«M’agradaria poder treballar en un futur a l’ambaixada del Japó»

Ha estat becat pel Ministeri d’Assumptes Exteriors pel programa Mirai. En què consisteix exactament?

Dins del programa Mirai, hi ha uns set projectes, tots ells de diplomàcia pública i d’entesa mutua amb el Japó. En total, es seleccionen quinze persones a tot l’estat espanyol per a obtenir aquesta beca i, en el projecte que vaig estar, només dues.

A quin dels projectes va estar becat?

Vaig estar becat al projecte de seguretat internacional a partir del paper que té el Japó en la seguretat mundial. A més, ha coincidit amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, que sembla que la seguretat del món penja d’un fil i hem pogut conèixer el paper que hi juga el Japó, quins són els seus punts forts... Vam poder comptar amb la presència d’experts japonesos, com per exemple una alt càrrec de les Forces d’Autodefensa Japoneses. Fèiem debats, el punt de vista del Japó en els diferents conflictes bèl·lics actuals...

I com van establir aquest contacte?

Va ser a través de xerrades online, a les quals ens connectàvem estudiants de tot Europa, aquells que ells anomenen els Youth Leadders.

Que són els Youth Leaders?

El Japó ens anomena d’aquesta manera perquè entenen que som els futurs líders que portarem els nostres països endavant. El seu objectiu és que nosaltres tinguem una bona relació amb el Japó de cara que demà segueixi la bona entesa mútua.

Per tant, allò que es busca és que en un futur hi hagi unes bones relacions amb aquest país del continent asiàtic.

Exacte. Buscaven fer conèixer el Japó, el paper que juga al món i, en un any normal, haguéssim anat allà una setmana per fer diferents activitats in situ. Però la situació pandèmica va impedir que hi poguéssim anar. A partir d’aquesta beca, hi ha un contacte més o menys estret amb el Consolat per donar a conèixer tot això.

Clar, és que és quelcom poc conegut.

Sí, i fins i tot a vegades penses... el Japó, a part dels animes... es coneix poc més. Però és interessant perquè el programa és precisament això, poder donar a conèixer el país.

El tema del projecte el podíeu escollir?

El podies escollir entre diferents opcions. Tot i així, hi havia algun grup que no es podia escollir perquè anava més enfocat a països de l’Est.

Què el va motivar a escollir un tema de seguretat?

Feia temps que m’interessava el tema de la diplomàcia i relacions internacionals, de fet m’agradaria poder treballar en un futur a l’ambaixada del Japó. Des de sempre m’ha agradat poder fer alguna cosa per aconseguir una estabilitat per la pau, quelcom que costa tant de mantenir. Penso que els diplomàtics són una figura molt important per al manteniment d’aquesta pau. A més, Japó i Espanya fa molts anys que tenen relacions internacionals i cal potenciar aquestes bones relacions.

Quins requisits se li demanaven per a optar a aquesta beca?

Aquesta beca la donaven als millors alumnes de les assignatures de polítiques i relacions internacionals. Després havies d’entrevistar-te amb el mateix cònsol del Japó, en castellà i anglès, i el coordinador del grau, en Blai Guarner, va fer una carta de recomanació pel consolat recomanant-nos a mi i a la meva companya. També vam haver de fer una carta de motivació personal. Posteriorment, ens van enviar un correu dient que ens havien acceptat al programa Mirai, que Mirai en japonès vol dir futur.

Com ha sigut aquesta experiència?

Ha estat increïble! Per les xerrades perquè venia gent important, eren alts professors o alts càrrecs del Japó. Però a part de les xerrades, en què hi vaig aprendre moltes coses noves, els companys van ser fantàstics, perquè tots eren experts en les relacions internacionals i diplomàcia. La meva companya i jo érem els únics que sabíem coses del Japó els altres eren tots sortits de carrers de diplomàcia, relacions internacionals, polítiques... vaig poder conèixer molts perfils diferents, molts dels quals ja treballaven per grans institucions com la Unió Europea o les Nacions Unides, i era impressionant mantenir el contacte amb aquesta gent tan interessant. Aquesta experiència la recomanaria al 100% i encoratjo als organitzadors a seguir fent-ho, perquè és una gran oportunitat per conèixer aquest món tan llunyà i iniciar contactes amb aquestes institucions.

D’on li ve aquest interès pel Japó?

Des de petit he tingut relació amb el Japó: feia judo, sempre veia el Super 3 i hi havia Doraemon, Shin-chan, One Piece, Bola de Drac... per tant mirava molts animes que m’atreien. Et vas fent gran i entres en aquest món, vaig ser un Otaku i anava al saló del Manga i em vaig enamorar de l’anime. I després vaig anar-ho deixant de banda per centrar-me en la cultura i la història del Japó. Podem dir que l’anime em va obrir les portes cap al Japó. Amb 14 anys ja vaig començar a estudiar japonès amb la Yuko Kato i vaig començar a interessar-me per aquest món i voler entendre’ls.

En quin moment decideix que aquesta passió es converteixi en el seu estudi universitari?

La carrera la vaig descobrir a partir del Saló de l’Ensenyament quan hi vam anar amb la meva mare quan feia quart d’ESO. Quan me la van presentar em va sorprendre, perquè aleshores tenia al cap estudiar física, però al descobrir-la vaig tenir clar que volia fer això. A partir d’aquí encara em vaig centrar més en el Japó, de fet a la meva habitació tots els llibres són sobre aquest país.

Com és aquest grau?

Jo estudio la branca de japonès, i en aquesta carrera hi ha tres tipus de camins: la part més lingüística, la part més humanista i la part més social-econòmica-política, que és la que he triat jo. Hem tocat moltes branques socials de l’Àsia Oriental i una d’elles en què es centra molt la carrera és la de política.

I ja ha trepitjat les terres japoneses?

Sí, vaig ser-hi uns deu dies amb tres amics més just abans del Covid. Sé que hi he de tornar per quedar-m’hi més temps, viure l’experiència de viure-hi i fer vida allà. L’any que ve hi aniré d’Erasmus tot el curs i podré complir aquest somni.