Josep Maria Bernils Vozmediano (Figueres, 1960) és conseller delegat de Cultura i Memòria Històrica, de Relacions Transfrontereres i de Comunicació. Amb ell conversem sobre els diversos projectes i iniciatives que s'estan duent a terme des del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.
El Consell Comarcal és una institució que vetlla per la preservació de la Cultura.
Sí, però els consells comarcals de tot Catalunya, en general, tenim molt poques competències en Cultura, malauradament.
Això és un hàndicap.
Sí. Nosaltres hauríem de ser els dinamitzadors de la cultura al territori, perquè la coneixem, perquè estem a prop d’ella. De fet, la llei de creació dels consells comarcals parlava de «fomentar la cultura en el territori». Aquest és un concepte amplíssim, però si no tens competències, no tens traspassos, ni diners, no pots fer res. Per això voldríem que el govern català aposti encara més per nosaltres.
Tanmateix, vostès tenen algunes competències. Quines?
Bàsicament, la gestió dels arxius, la normalització lingüística, i també la declaració de Béns Culturals d’Interès Local (BCIL).
Malgrat tot, des del Consell Comarcal de l’Alt Empordà duen a terme iniciatives pròpies.
Sí. Celebrem les Jornades Europees de Patrimoni i un concurs d’Instagram també de patrimoni. Alhora oferim petites ajudes, amb subvencions culturals de 30.000 euros anuals. I una de les polítiques amb què jo he estat molt rigorós és la compra de llibres, sobretot relacionats amb temes històrics, de divulgació de la comarca. Aquests els distribuïm per totes les biblioteques, tant públiques com d’instituts, de tal forma que estiguin a l’abast de tots els estudiants, estudiosos i tothom qui vulgui.
No és poca cosa. Però el cert és que encara queden propostes al tinter, oi?
Cert. A l’Alt Empordà, penso que podríem fer coses amb les biblioteques. El Consell Comarcal podria ser el coordinador de tots aquests equipaments de la comarca a partir de la biblioteca central de Figueres. És quelcom bastant factible, i crec que en un proper mandat es pot activar. A la vegada, crec que hem d’incidir en els museus. Sé que n’hi ha alguns que tenen una vida i personalitat pròpia, però hi ha altres que en xarxa podrien funcionar.
I en el vessant més social i associatiu, en què volen incidir?
Volem treballar amb les entitats culturals. Havíem començat a fer-ho, però la pandèmia ho ha aturat bastant. Tanmateix, volem crear sinergies i compartir espectacles amb elles, fer ofertes, etcètera. Aquest és un projecte que tindrem en marxa a partir del setembre.
Certament, de petites accions en fan moltes (o intenten fer-les, si més no).
I tant. Per exemple, un altre projecte que teníem entre mans, però que ara per la pandèmia està aturat, és un Programa d’Especialització i Competitivitat Territorial sobre la difusió de la pedra seca, que fèiem amb Biure, Avinyonet, Llers, Pont de Molins i Vilanant. Sembla que aquest estiu es desencallarà i el podrem desenvolupar, i així potenciar i protegir definitivament la pedra seca.
En aquest sentit, aquest és el primer mandat en què l’àrea de Cultura incorpora memòria històrica. Tota una declaració d’intencions.
Cert. Vaig veure que a través del MUME, el Museu Memorial de l’Exili, del qual en som membres del consorci des del primer dia, podríem fer coses. I efectivament. Vam començar declarant BCIL a una sèrie de búnquers, ara en farem uns quants més. Alhora, amb un grup d’entitats i administracions de la Catalunya Nord i de l’Alt Empordà i comarques gironines estem treballant per demanar un pla europeu per tal de desenvolupar tot un tema de memòria històrica relacionat amb tots els exiliats, tant els que van anar d’aquí cap al nord, com els jueus que fugien de la Segona Guerra Mundial.
Tot això va força lligat amb una altra àrea de la qual vostè n’és conseller, la de Relacions Transfrontereres.
Sí. Potser aquesta és l’àrea que està més aturada. Sí que hem fet contactes amb la Catalunya Nord, però s’ha de canalitzar a través de programes europeus. I també se n’ha fet alguna altra amb benestar social, que ja venia d’anteriors mandats. En qualsevol cas, és una àrea que ha de tenir tot un programa d’actuacions, no obstant això, entenc que aquest mandat se’ns ha fet curt i la pandèmia ha fet que es prioritzessin, lògicament, altres coses. Aquest és un tema que s’ha de tractar amb profunditat i desenvolupar-lo.
Deixen una porta oberta al futur.
Efectivament. Crec que hem assentat les bases d’una àrea en què no s’havia incidit gaire. Sé que per exemple ara hi ha altres consells comarcals que volen aplicar, a partir del proper mandat, polítiques de Relacions Transfrontereres perquè han vist que funciona. Al final es tracta d’intentar dinamitzar la comarca. No tenim pressupost, però es poden anar fent coses.
I l’altra àrea de la qual vostè n’és delegat, la de Comunicació, també és molt important. Quins reptes es marquen des del Consell Comarcal de l’Alt Empordà?
Nosaltres, com a prestadors de serveis, hem de divulgar la nostra feina. Per això, ara –des dels últims tres o quatre anys–, incidim en xarxes socials per tal d’arribar a molt públic per tal que vegin que estem fent moltes coses. Hi ha gent que quan coneix la casa i sap les competències, veu que incidim en molts àmbits que desconeixien. Per això, intentem facilitar la a comunicació i informació.
