Si mirem enrere, des de l’obertura del castell de Sant Ferran de Figueres per a usos civils fa ja un quart de segle, hi ha hagut diverses iniciatives per intentar generar activitat en aquest espai. Propostes que han estat, certament, variades i diferents entre elles. Si fem memòria, podem esmentar el Pla d’Usos de la mateixa fortalesa, la ciutat del Cavall, el museu del Circ, el parador nacional de turisme i la proposta recorrent, que encara alguna veu reclama, d’obrir la seu d’una universitat.
Totes aquestes propostes, segur que benintencionades, no han acabat reeixint. Ens podem demanar quin ha estat el motiu. En bona part, totes elles presentaven un denominador comú: una manca d’encaix amb la realitat social de la ciutat. Els projectes urbans i territorials, perquè funcionin, han d’estar promoguts des d’un ampli consens polític i social i han d’estar vinculats directament a les dinàmiques pròpies del territori. Qualsevol proposta que es faci per generar una centralitat potent al castell de Sant Ferran ha d’emergir d’un diàleg i procés de treball que sumi complicitats i permeti teixir aliances entre els actors del territori amb un objectiu comú: dinamitzar i aprofitar aquest espai únic, ja pensat, i construir per esdevenir la millor talaia del paisatge empordanès.
El paisatge de l'Empordà
Quin podria ser l’element aglutinador al voltant del qual articular una proposta per al castell de Sant Ferran que sumi les diverses veus, generi consens i dissenyi una possibilitat real, potent i engrescadora per al conjunt del territori empordanès? Sens dubte, el paisatge.
És probable que el paisatge de l’Empordà, sent un aspecte clau en la vida social, econòmica, ambiental i identitària del nostre territori, sigui un àmbit que permeti generar un projecte d’alt valor compartit. Probablement, el que més. Pensar en un projecte que giri entorn del paisatge únic de l’Empordà pot connectar diverses sensibilitats i agents que tenen a veure amb altres elements configuradors del nostre territori com són el turisme, l’art, la producció d’aliments o el benestar de les persones, entre molts altres.
El paisatge és un element característic de l’Empordà que cal preservar, saber gestionar i estudiar. Catalunya té una gran tradició en aquest àmbit i és un país capdavanter en l’estudi del paisatgisme
El paisatge és un element característic de l’Empordà que cal preservar, saber gestionar i estudiar. Catalunya té una gran tradició en aquest àmbit i és un país capdavanter en l’estudi del paisatgisme. En són bons exemples Rosa Barba, reconeguda introductora de l’arquitectura del paisatge. Ramon Folch, que l’ha estudiat des de la biologia, o Joan Nogué, que hi treballa des del meu àmbit acadèmic i professional, la geografia. Precisament, aquest darrer va ser el primer director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, institució pública que assessora i impulsa les polítiques de paisatge de la Generalitat, amb seu a Olot. Catalunya té una legislació capdavantera en la gestió i preservació del paisatge. No podem oblidar tampoc els grans gestors del mosaic paisatgístic: la gent que treballa el camp, el sector primari. Malgrat tota aquesta riquesa i tradició, encara tenim pendent consolidar a escala formativa tot aquest àmbit de coneixement i vincular-lo a la gestió del territori. Ens podem plantejar aquest objectiu ambiciós i estratègic? Podem pensar a crear una Escola Nacional Superior del Paisatge, a semblança de l’escola francesa de Versalles, al castell de Sant Ferran? Podem recuperar alguns espais del castell per fer-hi les aules, podem imaginar els fossars com a espais també formatius per exemple de jardineria i horticultura, podem crear un centre amb el paisatge com a element transversal vinculat als reptes ambientals del planeta.
Es tracta de promoure una proposta possible entorn de l’estudi i la formació del paisatge i la intervenció en el territori a partir de la creació d’un pol de centralitat formatiu i de recerca innovador i capdavanter.
Proposta possible
Es pot generar una proposta possible al voltant del castell de Sant Ferran, que ja té recorregut com a aula de l’Escola-Taller, per anar més enllà i treballar una proposta possible en què hi hagi una diversitat d’usos: espais per a la formació, espais per a tallers, espais per a residència d’estudiants, espais per generar mobilitat de formadors i estudiants a escala transfronterera. La proposta respectarà els valors patrimonials, tal com recull el Pla d’Usos del Castell. El Castell és Bé Cultural d’Interès Nacional d’alt valor patrimonial. Aquest projecte, que afegeix valor al territori, ha d’esdevenir una garantia de protecció de l’equipament.
Quins àmbits formatius pot preveure el projecte? Sens dubte, ens calen professionals que puguin treballar en explotacions agràries i rurals, gestors de forests i d’horticultura. Òbviament, estudiants de jardineria. Però també de viticultura. No tenim estudis del vi a l’Empordà i aquest és un element identitari del nostre paisatge. A més, aquests estudis es poden vincular amb altres iniciatives, com la recerca en àmbits agroalimentaris i de qualitat de vida. I podem anar més enllà: formació per a gestors d’espais públics, parcs, jardins i altres, vinculats al nou urbanisme i el canvi climàtic, que també són imprescindibles. Formació per recuperar elements tradicionals, com la pedra seca.
Formació professional com a gran aliada
Amb qui podem començar a parlar d’aquest projecte? Sens dubte, amb els departaments d’Agricultura i d’Educació. Amb la formació professional, com a gran aliada i com a eina per oferir oportunitats educatives, per als joves de la ciutat i la comarca. Amb les universitats, com la Politècnica de Catalunya que té un grau i un màster en paisatgisme, que també podria oferir postgraus, laboratoris o workshops.
Aquesta proposta ha de sumar sinergies amb diversos agents. El proper centre d’interpretació del paisatge del Far d’Empordà n’és un bon exemple, però també caldrà concertar espais de reflexió i de co-construcció d’aquest projecte amb altres actors com la DO Empordà, les institucions culturals o el conjunt del teixit de serveis.
Llenço aquí una idea que hem de poder començar a convertir en un projecte que sumi, que generi aliances i que faci del castell de Sant Ferran de Figueres un node ple de vida, per i amb els figuerencs i empordanesos.
* Javi Martín Uceda és doctor en Geografia. Consultor socioterritorial i en paisatge a Landsproject.eu
