Tothom s’està agafant amb moltes ganes aquest estiu i és totalment comprensible. Després de molt temps sembla que podrem gaudir un estiu amb normalitat i tot el que ens envolta comença a apuntar en aquesta direcció.
Hem passat una revetlla de Sant Joan en què el debat més intens i la preocupació més gran ha tornat a ser si els petards son adequats o no i si se n’ha de permetre el seu ús. Hem pogut tornar a gaudir de la Mostra del Vi a la nostra ciutat, donant així espai a productors locals per mostrar el producte al qual dediquen tants esforços i que gràcies a aquests dona un valor afegit i situa la nostra comarca arreu. Encarem la setmana de la Festa de Sant Pere en què podrem tornar a xalar de la nostra festa major i de la revetlla. El festival Figueres es Mou torna a presentar un programa ambiciós i molt treballat per omplir la ciutat de cultura i de dansa. Es comencen a veure tot de cartells i propostes per les festes majors i d’altres activitats al llarg de l’estiu d’arreu de la comarca. I és un moment ideal per sortir al carrer a prendre la fresca i poder fer comunitat amb els nostres veïns i veïnes.
Ser conscient de tot això engresca a qualsevol. L’estiu és un moment en què el bon temps; els dies més llargs; el retorn de molta gent a la comarca; i que hi ha persones amb sort que tenen més temps lliure, convida a sortir de casa, fer activitats i fruir de la ciutat i la comarca privilegiades que tenim.
A més, aquest serà un estiu de trobar-te amb moltes persones amb les quals no coincideixes des de fa molt temps perquè no sou del cercle amb el qual et relaciones habitualment; o de conèixer noves persones amb les quals escara no t’havies creuat mai i potser passaran a formar-ne part. En definitiva, quan em plantejo aquest estiu, em fa molta il·lusió pensar que tornarem a tenir espais de trobada, de retrobament i de socialització. I el que és més important, hem de valorar-los moltíssim. Perquè és només a través d’aquests espais, de la vida en comunitat, que es poden crear xarxes d’amistat, de suport mutu o de treball cooperatiu. No ens hem d’oblidar mai que som animals socials i que les coses compartides (una festa major, una recitació de poesia o una xerrada a la fresca) son les que acaben donant sentit al nostre dia a dia i les que ens porten a crear-ne de noves.
Tanmateix, no em puc oblidar de la sort que tenim del conjunt d’entitats, organitzacions i persones disposades a sacrificar temps i esforços per a poder programar activitats i crear aquests espais de trobada. Tots porten molts esforços i molta preparació. Des de Figueres es Mou fins a la Mostra del Vi, passant per totes les festes majors de cada poble, sempre hi ha algú vetllant perquè tot funcioni i tots puguem gaudir d’aquesta estona d’oci o cultura. Activitats fetes per i per a la ciutadania. Hem de posar molt en valor totes aquestes entitats i persones.
Per concloure, amb aquest escrit només volia posar de manifest que ens fa molta falta això, trobar-nos i que espero que al llarg d’aquest estiu ho puguem fer en molts contextos.
