Agnès Figueres és la nova presidenta de l’associació d’Amics dels Gegants de Figueres. Fa cinc anys que és membre de l’entitat i ara s’ha renovat la junta. En formen part Jordi Borrat (cap de colla), Consol Barneda, Gemma Rodríguez i Miquel Corney.

Com ha arribat a presidir l’associació?

Fa un mes i mig que ocupo la presidència en relleu de Jaume Garcia. Tres setmanes abans de fires, l’antiga junta va decidir plegar i algú s’hi havia de posar perquè no desaparegués l’entitat. Vam decidir oferir un tastet dels gegants per Fires i fer veure a la població que hi havia activitat, després de dos anys d’absència. Vam fer la cercavila i la nit del bou per tenir presència a les festes.

Per què es va precipitar el canvi?

Hi havia gent que feia més de vint anys que estava a la junta i volia una renovació. Normalment, t’hi poses quan tens els nens petits i pots fer una activitat en família, que és molt engrescadora: sovint la mare toca la gralla, el nen toca el tabal i el pare porta un capgròs. Quan els nens creixen i fan altres activitats, als pares els costa més continuar amb els gegants. Els membres de l’antiga junta ja havien superat aquesta etapa. La pandèmia va significar una aturada d’un any i mig sense cap activitat. La gent va perdre el contacte. Vam intentar fer assajos en els períodes que es podia, però vas perdent gent i sense poder fer sortides es perdia l’al·licient. L’aturada va ser un cop dur.

Perdre l’entitat hauria estat un greuge.

Sabia greu com a figuerenca i també a escala familiar sabia greu que la meva filla que estava tan engrescada se li aturés aquesta activitat. És un ambient molt sa i als nens els agrada molt fer sortides de cultura tradicional. Hi ha poques coses més boniques que això: que tu puguis tocar la gralla, els nens ballin la polca al mig de la plaça, que surtin els gegants, que els nens portin els capgrossos, fan una mica de tot. La meva filla, per exemple, ha tocat el tabal, ara està tocant la gralla i alguna vegada en comptes d’estar amb els músics porta algun gegantó o capgròs.

Quantes persones en formeu part?

Unes 50 persones, però hauríem de ser més. Necessitem una ampliació de portadors i portadores: necessiten gent jove, que tingui força, que tingui l’esquena en condicions, perquè els gegants pesen i s’han d’anar fent torns i renovant la persona que els porta. Ens agradaria que hi hagués més famílies involucrades perquè hi ha hagut poca renovació i els nens van creixent.

Com afronteu els pròxims anys des de la nova junta?

No teníem pensat formar part de la nova junta, però ara estem molt il·lusionats. L’anterior havia treballat durant molts anys i havia deixat el llistó molt alt. Feien sortides a molts llocs de Catalunya. Un fet a destacar és que volem que sigui una junta més feminista i feminitzar el món dels gegants, que de vegades és molt masculí. Ara comencem amb pocs recursos i poca gent, però ens hem marcat objectius d’engrescar gent de Figueres, de fer més colla, de participar molt més en activitats que es facin a la ciutat, de col·laborar amb altres entitats. Un cop arranquem i veiem que hi ha més de gent i recursos econòmics, potser ampliarem i farem sortides fora. Aquest any farem activitats de comarca, com ara Roses o Castelló d’Empúries i de ciutat. També volem donar suport a algun poble petit que després de la pandèmia s’ha quedat sense recursos per fer la trobada.