Quan vam néixer, ja hi havia gent de tot arreu. De petits ja sentíem parlar molts idiomes. I el fet de ser d’un poble turístic, també influeix», afegeix Fátima García. I és que aquest mosaic de nacionalitats és enriquidor i permet intercanviar diversos punts de vista. «A mi m’agrada molt dir que Roses s’assembla a Catalunya, un país que combina gent ‘de tota la vida’, amb persones que han vingut d’arreu», diu Plana.

Però el cert és que, tot i que Roses pot ser una metàfora de la Catalunya actual, no pateix, a priori, els problemes de convivència que potser altres municipis si sofreixen. «Alguns municipis que, com Roses, han viscut canvis socials, han acabat tenint afers convivencials. En canvi, aquí, històricament, ho hem sabut fer molt bé, i aquests problemes no han existit mai», destaca Joan Plana. Malgrat això, es mostra sincer, i confessa que encara hi ha deures pendents: «Cal millorar el nivell de cohesió de la vila. Potser falta acabar de traçar una identitat rosinca que tothom se senti seva, i que ens engresqui a tots. Cal construir un punt d’identificació i implicació, un relat on la realitat social del municipi s’hi pugui sentir identificada». Fátima García, comparteix aquesta opinió. «Hem de crear una identitat, i aconseguir que tothom que surti d’aquí pugui dir, amb orgull: ‘soc de Roses’». Ara bé, tots dos són conscients que assolir això requereix temps, i que cal implicació institucional i social, «ja sigui de l’ajuntament, del jutjat de pau, de les entitats, dels centres educatius, etcètera. I sé que la voluntat d’implicar-se hi és».

A la vegada, un altre element que tant Plana com García creuen que s’ha de tenir en compte per crear un sentiment de pertinença, és la creació de referents. «Se n’han de crear de sòlids, i valorar les persones pel que són i no per la seva procedència», diu Plana. Afegeix: «Si tothom que té una rellevància al municipi, és d’un únic perfil, es posa distància. En canvi, que per exemple la Fátima sigui jutgessa de pau, crec que ajuda a construir referents. I que tinguem regidors de Beas de Segura o de l’Argentina, també ho fa». Per la seva banda, García afegeix: «Crec que Roses té un ventall de personalitats d’orígens diversos, i això és bo, sobretot perquè a les persones que es troben en la mateixa situació, que són de fora, se senten reconfortades. I fins i tot als nens els pot ajudar, perquè tot això demostra que el nom no té res a veure amb fins a on pot arribar una persona». No obstant això, Joan Plana i Fátima García són conscients que a Roses existeix racisme, però remarquen que el fet de crear referents també pot ser una oportunitat per combatre’l. «Encara que hi pot haver alguna reticència inicial, al final és un antídot», afirmen.

Ara bé, Joan Plana també és conscient que per aconseguir una cohesió com a municipi, «el poble ha de ser capaç de donar resposta a la necessitat de la gent». En aquest sentit, argumenta que és necessari, entre altres, ajudar a les famílies perquè puguin tenir fills i criar-los en condicions, vetllar per un futur laboral digne, o tenir accés a l’habitatge. «Tot això, també contribueix a la creació del sentiment de pertinença. Com a poble, hem de treballar per ser una crossa i donar oportunitats», destaca l’alcalde. «És bo sentir el reconfort del teu poble, i que l’administració t’ajuda», afegeix la jutgessa de pau.

Els minuts van passant, i després d’una bona estona parlant, és l’hora d’anar plegant les veles d’aquesta afable conversa, però no sense abans fer una reflexió final sobre els reptes de la Roses del futur, i fer un pronòstic dels temps que vindran i es viuran en una població on la multiculturalitat és clau. «Cal construir una societat forta i unida, i crec que hem de créixer de forma sostenible, no només mediambientalment, sinó també socialment», considera Plana. Tanmateix, Fátima García ho té clar: «Crec que anem per un bon camí. Amb el temps, Roses anirà creixent, viurà tranquil·la i en comunitat, sense fer soroll, i el seu nom sonarà fort a Girona». «I a tot el món!», afegeix, somrient, Plana. I és que, com deia el poeta Joan Brossa: «Si vols avançar un metre, has d’apuntar a l’infinit».

Compartir l'article

stats