Un motiu d’orgull dels rosincs és el cap Norfeu. Un polític local va dir: «A Roses no necessitem cap Port Aventura, ja tenim el cap Norfeu». Cal recordar que en aquest penyal s’hi va projectar una urbanització amb port inclòs, que va ser aturada per la pressió ciutadana.

És il·lustratiu recordar un text de l’actual director del parc natural, Ponç Feliu, publicat el 1991, sobre l’acampada a Norfeu, a hores d’ara impensable: «Una nit d’agost, al campament-ruta de la IAEDEN a l’Albera de l’any 1989, se’ns va acudir la idea d’estudiar amb profunditat el cap Norfeu, que és una península a la zona del cap de Creus, entre Roses i Cadaqués, molt ben conservada, amb diversitat d’ambients i d’una bellesa excepcional, capaç d’encisar qualsevol persona, encara que no estigui molt interessada en la natura. La primera visita que vam fer-hi tots tres junts va ser el mateix setembre. Vam passar-hi dos dies, dormint sota els estels i gaudint d’una impressionant sortida de sol sobre la punta de la Figuera».

Els espais naturals estan sotmesos a una paradoxa: es protegeixen per conservar la flora i la fauna, que es donen a conèixer perquè la ciutadania se’ls faci seus –ja que ningú no protegeix el que no coneix; ara bé, la divulgació fa un efecte crida i la freqüentació pot posar en risc el que es vol conservar. Per tant, la regulació esdevé imprescindible.

Josep Lloret, de la Càtedra Oceans i Salut Humana, explicant la sinergia entre el mar i el benestar Josep Maria Dacosta

Millores de fauna i flora

La protecció del cap Norfeu comporta millores per part de l’Ajuntament de Roses, com el plafó d’interpretació del paisatge a tocar la torre de Norfeu. El parc natural impulsa diverses accions. Respecte la fauna, l’àliga cuabarrada és una espècie emblemàtica i la seva gestió aplega diverses actuacions de la millora norfeuenca.

Per potenciar les seves àrees de cacera, s’han fet desbrossades perquè tingui espais oberts on caçar, acció que també afavoreix la flora de prats i codines, en evitar que quedi colgada pels arbusts. A més, s’han alliberat conills per incrementar la seva alimentació i a la vegada s‘han bastit vedrunes perquè aquests mamífers tinguin espais tranquils on criar.

Tanmateix la presència d’aquesta au rapinyaire va comportar la restricció de pas en el sector nord de la península.

Visita didàctica del curs d'espais naturals, organitzat per UNED Garrotxa i La Clerch de Figueres Josep Maria Dacosta

Cinc formes de visitar-lo

Norfeu, a peu, però sense sortir dels camins, ja que la península està declarada reserva natural integral. El sender uneix la torre de guaita, els miradors de la punta i la barraca dels Palauencs.

En barca de passatgers; des de Roses, salpen vaixells turístics que naveguen sota els impressionants espadats, que evoquen l’ Himne d’Orfeu en què aquest diví va arribar a aquestes costes, es posà a cantar tan bé que les muntanyes del Pirineu s’acostaren per escoltar-lo millor, fet que va provocar els cataclismes que donaren lloc al cap d’en Orfeu.

En embarcació pròpia com el caiac, la bicicleta del mar, i resseguir la costa i ficar-se, sense desembarcar, al clot del Boc –una antiga xemeneia volcànica i visitar les escales del rec de la Calç. Ara bé, cal mirar bé la previsió meteorològica, perquè Norfeu amb bon temps és inoblidable, però amb mala mar, encara ho és mes.

En immersió: Diversos centres de submarinisme porten bussejadors a Norfeu. A la punta del Gat, una roca emblemàtica del cap de Creus, la cabussada és memorable, amb els penya-segats curulls de gorgònies vermelles i sovintejats per meros.

En avioneta. Des de l’aeròdrom d’Empuriabrava es pot sobrevolar Norfeu i gaudir de la seva forma de colze amb bíceps, talment com el d’Hèrcules.