Empordà

Empordà

Figueres

La Xarxa ofereix cuina solidària per garantir el suport a les famílies vulnerables

La Xarxa de l’Alt Empordà prepara menjar per emportar i per encàrrec per a autogestionar-se

L’objectiu és mantenir el compromís amb les persones sense recursos i ampliar els usuaris

La Xarxa va preparar l’1 de maig passat el dinar popular de les Fires alternatives de Figueres Emporda.info

Voluntaris i voluntàries de La Xarxa de Suport Mutu de l’Alt Empordà s’han posat el davantal per donar vida a una nova iniciativa, preparar menjar per emportar i per encàrrec, com una «manera d’autogestionar-nos i tenir més ingressos amb l’objectiu de poder mantenir l’activitat de la Xarxa», una tasca que no és fàcil «perquè actualment està cobrint necessitats bàsiques de cap a set-centes persones» explica Núria Ramos, membre de La Xarxa. «Això implica una despesa important d’aliments, no tots els podem aconseguir de donacions, sinó que també els hem de comprar. A partir d’ara, els dijous de recollida d’aliments, tindrem menjar cuinat per emportar. Hem engegat una prova pilot a veure si funciona».

La iniciativa ha nascut fa poques setmanes. «Durant les festes alternatives de Figueres, vam fer el dinar i va donar bon resultat. Llavors vam pensar que podríem incorporar-ho a la nostra dinàmica. A la Xarxa, hi ha força persones que cuinen molt bé, no tenen feina, però podem cuinar a casa seva i portar el menjar a la xarxa, perquè així el dia de la recollida es vengui. Si té bon resultat, tindrem una altra font d’ingressos». Ramos explica que «ara mateix tenim 90 famílies en llista d’espera que voldrien entrar a la xarxa i no poden, perquè no tenim prou recursos i una manera d’aconseguir-los pot ser aquesta». El servei s’adreça a qualsevol persona que vulgui: «Els dijous de recollida d’aliments, que són cada dues setmanes, publicarem quins plats es podran trobar al local i qui li interessi vindrà a comprar».

Tot i que la idea inicial és que «a través del nou servei col·labori gent que no és usuària de la xarxa i s’ho pot permetre, també els beneficiaris de menjar poden acabar comprant, està pensat per a tothom que vulgui», diu Ramos. A mesura que avancin els dies, «anirem veient la resposta de la gent. És un servei que podem fer sota demanda».

La Xarxa és un projecte autogestionat. Els impulsors, tres dones de moviments socials de Figueres, van començar amb el projecte ja fa dos anys per ajudar sis famílies vulnerables. La Xarxa va agafar embranzida ràpidament gràcies al ressò de les xarxes socials i les necessitats es van incrementar amb l’inici de la pandèmia fins ara, que l’associació reparteix aliments a cent vuitanta famílies i compta amb una llista d’espera de noranta més. Moltes d’aquestes famílies que han superat situacions de vulnerabilitat ara formen part de les voluntàries i voluntaris, que ja sumen cinquanta persones, una peça clau de l’engranatge: «A part de les donacions d’aliments, d’empreses i del Banc d’Aliments, la resta ho obtenim a través del nostre voluntariat i del nostre temps. No rebem subvencions públiques i hem de buscar maneres d’autofinançar-nos per mantenir una activitat que no ens pensàvem que duraria tant ni que tanta gent necessitaria».

La Xarxa de Suport Mutu es troba en un local, que era un antic restaurant, situat a la plaça de la Palmera de Figueres: «És un lloc molt cèntric que ens ha cedit el seu propietari. Ara hem fet un rètol i hem posat un cartell explicant qui som per tenir més visibilitat i perquè la gent sàpiga com contactar amb nosaltres».

Les 180 famílies que acudeixen a La Xarxa, uns 700 beneficiaris en total, entre menors i adults, poden aconseguir aliments. Es preparen unes 150 caixes d’aliments cada dues setmanes, «amb la qual cosa necessitem molt producte». Les caixes contenen producte sec procedent del Banc d’Aliments, donacions de supermercats, botigues i producte fresc que aconsegueixen de pagesos de la zona, d’alguns establiments o el compren, sempre intenten que hi hagi bàsics com patata, ceba, pastanaga, fruita. «Hi ha molt aliment que es malbarata i es tracta de tenir molts contactes perquè es tiri el menys d’aliments possibles: lactis que s’han de llençar o menjar cuinat que ja no poden vendre, són aliments que ens proporcionen alguns establiments. Entre una cosa i l’altra fem les caixes». La Xarxa va néixer precisament «per oferir producte fresc i una dieta més equilibrada de producte, per a aquelles famílies que ja reben aliments del Centre de Distribució d’Aliments (CDA) i també perquè els que no reben tinguin aquests aliments».

Hi ha famílies que són usuàries de serveis socials, o altres, però a vegades no és suficient, i això és un complement. N’hi ha d’altres que per les seves característiques no poden accedir a les administracions i no arriba mai aquesta ajuda. També passa que, a vegades, no s’està en una situació tan vulnerable com requereixen els barems de les administracions, però sí que la persona necessita ajuda, i «nosaltres intentem respondre a totes les situacions que podem atendre. A vegades les famílies no saben que tenen drets, perquè tenen normalitzada la situació de precarietat».

«Si no tens papers, no tens els drets bàsics coberts»

«Moltes de les persones que formen part de la Xarxa no reben ajudes pel fet de no tenir documentació espanyola, motiu pel qual queden fora del sistema», expressa la representant de La Xarxa de Suport Mutu, Núria Ramos. «Potser tenen alguna necessitat coberta, però no poden llogar un pis, no poden treballar de forma legal, si no tens papers no tens els drets bàsics coberts». Per aquest motiu, La Xarxa recull signatures per a la regularització extraordinària de les persones sense papers. Aquest suport se suma a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), una campanya en l’àmbit nacional per portar al Congrés dels diputats la proposta de la qual es beneficiaria unes 500.000 persones en situació administrativa irregular.

La Xarxa recull signatures per a la regularització extraordinària de persones en situació irregular

decoration

«Les persones que tenen més dificultat són les que no tenen documentació, els seus drets estan vulnerats per no tenir papers». Des de la Xarxa, es participa en aquesta campanya de manera que qualsevol persona, que vulgui, pot passar amb el seu DNI pel local de la xarxa per firmar els dies en què es fa la recollida d’aliments: els dijous quinzenals durant tot el dia. Els altres dijous es fa recollida de roba, en horari de 10 del matí a 12 del migdia. «Els interessats també poden venir a buscar roba, sabates, coses per a la casa, o joguines, entre altres coses».

Xarxa d’aliments i humana

Més enllà de l’ajuda en aliments que va ser tal com va començar inicialment, des de la Xarxa, es busca impulsar una cooperació de proximitat, entre persones de la mateixa zona, per subsistir i intentar resoldre en la mesura del possible problemes urgents. «A la Xarxa, també s’ha anat teixint una família, els seus membres formen part d’un col·lectiu, d’un grup en què em puc recolzar en moments de dificultats, al qual puc demanar consell, perquè tinc una entrevista de feina, o bé perquè hi ha una ajuda per tramitar, i serveis socials em dona hora més endavant. La burocràcia és un dels grans esculls per a molts col·lectius vulnerables, impedint l’accés o dilatant el temps d’espera per a rebre un suport que sovint és urgent».

Després també hi ha altra gent que no necessita el suport d’aliments de la xarxa, però que dedica temps a contribuir i formar-ne part com a voluntari.

Compartir l'article

stats